PORTALADA DE SANTA MARIA DE RIPOLL

Escultura en relleu. Art romànic. Edat mitjana (segona meitat del s. XII). Pedra. 7,65 ´ 11,60. Ripoll, Ripollès.

Quan Guifré el Pelós va repoblar la vall de Ripoll l’any 879, va fundar dos monestirs que asseguressin les vies de comunicació cap a la Cerdanya i el Rosselló. Al monestir de Ripoll hi va entrar de monjo el seu fill Radulf i al de Sant Joan de les Abadesses, la seva filla Emma. D’aquesta manera garantia la seva presència als centres monacals. Anys més tard, l’abat Oliba –també bisbe de Vic– va ampliar les dependències del monestir i el va convertir en un dels centres culturals més importants d’Europa.

Avui, el conjunt del monestir presenta una fesomia molt diferent a causa, sobretot, del pas del temps (incendis, degradació...) i a la restauració que amb criteris molt discutibles es va realitzar a finals del segle passat.

La part més important del monestir se centra a la façana de l’església. Està formada per blocs de pedra juxtaposats i d’un gruix d’un metre. La mala qualitat de la pedra és una de les causes de la seva degradació actual.

Es tracta d’un relleu de mitjan segle XII que presenta una gran complexitat temàtica. Les seves dimensions responen a la secció àuria (proporció 2 a 3, igual que la basílica). El conjunt està inscrit en un triangle compositiu el vèrtex del qual se situa en la figura del Pantocràtor que presideix tota la portada. El conjunt està concebut partint del model d’arc de triomf cristià que dóna sentit al conjunt com a accés al temple.

Al centre, una única porta amb 7 arquivoltes (el número es repeteix en les franges horitzontals i en el nombre d’absis de l’església) està flanquejada per les dues figures de sant Pere i sant Pau. Als muntants de la porta, els dotze mesos de l’any representats per les tasques del camp.

A la franja superior, al costat del Pantocràtor, els vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi i el Tetramorf. A sota, un grup de sants, apòstols i profetes (l’església triomfant) que contemplen la franja superior. Les franges tercera i quarta són les més complexes però les que donen autèntic sentit al conjunt. Seguint una estricta simetria, a la dreta es prenen temes del llibre de l’Èxode, amb Moisès com a protagonista, i a l’esquerra, temes trets del llibre dels Reis; els temes giren al voltant de David i de Salomó. La interpretació d’aquestes dues franges es troba al nivell inferior (cinquena): a l’esquerra, David ocupa el centre d’un grup de cinc cantant lloances a Déu, mentre que a la dreta cinc personatges –Crist, Moisès, un bisbe i dos guerrers, Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV– simbolitzen la unió entre el poder diví, l’eclesiàstic i el polític.

Per sota d’aquest nivell «històric», dues franges plenes d’animals i de signes mitològics ens parlen (com en tota organització romànica) del nivell inferior humà relacionat amb el mal i amb el pecat.

A partir de les cinc figures de la dreta pren sentit tota la composició: un gran arc de triomf erigit per celebrar la glòria de la divinitat (funció que es realitza a l’església) i la presència intencionada dels dos comtes de Barcelona que, amb les seves conquestes per terres de Lleida i Tortosa (la Catalunya Nova) esdevenen complidors del missatge diví, complint la mateixa funció de Moisès, David i Salomó amb el poble escollit de Déu: el poble d’Israel.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. 'MAIESTAS DOMINI' (PANTOCRÀTOR) DE RIPOLL

Seguint la més pura tradició romànica, la figura del Pantocràtor en majestat presideix tota la història de la humanitat que, en el cas de Ripoll, es concreta en una seqüència de la història del «nou poble escollit», que, seguint les directrius de governants i jerarques, ha de fer complir les lleis divines i humanes per tal de poder donar sentit i harmonia a la història.

2. SECTOR DRET DE LA PORTADA

A les dues franges superiors es narren diversos moments de l’alliberament dels israelites de l’esclavitud d’Egipte. De dreta a esquerra: el poble d’Israel travessa la mar Roja, Déu envia l’aliment miraculós (el mannà) al seu poble, i Moisès fa brollar aigua d’una roca.

En el segon registre, diferents escenes de guerra (batalla de Rafadim) que servirà perquè Israel guanyi els seus enemics, habitants de la terra que ells pretenen.

Al tercer registre, els cinc personatges emblemàtics –Crist donant les lleis a Moisès, un guerrer, un bisbe i un segon guerrer– que ajuden a interpretar en clau històrica tota la portada de Ripoll.

3. DOS MESOS DE L’ANY

Les representacions corresponen a les tasques de la verema (setembre) i de l’activitat del pastor amb el seu ramat de porcs.

La portada de Ripoll dedica un dels seus espais més emblemàtics a sacralitzar el temps i les tasques agràries. D’aquesta manera l’Església es converteix en reguladora de totes les dimensions de l’activitat humana i, indirectament, justifica les seves prebendes econòmiques.