RETRAT DE 'LUCIUS IUNIUS BRUTUS'
Escultura exempta (retrat). Art romà: període republicà. Època: inicis de la República (vers 270 aC). Bronze. 0,60 m d’alçària. Museu Capitolí, Roma.
El retrat és una de les creacions romanes més genuïnes. El seu estudi, però, presenta problemes derivats de l’evolució que va experimentar i de les diverses connotacions que comporta. No té la mateixa significació un retrat del període republicà que un d’època imperial.
El retrat de Lucius Iunius Brutus (també conegut com el Brutus capitolí) correspon al model primer de retrat romà i permet establir unes relacions directes amb l’art del període etrusc i amb l’art grec. Els etruscs havien dominat la regió central d’Itàlia i no van ser expulsats pels patricis quan van implantar la República el 510 aC. Els etruscs havien estat uns mestres en la tècnica de la cera fosa com ho demostra, per exemple, la Lloba capitolina (Palau dels Conservadors de Roma). La influència etrusca estava present encara en aquestes primeres manifestacions d’art republicà (també en el terreny de l’arquitectura). Pel que fa a la influència grega, les colònies de la Magna Grècia, al sud de la Península (des del s. VIII aC), és notable i parteix de la tradició de l’hel·lenisme, que havia posat de moda el retrat de personalitats de la política i de les lletres. L’escultor Lissip n’havia estat el gran mestre. Aquest corrent d’influència grega es va enfortir a partir de la conquesta de Tàrent, l’any 272 aC.
A partir d’aquests dos corrents d’influència, la primera retratística republicana va fer una de les més grans aportacions a l’art occidental que cal estudiar segons el moment històric concret.
El retrat de Lucius Iunius Brutus és un dels primers exemplars de retrat republicà, que aquesta tradició volia identificar amb el llegendari fundador de la República.
En aquest retrat l’escultor ens presenta el prototipus exemplar de patrici romà i centra l’atenció en els trets més destacats del rostre: els ulls de pasta de vidre, que aporten a la figura una gran expressivitat.
A diferència dels models grecs, els primers retrats republicans volen presentar-nos models de persones molt més properes als conciutadans. Persones que per la seva actuació en el terreny de la política són models per a tothom.
Des d’aquests primers moments, el retrat romà aporta un nou sentit a la història. Interessa posar en relleu els trets personals en funció del paper que ha jugat el personatge dins de l’evolució de la «pàtria». La dignitat i el titulus es mesuren de manera diferent de com ho feien els grecs.
Quan el pintor del neoclassicisme francès J. L. David en la seva llarga estada a Roma va veure aquest retrat, va quedar molt impressionat, i fins i tot el va reproduir a la seva pintura Els lictors porten a Brutus el cos dels seus fills (1789) (Museu del Louvre, París).
AMPLIACIÓ DEL TEMA
ALTRES OBRES DEL PERÍODE REPUBLICÀ
1. ‘LLOBA CAPITOLINA’
Bronze de la primera meitat del s. V aC. Museu Capitolí. Roma
És l’escultura més representativa de la cultura etrusca. Es refereix a la mítica lloba que va alletar els dos bessons, Ròmul i Rem, que segons la llegenda eren els fundadors de Roma. Al llarg de la història de Roma sempre ha estat el seu símbol.
Els dos nens de l’escultura són un afegit de l’època renaixentista (s. XV).
2. ‘L’ARRINGATORE ‘ (L’Orador)
Bronze de cos sencer, d’1,70 m d’alçària. Principis del s. I aC. Museu Arqueològic de Florència.
L’escultura està formada per set peces soldades de bronze. Vesteix la clàssica vestimenta patrícia (la túnica, la toga i el calçat). És una escultura que encara que està basada en la tècnica anterior, pertany al període republicà.
La seva posició, basculant el cos cap enrere, i l’extensió del seu braç, li confereixen una gran personalitat.
INFLUÈNCIES
3. ‘ELS LICTORS PORTEN A BRUTUS ELS COSSOS DELS SEUS FILLS’
Pintura sobre tela de 3,23 x 4,22 m. 1789. Museu del Louvre. París.
El pintor neoclàssic J. L. David pinta aquesta gran obra a les portes de la Revolució Francesa a través del tema de la història mitològica romana i presenta als francesos, a la vigília de la Revolució, els valors ètics i polítics que extreu de la historia de Roma. Copia la figura de l’escultura de Lucius Iunius Brutus del Museu Capitolí de Roma per la seva relació amb el tema que vol donar a conèixer. |
CIÈNCIES SOCIALS >