PÒRTIC DE LA GLÒRIA DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

Escultura en relleu. Període de transició entre l'art romànic i el gòtic (segona meitat del s. XII). Pedra. Santiago de Compostel·la, Galícia.

Les obres de la catedral de Santiago de Compostel·la es van dur a terme entre el 1075 i el 1122. Poc temps després, la documentació ens diu que un artesà, el Maestro Mateo, estava treballant en l'escultura monumental de la façana principal (1168). Es conserven notícies de la seva vida fins ben entrat el s. XIII.

El Pòrtic consta d'una gran porta central i dues de laterals que es corresponen amb les respectives naus del temple. De tot el conjunt monumental de la portalada destaca la part central. El timpà de la primera porta el presideix la imatge del Pantocràtor acompanyat pel Tetramorf. Uns àngels porten els símbols de la Passió de Crist, i, damunt d'ells, el grup dels elegits. Ocupant l'espai de les arquivoltes, els vint-i-quatre ancians que ens relata l'Apocalipsi. Als brancals, i davant de columnes, parlant entre ells per parelles , profetes i apòstols, que continuen vers les portades laterals. Aquesta és la part on l'artista ha aportat més novetats estilístiques i que cal relacionar amb les escultures de Sant Vicenç d'Àvila i amb la Càmara Santa d'Oviedo. Al mainell, i a sota de l'escena principal del timpà, la figura de l'apòstol Santiago, assegut amb els símbols propis del pelegrí, mentre rep els pelegrins descansant sobre el seu bàcul. Als peus de l'apòstol, el mateix autor va voler sortir agenollat i pregant. Arran de terra i als peus de les columnes dels brancals, animals monstruosos simbolitzen el món del pecat i de l'infern a partir dels quals s'ha d'iniciar la lectura -seguint l'esquema compositiu i ascendent típic de la pintura i de l'escultura de l'època romànica- fins a arribar al nivell metahistòric representat per la figura del Crist en majestat.

Si bé estilísticament el conjunt de la portalada ha suscitat diversitat de criteris, entre els quals els uns la situen a finals del període romànic (bàsicament pel tema) i els altres dins del període gòtic (pel tractament del tema i sobretot pel conjunt de detalls que reflecteixen una espiritualitat i un tractament dels personatges més propers al nou estil), no hi ha cap mena de dubte que l'artista coneixia bé l'escultura que s'estava realitzant en aquells moments al país veí (alguns comentaristes fins i tot parlen de la seva procedència francesa), com Saint-Denis, Chartres i Amiens. Els rostres i el tractament de la roba dels apòstols i dels profetes ens situen en una estètica i sensibilitat artística noves fora de la simplicitat narrativa del romànic clàssic.

El Maestro Mateo ens ha deixat reflectit en els rostres dels profetes i dels apòstols -en la nova manera d'afrontar els temes que s'anomena Sacra Conversazione- unes expressions alegres i optimistes de la vida que recorden l'escultura de la catedral de Reims, al nord de França.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALL DE L'OBRA

1. DETALL DEL BRANCAL EST DEL PÒRTIC DE LA GLÒRIA

Els personatges bíblics que apareixen als brancals de la portalada central de la catedral de Santiago de Compostel·la són la mostra del nou esperit i de la nova sensibilitat de l'artista i de l'època (finals del s. XII).

Els quatre personatges del Nou Testament (sant Pere, amb les seves claus; sant Pau, amb el llibre que recull les seves cartes; Santiago, amb el seu bàcul de pelegrí, i sant Joan, amb el seu llibre de l'Evangeli i de l'Apocalipsi) estan conversant entre ells. Els plecs de les seves robes i les actituds vitals i optimistes dels seus rostres expressen la nova alegria de viure que es reflectiria plenament durant el període gòtic. Aquesta sensació es reforça mitjançant la utilització de colors vius i alegres.

OBRES RELACIONADES

2. TIMPÀ DE LA PORTALADA DE SANT TRÒFIM D'ARLES

A la portalada principal de l'església de Sant Tròfim, a la ciutat d'Arles (sud-est de França), trobem reproduïda la temàtica apocalíptica de l'època al timpà: el Pantocràtor rodejat per la màndorla i, tancant l'espai semicircular, els símbols dels quatre evangelistes: sant Mateu, sant Marc, sant Lluc i sant Joan.

3. BALDAQUÍ DE TOST

A la pintura romànica sobre taula apareix sovint, a la part central, la figura del Pantocràtor envoltat pel Tetramorf.

La fórmula compositiva utilitzada per representar el tema apocalíptic acostuma a ser la mateixa que la que s'utilitza en escultura. Només canvia la tècnica i la funcionalitat que està en relació amb la seva ubicació en un espai divers. En tots els casos perdura la seva funció didàctica.