SANT CARLEMANY, DE JAUME CASCALLS

 

Escultura exempta. Art gòtic. (1345-1350). Alabastre policromat. 1 m d’alçària. Museu de la catedral de Girona.

 

La figura i l’obra de Jaume Cascalls, artista natural de Berga, està ben documentada i es remunta a la segona meitat del s. XIV. És un dels escultors l’obra del qual ens permet centrar l’estreta relació que es produeix en molts moments de la història de l’art, entre un artista i la corresponent clientela.

 

La importància creixent que pren la Corona d’Aragó en el context de l’Europa de la baixa edat mitjana posa en evidència que les comandes d’obres d’art ja no provenen solament del client tradicional, l’Església. Els poders polítics del moment, cada vegada més poderosos, determinaven les comandes i les característiques d’una obra d’art. L’abundància de documentació de les corresponents cancelleries reials ens dóna notícies d’aquestes relacions. Un altre aspecte que corrobora aquesta relació són les característiques de les obres escultòriques de Jaume Cascalls, ja que en totes hi ha moltes referències a vestimenta, ornamentació i utillatges emprats per les classes socials altes i, sobretot, per la monarquia.

 

El rei Pere III el Cerimoniós va esdevenir un dels clients més habituals de l’artista i les comandes se centren, bàsicament, en l’obra escultòrica que el monarca orientava vers el panteó reial ubicat a l’abadia del Cister de Poblet, seu de la monarquia catalanoaragonesa. Jaume Cascalls i la família Ferrer i Bassa -pintor contemporani amb qui estava emparentat per raons de matrimoni- van protagonitzar una bona part de l’art gòtic català del moment.

 

A partir de 1347 (les obres encara no havien acabat el 1377) Cascalls treballa a l’encàrrec reial de Poblet. Però les difícils relacions amb el monarca, degudes als canvis que aquest anava imposant en la seva obra, conduïen a problemes continuats entre l’artista i el seu client reial. L’obra de Cascalls a Poblet va quedar molt deteriorada després de la desamortització de Mendizábal el 1835 i va ser restaurada a partir de 1942 amb uns criteris de restauració que han criticat alguns comentaristes, per l’escultor Frederic Marés.

 

Al marge d’aquesta empresa, que ocupà una bona part de la vida i de l’activitat artística de Cascalls, destaca l’escultura que la tradició ha batejat amb el nom de Sant Carlemany del museu de la catedral de Girona. L’obra que la crítica actual ha identificat amb un personatge reial -possiblement amb el monarca Pere el Cerimoniós a causa de la semblança amb el personatge reial que figura al peu del retaule de Cornellà de Conflent- és del mateix escultor.

 

La figura és un clar exponent de figura àulica. Tots els seus detalls ens permeten la identificació reial. Només cal parar atenció en alguns d’ells: la corona reial, la capa noble i la túnica que denoten la riquesa de les teles que la mateixa policromia destaca. Però on més destaca aquest intent de dignitat i de noblesa és en els complements que porta la figura: botons, sabates, daga i punyal, elements que l’artista subratlla amb profusió de detalls ornamentals que pretenen l’aparença de metalls nobles i pedres precioses.

 

Des del punt de vista estètic, el monarca expressa una sensació de beatitud que culmina la resta d’elements de la seva figura, tant aquells que es poden deduir de la seva ornamentació com els del conjunt harmoniós del seu cos, en què destaca la posició de descans del seu braç esquerre.

 

D’aquesta manera, les figures dels nous estaments que regeixen la nova societat substitueixen aquells estaments i figures que havien tingut un protagonisme destacat fins al moment: els personatges bíblics i els sants. La societat urbana, que té en les classes laiques més poderoses el seu referent social i polític, desbanca cada vegada més les tradicionals.

 

 

 

 

 

AMPLIACIÓ DEL TEMA

 

 

 

DETALLS DE L'OBRA

 

 

 

1. CAP DEL MONARCA

 

Una de les característiques estètiques que destaquen més en l’obra de Cascalls és l’elegància dels seus personatges. L’abundància de la seva barba i cabells reforça els trets facials que la mateixa policromia ja fa ressaltar, sobretot en els ulls i en els llavis.

 

 

 

2. DETALL DE LA SABATA

 

Cap detall ornamental no escapa a l’atenció de Jaume Cascalls i cadascun ens reafirma la intenció de fer ben palesa la categoria social del personatge.

 

Les sabates eren un signe de distinció social que tampoc no passa per alt a l’artista. El ric trenat dels fils d’or, l’atenció als detalls de la seva confecció i la seva mateixa elegància demostren la intenció estètica de voler manifestar que els peus són un element més del conjunt elegant de la figura.

 

 

 

OBRA RELACIONADA

 

 

 

3. TOMBES REIALS DE POBLET

 

Jaume Cascalls va dedicar una bona part de la seva vida a la realització de les tombes reials del monestir de Poblet, ajudat per altres artistes, com el mestre Aloi i per un esclau del mateix Cascalls, un tal Jordi, a qui els documents fan referència.

 

La intenció del rei Pere el Cerimoniós era convertir Poblet en el panteó de la monarquia, trencant la tradició que fins llavors havia tingut Ripoll com a panteó dels primers comtes de la Casa de Barcelona i donant un nou sentit a l’obra d’expansió a terres de Lleida i Tarragona, conquerides pels monarques.