WILLEM DE KOONING: DONA II

Expressionisme abstracte (1952). Pintura a l'oli (1,90 x 1,47 m). MOMA, Nova York.

A diferència d'altres expressionistes abstractes que rebutjaven tota mena de figuració –Pollock, per exemple–, De Kooning va triar la figura humana com a tema de moltes de les seves composicions. Així, tenim una sèrie de retrats de dones en què va treballar durant els primers anys de la dècada dels cinquanta. Es tracta d'uns retrats individuals de personatges femenins, que va titular simplement Dona i el número corresponent: Dona I, Dona II, etc. D'entre tots aquests quadres, destaquen Dona V i Dona VI. Són retrats de cos sencer, amb ulls i dents enormes, i els trets femenins molt marcats; ocupen un gran espai en la superfície del quadre i van ser pintats amb pinzellades violentes i colors encesos. Els personatges estan absolutament mancats de les habituals nocions de bellesa femenina: res més lluny del concepte de Venus tradicional. Si bé és cert que altres autors –Matisse, per exemple– ja havien treballat el concepte de retrat no imitatiu, en què cercaven la lletjor –com en La franja verda–, en les Dones de De Kooning es detecta, sobretot, la influència del Picasso cubista. Les Dones van ser pintades per De Kooning sobre fons abstractes que no aporten cap mena de referència espacial a l'obra; serveixen més aviat per destacar les violentes imatges femenines.

Els trets de lletgesa són marcats amb una tan acusada feredat i estridència, que les Dones acaben resultant extremadament poderoses davant la mirada de l'espectador, talment les deesses prehistòriques de la fertilitat. També són representació de sentiments íntims i inquietants que el pintor sent envers el gènere femení, així com expressió de rebel·lia i de ràbia davant d'un món absurd.