VICTOR HORTA: CASA TASSEL

Arquitectura belga de l’Art Nouveau (1892-1893), Brussel·les.

Aquesta casa fou un encàrrec de l’enginyer Tassel a Victor Horta. Es considera la primera manifestació de l’estil Art Nouveau, moviment de final de la dinovena centúria que va aconseguir alliberar-se de les influències historicistes que dominaven una bona part de l’arquitectura del segle XIX i que va ser la principal manifestació de la societat industrial i burgesa del final del segle XIX.

Els materials bàsics emprats en la construcció són el ferro, el vidre, la pedra, la fusta i la ceràmica. El solar de l’edifici és estret i a la façana, també estreta i convexa, hi ressalta un gran tram central de finestres. La planta és bastant convencional. Consta de tres pisos, en els quals la utilització de suports de ferro permeté prescindir dels murs de càrrega, amb què es van crear uns espais amplis i diàfans. L’estructura de ferro és visible (bigues i columnes) sense necessitat de dissimular-se amb materials tradicionals. És sobretot a l’interior on el nou estil assoleix una expressió més coherent, gràcies a l’originalitat de la decoració, d’inspiració vegetal. El terra, les parets i els vitralls presenten una continuïtat de línies i ritmes ondulants -coup de fuet-. Els suports metàl·lics actuen, amb la seva sinuositat, com a elements estructurals i ornamentals alhora.

Una característica que cal remarcar és la unitat entre els elements estructurals i els decoratius. Tots els elements i totes les dependències s’integren harmoniosament en la distribució flexible de les diferents plantes.

Influït per l’obra de Viollet-le-Duc, Horta va tenir en compte la relació entre l’espai interior i l’exterior, que va decorar amb una exquisida decoració modernista.

El 1895 Horta realitzà la Casa Solvay, de la qual va dissenyar mobles, llums, catifes i tota mena de detalls interioristes. Però la seva obra mestra va ser la Casa del Poble, a Brussel·les (1896). En la mateixa línia hi ha els magatzems L’Innovation. Actualment tots aquests edificis estan destruïts.

La seva arquitectura es considera una de les més representatives del modernisme i es distingeix per l’originalitat i per haver ampliat el panorama arquitectònic del segle XIX cap a espais més d’acord amb la societat industrial i burgesa del seu temps. La seva estètica és jove i optimista. La línia és sinuosa, ondulada i delicada. L’originalitat, els colors variats i suaus i les referències a la naturalesa són alguns dels aspectes més singulars d’aquest moviment.

Un altre representant i contemporani d’Horta va ser Henry van de Velde, molt influït, com tots els modernistes, per les idees de William Morris i el moviment anglès Arts and Crafts.

A França destaca la figura d’Hector Guimard, conegut sobretot per la decoració de les estacions del metro de París.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALL DE L'OBRA

1. L’ESCALA DE LA CASA TASSEL

Aquesta imatge ens permet apreciar la importància que els arquitectes modernistes donaven a la decoració. Es tracta del vestíbul octogonal que precedeix l’escala principal amb columnes de ferro que, com si fossin arbres, formen un bosc de corbes en moviment, idea de moviment que també fan la barana, el terra i la decoració mural, amb motius onejants entrellaçats. El conjunt és tenyit d’una suau policromia.

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

2. CASA DEL POBLE

Aquesta construcció destaca per la gran audàcia: corba, amb estructura de ferro tancada per grans superfícies de vidre, suavitzades per les corbes flexibles de la decoració de l’estil Art Nouveau. El plantejament de la casa respon al del mur cortina propi d’edificis més moderns. Va ser la seu del partit socialista belga, destruïda l’any 1967.

OBRES RELACIONADES

3. ESCOLA D’ART DE GLASGOW

Curiosa barreja de l’esperit funcional pròxim a l’escola de Chicago i d’aspectes modernistes, com ara la nau central, que sembla esculpida, i el vitrall. Aquesta és l’obra més coneguda de l’escocès Charles Mackintosh (1868-1928), principal representant del modernisme geomètric.