SANT VICENÇ DE CARDONA

Arquitectura religiosa. Art romànic (s. XI). Pedra. Cardona, Bages.

Era habitual que els poders polítics durant l’edat mitjana patrocinessin la construcció de monestirs i esglésies al llarg dels seus dominis. Seguint aquesta tònica, els vescomtes d’Osona van finançar les construccions de Cuixà, Ripoll i Vic, i el monestir i castell de Cardona. L’església es va consagrar l’any 1040.

La importància de Cardona es devia tant a les seves mines de sal -un dels productes bàsics que regulaven l’economia i els impostos durant l’edat mitjana- com per la seva situació estratègica que li permetria defensar la vall del riu Cardener.

La reforma que proposava l’abat Oliba (abat de Ripoll i bisbe de Vic) a finals del s. X va afectar també l’arquitectura monacal i eclesiàstica. Així, Sant Vicenç de Cardona i Ripoll són els exemples més remarcables d’aquest primer romànic català. Tot i haver estat recentment restaurada, s’han perdut les dues torres que originàriament flanquejaven l’entrada pel fet de ser a dins del complex del castell.

El conjunt ens mostra un alt grau d’equilibri que es manifesta tant en el seu volum exterior –en què destaca la fórmula de la creu amb el cimbori central- i la disposició ordenada i simple dels seus carreus de pedra, com en els elements decoratius típics de l’estil llombard, com són les lesenes i arcades en grups de dos.

El seu interior destaca, a més, per l’equilibri de l’espai. Per cadascun dels seus trams en corresponen tres a les naus laterals, s’utilitzen pilars en forma de creu i es cobreix la nau central amb volta de canó i les laterals, amb volta d’aresta. Sota l’espai del presbiteri hi ha una cripta, i un nàrtex força espaiós dóna accés a l’edifici.

Aquesta basílica constitueix un dels màxims paradigmes de tota l’arquitectura romànica catalana, que reuneix en la seva estructura tot el vocabulari formal i estructural de l’arquitectura llombarda catalana.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. PLANTA

La planta de Sant Vicenç de Cardona està concebuda com una basílica de tres naus, amb transsepte poc pronunciat. A la capçalera s’han disposat tres absis, cada un dels quals finalitza el recorregut de les respectives naus, la central, amb l’absis més pronunciat, i les dues laterals. Destaca l’elevació del presbiteri, a sota del qual hi ha una cripta de tres naus.

Pel que fa a la coberta, el transsepte i la nau central es cobreixen amb volta de canó reforçada per quatre arcs torals, mentre que les dues naus laterals, la cripta i el nàrtex, ho fan amb volta d’aresta.

L’eix longitudinal del temple està compost per quatre trams, el darrer dels quals, el que precedeix el presbiteri, suporta el pesant cimbori.

2. INTERIOR

L’alçat de Sant Vicenç de Cardona s’organitza al voltant de vuit complexos pilars, quatre per banda, de manera que la nau central té una altura superior a les naus laterals, cosa que permet la il·luminació de l'interior.

L’efecte interior es reforça amb la presència a la zona del presbiteri amb nínxols que augmenten l’efecte de centre visual que s’accentua amb l’elevació d'aquest.

L’efecte ascensional que hi ha a l’interior de l’església es reforça per les línies que marquen la direcció dels arcs torals que ressegueixen els pilars fins a la base del temple.