SANT PERE DE RODES

Arquitectura religiosa. Art romànic. Edat Mitjana, principis del s. XI (consagrada el 1022). Pedra. El Port de la Selva, Alt Empordà.

Situat a l’extrem est de la serralada de les Alberes (Pirineus) i prop del cap de Creus, el monestir benedictí de Sant Pere de Rodes comença a donar testimonis històrics a partir de finals del s. IX, quan s’ha consolidat la conquesta de la Catalunya Vella. El seu període de màxima esplendor va ser en temps del noble Tassis, a mitjan s. X. L’església va ser consagrada per l’abat Oliba, bisbe de Vic, el 1022. Posteriorment, el monestir es va ampliar, es van construir part de les seves muralles i les dues torres, una amb funció de campanar i l’altra com a torre de defensa. El seu claustre, igual que la resta d’elements escultòrics, ha estat molt saquejat i el que en queda està dispers per diversos museus d’Europa.

Dins del conjunt del primer romànic català destaca, per la seva individualitat, el model d’església del monestir, ja que es diferencia clarament de la resta d’arquitectura religiosa coetània en proclamar-se continuadora de l’arquitectura del segle anterior i al marge de les innovacions que aporta a l’arquitectura catalana l’estil llombard.

L’expansió de l’Imperi carolingi i la definició de la seva frontera a la Marca Hispànica van determinar, en bona part, la seva peculiaritat, que localitzem a l’interior de l’església, on s’observa la pervivència d’elements autòctons, sobretot de procedència de l’estil visigòtic localitzats en alguns dels seus arcs de ferradura, la manera de ressaltar el presbiteri i en elements decoratius, amb reminiscències provinents de l’art mossàrab, localitzats en alguns dels seus capitells.

Però el que més destaca del conjunt interior és l’assimilació de la monumentalitat carolíngia que s’observa en l’aplicació d’elements de l’antiguitat clàssica –en aquest cas el referent és l’arquitectura romana– que havia ressuscitat en l’arquitectura carolíngia. Així, els suports estan estructurats en tres nivells: un gran sòcol i un doble pis de columnes adossades als pilars. Sobre el segon pis de columnes descansen els arcs torals que separen les naus. Sota l’espai del presbiteri hi ha una cripta, mentre que l’accés al temple està precedit per un nàrtex.

Destaca, així mateix, la qualitat de la seva decoració escultòrica localitzada als capitells de les naus. Les columnes tenen el fust llis i la decoració dels seus capitells és de dos models, un derivat de l’art corinti clàssic amb fulles d’acant (en les columnes inferiors de la nau central), i l’altre cúbic amb decoració d’entrellaç d’influència mossàrab (columnes superiors de la nau central i en els arcs laterals). De la decoració escultòrica de la seva portada, se’n conserven alguns detalls (salvament de sant Pere de les aigües) al Museu Marés, de Barcelona, obra de l’escultor anomenat Mestre de Cabestany.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. PLANTA

Sant Pere de Rodes presenta planta basilical de creu llatina amb tres naus i un transsepte de nau única i tres absis. Està format per un deambulatori –com posteriorment tindran les esglésies de Peregrinació– i una cripta.

La nau central està coberta amb volta de canó reforçada per quatre arcs diafragmàtics que descansen sobre columnes exemptes i podi. Les dues naus laterals estan cobertes amb volta de quart de canó.

Destaca la presència d’un atri, pervivència de les antigues construccions basilicals paleocristianes.

2. INTERIOR

Les característiques de l’alçat de Sant Pere de Rodes són els elements que millor caracteritzen aquesta tipologia d’església. A part dels tres nivells de l’alçat dels murs que miren a la nau central, a la zona dels absis els murs són convergents i estan tancats per un mur parabòlic. L’absis central s’obre a la nau principal per un arc de ferradura i pel damunt del deambulatori corre una galeria que envolta l’absis central.