REMBRANDT: LA LLIÇÓ D’ANATOMIA DEL DOCTOR TULP

Pintura del Barroc holandès (1632). Oli sobre tela, 169,5 x 216 m. Museu Mauritshuis, la Haia.

Aquest quadre és una de les obres més característiques del gènere del retrat de grup, juntament amb La companyia del capità Frans Banning Cocq (més coneguda per la Ronda de nit), de 1642, i reuneix la tradició del clarobscur de Caravaggio i una altra, amb molt d'èxit a Holanda, consistent a representar els membres d'un gremi i que va arribar al màxim exponent en l’obra de Frans Hals, el gran mestre de Haarlem.

Al juny del 1631 Rembrandt s’instal·là a la rica i mercantil ciutat d'Amsterdam i deixà enrere la calvinista i eclesiàstica ciutat de Leiden. Ben aviat guanyà fama i riquesa gràcies a la quantitat de retrats que li van encarregar.

L’obra comentada aquí la hi va encarregar el gremi de cirurgians d’Amsterdam perquè en presidís la seu. Entre els seus clients hi havia gremis professionals de la ciutat, corporacions de comerciants i fabricants, el mateix ajuntament, la noblesa, altres pintors, erudits, metges...

El tema del quadre no és pas nou, ja que altres pintors l'havien tractat des de principis del segle XVI. La pintura presenta les característiques i la idiosincràsia de la societat holandesa, que veia en les institucions pròpies l'emblema de la seva identitat. Als artistes els quadres d'aquesta mena els permetien de pintar obres de dimensions molt grans de manera que guanyaven reconeixement públic.

La lliçó d’anatomia del Doctor Tulp devia provocar un impacte en els espectadors, que, instintivament, el devien comparar amb els quadres anteriors de la mateixa tipologia i amb els retrats de grup de Frans Hals, basats en la caracterització psicològica dels personatges i en les línies de composició que Rembrandt presenta.

Al gener del 1631 el doctor Nicolaes Pieterszoon Tulp (1593-1674), primer anatomista del gremi de cirurgians d’Amsterdam, va dictar una lliçó d’anatomia tot fent l’autòpsia del cadàver d’un ajusticiat.

Rembrandt plasma en aquest oli el moment en què el metge imparteix la lliçó; la impressió d'instantaneïtat que fa és el que el diferencia dels altres quadres de la mateixa mena.

El grup s'organitza al voltant del cadàver i s'hi dibuixen cercles concèntrics fins a arribar al personatge del fons, que és el vèrtex de la composició, la qual es reforça mitjançant una diagonal que neix en el llibre del primer pla (inferior dret) i que arriba fins al personatge del fons, diagonal d’una intensa penetració visual que involucra tots els personatges retratats. El mateix conjunt s’enriqueix amb diagonals contraposades que dibuixen els personatges agrupats de dos en dos.

A diferència dels retrats de grup de Frans Hals, Rembrandt s'hi va mirar a descriure l'interès dels presents davant les explicacions del professor, interès més fred en els personatges més allunyats del centre.

Rembrandt va ser un gran mestre en el tractament de la llum i dels contrastos lumínics. No es pot descobrir d’on parteix la llum (dificultat també present en La mort de la Mare de Déu, de Caravaggio): hi ha un focus que il·lumina el cadàver des d'on es defineix cada rostre? O bé la llum procedeix del cadàver mateix, amb què queda reforçat com a focus? El cert és que es nota la preocupació per mostrar actituds ben diverses davant les explicacions del doctor. El tenebrisme que envolta bona part de l’estança és un altre recurs per obligar l’espectador a centrar l'atenció en els rostres.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALL DE L'OBRA

1. ELS PERSONATGES CENTRALS DEL QUADRE

El detall permet observar l’interès de Rembrandt per subratllar els diversos graus d’atenció dels personatges. Els rostres il·luminats amb intensitat i el joc de les mirades (unes d'atentes a les explicacions, d'altres de distretes i d'indiferents a l'explicació) permeten de constatar el pas rupturista que Rembrandt va fer amb aquesta obra si la comparem amb altres que, aparentment, poden semblar-hi properes, per exemple, els retrats de membres de gremis pintats per Frans Hals.

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

2. ‘RONDA DE NIT’

Aquest quadre, conegut també per La companyia del capità Frans Banning Cocq, és una de les obres més emblemàtiques de la pintura universal. Fou un encàrrec de la caserna de la guàrdia cívica d’Amsterdam que Rembrandt realitzà el 1642. El quadre, de grans dimensions (3,60 x 4,38 m), mostra el moment en què el capità Cocq dóna les ordres perquè la comitiva iniciï la marxa. Actualment són visibles vint-i-vuit membres dels trenta que hi havia abans que l’obra fos retallada per col·locar-la en un nou emplaçament. Una restauració moderna ha posat en dubte la vella idea que es tractava d’una escena nocturna. L'espectador és davant un grup de comerciants enquadrats en una milícia urbana.

En l’escena, aparentment caòtica i en ple ritme de dispersió, criden l’atenció el treball de la llum i les alternatives que marca el primer pla. El conjunt reflecteix perfectament la personalitat d’una agrupació de les característiques de la retratada. L’obra és allunyada dels ideals presentats per Frans Hals.

OBRA RELACIONADA

3. FRANS HALS: ‘BANQUET DE LA MILÍCIA DE SANT JORDI’

Frans Hals va pintar aquest retrat de grup l’any 1616, quinze anys justos abans que Rembrandt realitzés La lliçó d’anatomia del Doctor Tulp. En tots dos casos es tracta d’un retrat de grup. Tot i això, les diferències són molt grans. Frans Hals va mirar de presentar-hi el grup en un moment solemne al voltant d’una taula ben servida i presidit per la bandera del gremi, i, també, hi va voler deixar ben perfilada la personalitat burgesa dels seus membres. S'hi traspua el desig de Hals de deixar ben contents els seus clients. La mateixa disposició horitzontal dels personatges, que segueix la línia compositiva que marca la taula, i la presència del paisatge de fons ofereixen una obra allunyada de la de Rembrandt.