VICTOR VASARELY: TRIOND

Pintura de les segones avantguardes. Abstracció geomètrica europea. Op art (‘art òptic’) (1973). Acrílic sobre tela. Galeria Denise René, París.

L'op art i l'art cinètic es van desenvolupar paral·lelament al pop-art dels anys seixanta, però amb la diferència que van trigar més a atreure l'atenció del públic. El primer dels artistes d'aquest corrent que s'havia donat a conèixer, gràcies a un tipus d'obres en què el moviment era un factor essencial, va ser l'americà Alexander Calder, si bé les seves obres depenien més del moviment de les formes que no pas de les formes en si mateixes.

Segons Frank Popper (Origins and Developments of Kinetic Art. Londres, 1968), les úniques obres que permeten parlar d'un art òptic en estat pur o abstracte són les que provoquen en l'espectador una reacció psicofisiològica mitjançant dibuixos òpticament inestables o d'efectes de moiré (com si fossin aigües). Aquest aspecte és el que desenvoluparà l'artista hongarès Victor Vasarely, relacionat amb l'abstracció geomètrica o nova abstracció més pura de la segona postguerra europea.

Vasarely construeix les seves obres amb elements geomètrics –en aquest cas, quadrats– que, gràcies a un efecte molt ben calculat de perspectiva, van agafant volum: les línies paral·leles dels quadrats es van acostant i formen tres esferes que sembla que es desplacin per un espai indefinit, construït mitjançant petits quadrats més foscos, gairebé negres.

Els colors de les esferes contribueixen també a l'agrupament perceptiu dels elements i a definir les esferes. Un dels trets més freqüents de l'op art és el contrast de colors –en aquesta obra, el blanc i el negre, amb el vermell, el blau i el verd–, fet que produeix uns contorns clars i nets.

La perspectiva, element renaixentista poc emprat en la majoria d'obres abstractes, s'utilitza com un joc visual que permet fer veure a l'espectador una forma visual, l'esfera, encara que no aparegui en el quadre.

Vasarely supera àmpliament els límits de l'art purament cinètic i considera la possibilitat d'una nova funció de l'artista i de la seva obra en una societat transformada per la revolució científica. Amb això, no solament segueix les idees del Bauhaus, sinó també les de l'etapa més radical dels constructivistes russos, de la qual prové el suprematisme de Malevic, que deia: «Si l'art d'ahir significava sentir i fer, avui significa idear i ordenar que es faci». Amb ell triomfarà l'obra d'art que es popularitza gràcies a l'ús de la màquina.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

1. ‘HOMENATGE A MALEVIC’ (1948)

Pintura en la qual l'artista només va emprar els colors neutres –blanc, negre i gris– i dos quadrats en perspectiva en forma de rombes. Hi copsem la idea de dinamitzar la forma del quadrat emprada per l'artista abstracte rus, al qual ret homenatge. Cal recordar que Mondrian i Malevic van ser els veritables inspiradors de la seva obra, i tant en la pintura com en els escrits es veu la gran influència que van tenir en el seu pensament artístic. La pintura suprematista de Malevic Blanc sobre blanc, on l'artista ucraïnès expressava la idea que tenia sobre la pintura, va atraure molt Vasarely.

2. ‘ZETT-KEK’ (1966)

Un dels enginys o trucs típics de Vasarely consisteix en la utilització de dos sistemes de perspectiva, cosa que palesa clarament el caràcter marcadament arquitectònic de la seva obra.

3. ‘ARAN’ (1964)

En aquesta obra, contraposa zones de color amb tonalitats que contrasten enèrgicament, però que tenen un valor tonal idèntic. Si mirem la mateixa pintura en blanc i negre, es veuen tonalitats de gris gairebé idèntiques.

4. ‘LAVA’ (1984)

Mitjançant la repetició de formes geomètriques i les gradacions i l'alternança dels colors, intenta simular el moviment. Cal observar, igual que a Triond, que l'esfera i les quatre petxines dels angles constitueixen, gràcies a la utilització de la perspectiva, una mena de joc visual.

OBRES RELACIONADES

5. BRIDGET RILEY: ‘CURRENT’ (1964)

Els artistes òptics, generalment, fan les formes obscures de la mateixa mida que les clares. El resultat és que les línies negres produeixen postimatges retinals blanques, mentre que les línies blanques produeixen postimatges negres. Aquestes postimatges de visió intenten sobreimposar-se a la pintura i, com que l'ull és incapaç de fer-ho exactament igual, es produeix una sensació de moviment vertiginós i canviant.