VASILI KANDINSKI: COMPOSICIÓ IV

Pintura de les primeres avantguardes. Abstracció (1911). Oli sobre tela (1,59 x 2,50 m). Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf.

El títol mateix, Composició IV, ens indica prou clarament el contingut de l'obra: una realització plàstica amb els elements bàsics, és a dir, formes i colors, components que són exclusivament propis de l'obra plàstica. Això no obstant, també trobem en aquesta pintura elements semàntics com, per exemple, l'arc de Sant Martí i formes que ens suggereixen aspectes paisatgístics.

Aquesta obra forma part d'una extensa sèrie de pintures –denominades Composicions, Improvisacions i Impressions– dutes a terme durant la primera etapa abstracta del pintor (entre l'any 1910, data de la primera aquarel·la abstracta, i el 1921), en la qual els colors són els protagonistes absoluts i Kandinski gaudeix d'una gran llibertat de creació. Les formes, que en un principi són força naturalistes i orgàniques, i per tant identificables, aniran desapareixent i diluint-se en un mar de colors contrastats, i donaran pas a composicions difícilment equiparables a formes reals. Els colors, purs i brillants, sembla que tinguin entitat pròpia, al marge de les línies. Pel que fa a la tècnica, Kandinski tendeix a barrejar l'oli amb l'aquarel·la per accentuar el lirisme del color i aconseguir tons afectius, sentimentals o emotius.

Durant els primers anys d'aquesta etapa, l'artista va passar penes i treballs. El públic se'n va anar allunyant, mentre la crítica el convertia en la seva bèstia negra i qualificava l'art de Kandinski de «ximpleria» i d'«imbecil·litat». La duresa amb què fou tractat arribà a tal extrem que els intel·lectuals alemanys –secundats per artistes d'altres països, compromesos amb l'avantguarda, com ara Léger, Delaunay, Gleizes o Apollinaire– n'assumiren la defensa. Franz Marc i Paul Klee són dos dels pintors que també li van donar tot el seu suport. L'any 1911 va publicar el llibre Sobre l'espiritualitat en l'art (si bé la data de publicació que consta en el llibre és la de 1912).

La segona etapa va del 1921 al 1934 (o 1944), i es caracteritza per un grau més elevat de racionalitat i de vigor geomètric. Estableix associacions entre colors i formes, i un equilibri de configuracions, colors i dimensions. Els elements bàsics són el punt i la línia; d'aquí ve que el llibre on va exposar la teoria corresponent a aquesta segona etapa porti per títol Punt i línia sobre el pla. Durant aquest període va ser professor de l'escola del Bauhaus, a Weimar, on assajà mètodes didàctics innovadors en l'ensenyament del dibuix analític i organitzà seminaris sobre el color. L'exposició de la teoria mitjançant la qual establia relacions entre els colors i les formes geomètriques era molt difícil que la poguessin entendre els no iniciats: es tractava d'una teoria força semblant a la que el poeta francès Arthur Rimbaud havia exposat uns quants anys abans, en què relacionava les vocals i els colors. Cal dir, finalment, que Kandinski va fer la contribució més important als moviments artístics avantguardistes dels anys vint a través, sobretot, de la seva activitat pedagògica i dels seus escrits.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

1. ‘EL GENET BLAU’ (1903)

Aquesta pintura, elaborada amb una tècnica pròpia del postimpressionisme –la taca de color–, és anterior a les seves grans Composicions. S'hi nota la influència de l'ambient del Jugendstil –nom que adopta el modernisme als països germànics– amb temes de llegendes medievals. La seva importància rau en la iconografia, el genet blau, tema molt suggeridor perquè ens mostra dos elements pels quals l'artista va sentir una gran predilecció: la figura del cavall i el color blau. Aquesta és, justament, la denominació que va triar per donar nom a l'almanac Der Blaue Reiter, fundat uns anys més tard, que va editar juntament amb Franz Marc. Aquest mateix any 1903, Kandinski va organitzar una exposició d'obres de Pissarro i de Signac, entre altres. També va fer una estada de quatre mesos a Tunísia.

2. ‘PARELLA A CAVALL’ (1906-1907)

Obra d'estil postimpressionista o puntillista, on podem veure la influència del ballet rus de Serge de Diaghilev, que durant aquests anys es va donar a conèixer i va exercir, atès el seu caràcter avantguardista, una gran influència sobre els artistes contemporanis (Picasso, per exemple, en va ser un dels col·laboradors). L'autor ens hi mostra el realisme d'un folklore rus refinat. A més, aquesta obra, juntament amb l'anterior, forma part de la producció artística de Kandinski que no és, precisament, la que el va portar a ser reconegut com una figura fonamental de la pintura del segle XX.

3. ‘MURNAU, VISTA AMB VIA FÈRRIA I CASTELL’ (1909)

Aquest paisatge palesa una certa influència fauvista i expressionista, present en l'obra anterior al 1910. És un dels molts quadres que Kandinski va pintar prenent com a tema aquesta localitat de l'Alta Baviera, on es va refugiar per recuperar-se de la depressió causada pels problemes personals esdevinguts arran del fracàs del seu primer matrimoni. Ara la pintura entra en una fase musical en què els colors es corresponen amb els sons per la vibració i la musicalitat. A poc a poc anirà derivant cap a una pintura sense objectes.

4. ‘IMPROVISACIÓ SENSE TÍTOL IV’ (1914)

A partir del 1910 les obres de Kandinski abandonen l'esclavitud de les formes per tal d'explorar la llibertat de l'esperit. Aquesta pintura, on destaca la taca negra, va ser realitzada l'any en què va esclatar la Primera Guerra Mundial. L'artista vivia, en aquells moments, a Munic, ciutat que va haver d'abandonar per traslladar-se, primer, a Suïssa i, després, a la seva Rússia natal.

5. ‘COMPOSICIÓ VIII’ (1923)

Vasili Kandinski va dur a terme aquesta composició en la segona etapa de la seva evolució artística, el període durant el qual va ser professor de l'escola del Bauhaus. La influència dels principis racionalistes de l'escola hi és evident: segons el pintor, el color groc corresponia a l'angle de 30º; el taronja, al de 60º; el vermell, al de 90º; el violeta, al de 120º, i el blau, al de 150º.

6. ‘BLAU CEL’ (1940)

Tela que correspon a l'època final de la vida de l'artista, una etapa que la seva muller Nina va denominar «la gran síntesi». Hi torna a aparèixer el color blau com a marc de fons d'uns símbols que ens evoquen el surrealisme mironià, si bé potser amb un caràcter musical amb acompanyament de matemàtiques. Des de l'any 1933, Kandinski, etern viatger, es va establir a França, on va romandre fins a la seva mort.