SALVADOR DALÍ: EL GRAN MASTURBADOR

Pintura del surrealisme (1929). Pintura a l'oli (1,10 x 1,50 m). Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.

L'any 1929 va ser decisiu no solament pel que fa a la biografia de Dalí, sinó també a l'evolució del moviment pictòric del surrealisme, del qual aquesta obra és una de les manifestacions més representatives. El pintor havia presentat aquell mateix any, a París, una pel·lícula que havia realitzat conjuntament amb el seu amic Luis Buñuel. Es titulava Un gos andalús i va ser rebuda immediatament com a primera pel·lícula surrealista, cosa que va valer a Dalí i a Buñuel l'ingrés oficial en el grup d'artistes que, amb Breton al capdavant, representaven aquest moviment. Dalí va donar a conèixer, també durant aquest mateix any, algunes de les seves obres més emblemàtiques –entre elles, destaca El gran masturbador–, amb les quals el moviment surrealista va experimentar una notable empenta. El pintor, en aquesta època, mirava de trobar un mètode que li permetés fer una síntesi entre realitat i imaginació i que actués de sistema integrador de totes les experiències anteriors.

Aquest mètode, que ja havia experimentat en Un gos andalús, serà posat en pràctica per l'artista a partir del 1929, després d'haver-lo batejat amb el nom de «mètode paranoicocrític». Definit per ell mateix com «un mètode espontani de coneixement irracional, basat en l'associació interpretativocrítica dels fenòmens delirants», comporta, entre les aportacions principals, la capacitat que, gràcies a ell, aconseguirà el pintor per trasmudar la realitat mitjançant imatges múltiples, com podem apreciar en la seva obra Rostre de Mae West utilitzable com a apartament. Aquest mètode va representar, en el si del moviment esmentat, una alternativa clara a l'altre mètode de creació, el de l'automatisme pur, defensat per un altre grup de surrealistes i pel líder del moviment, Breton. Amb el mètode paranoicocrític, l'artista va intentar reflectir els desigs i els instints veritables dels éssers humans, que queden falsejats, dissimulats, per les regles i pels tabús socials necessaris per conviure en societat, però que, segons les teories psicoanalítiques en què es basa el surrealisme, produeixen repressions que afloren en el somni.

El gran masturbador és, en aquest sentit, el reflex de l'obsessió sexual del pintor, que acabava de conèixer Gala, dona que esdevindria musa i companya de la seva vida. El pintor expressa lliurement l'enamorament i l'obsessió, mentre afronta els fantasmes d'impotència i masturbació. Es tracta, doncs, d'un autoretrat plasmat en una cara tova, groga com la cera, amb un nas enorme que s'arrossega per terra. Enganxats a la cara, una llagosta enorme amb el ventre farcit de formigues, un ham, un cap de lleó, rocs i petxines de platja. A l'indret del coll neix una figura femenina, extreta de l'estètica del modernisme, al costat d'uns genitals masculins enfundats en una mena de calces molt ajustades. El quadre conté alguns símbols onírics que el pintor ja havia fet servir en Un gos andalús, com per exemple, les formigues que envaeixen la gran llagosta que té forma de fal·lus. El lliri, molt a prop del rostre femení, bé podria representar la puresa, i l'ham seria el símbol de la passió amorosa en la qual l'artista es troba atrapat. Mai cap altre artista no havia tingut la gosadia i el valor d'expressar la seva més absoluta intimitat en un quadre.

Altres obres de l'autor són: Noia dreta a la finestra (1925), Construcció toba amb mongetes bullides. Premonició de la guerra civilHotwordStyle=BookDefault; (1936), Crist de Sant Joan de la Creu (1951) i Al·lucinació parcial, sis aparicions de Lenin sobre un piano (1931).