PINTURA MURAL ETRUSCA: LES TOMBES DELS LLEONS I DELS LLEOPARDS

Pintura mural. Art etrusc. Segle VI i V aC. Fresc. Tarquínia, Etrúria.

Els etruscos no solament pintaven les parets de les seves cases, sinó que també decoraven l'interior de les cases dels morts, les tombes. A la pintura mural etrusca s'hi reflecteix la influència de la pintura grega del període clàssic que avui no es conserva. Tot i que s'ha dit que només és un tipus de pintura grega provincial, no hem d'oblidar que la pintura etrusca té prou característiques originals per considerar-la amb personalitat pròpia. I aquestes característiques no es refereixen només als vestits de moda o als costums funeraris, sinó també als significats. Els etruscos evitaven les referències simbòliques al més enllà i se centraven en les cerimònies que se celebraven el dia de l'enterrament, principalment el banquet funerari amb els convidats, els ballarins, els músics. Consideraven que, d'aquesta manera, l'ànima del difunt, representat generalment al seu llit de mort, tindria consciència que els seus familiars el tenien present en les seves celebracions i podria recordar feliçment la vida aristocràtica que havia portat.

Les tombes de què tractem aquí són als afores de la ciutat de Tarquínia. És un tipus de tombes etrusques que consten d'una sala amb un sostre de doble vessant, el valor principal de les quals és la decoració mural.

Si bé l'esquema que es va seguir per a aquestes tombes és fix (la imitació d'una biga mestra en el sostre, el frontó triangular, les franges decorades i el sòcol), la iconografia presenta una gran varietat d'escenes de joc, balls i banquets.

No totes les pintures murals fetes amb la tècnica del fresc pertanyen al mateix estil. Les pintures de la tomba dels lleons són de l'últim quart del segle VI aC (època arcaica de l'art etrusc), i es van encarregar a pintors emigrats de Jònia cap a Occident per la pressió imperialista de Pèrsia a l'Àsia Menor. És un estil caracteritzat pel contorn gràcil de les figures, el gust cromàtic i el sentit del refinament. Al frontó triangular superior s'hi veuen enfrontades dues lleones; al fris s'hi representen les figures humanes de perfil, amb les siluetes marcades. Al centre del fris hi ha un gran crater, una urna per posar les cendres, decorat amb fulles d'heura i custodiat per dos músics. A tots dos costats, la riquesa cromàtica i la gestualitat d'uns ballarins reflecteixen les influències jonicoetrusques. Aquest fris està separat del sòcol per una banda verda d'on pengen motius vegetals com ara palmetes i flors de lotus. En el sòcol s'hi representen aus i dofins damunt d'una superfície marina.

Les pintures de la tomba dels lleopards són del segon quart del segle V aC (finals de l'època arcaica etrusca). Tot i que mantenen el disseny i la varietat de color de la tomba anterior, introdueixen un motiu nou, el del banquet a la paret del fons i els músics i ballarins a les parets laterals.

Fotografia: Tomba dels Lleons. Tarquínia. Vista general del mur del fons

AMPLIACIÓ DEL TEMA

1. LA PARELLA DE LA TOMBA DELS LLEONS

D'aquesta tomba és remarcable la parella de la dreta; una noia jove vestida amb una túnica transparent balla de cara al seu company, un jove nu que es mou compassadament al ritme d'ella. L'oenochoe, recipient del vi, que el noi du a la mà, i l'altre got, col·locat a l'angle de la dreta, podrien fer pensar en l'inici d'una dansa orgiàstica. Els moviments encara rítmics i coordinats permeten al pintor fer ressaltar la gràcia del cos femení, cobert amb un vel transparent, i la joventut de l’home, a qui ressalta els volums del cos amb uns traços negres. Tots dos estan de perfil, la qual cosa els relaciona amb les pintures de les ceràmiques gregues jòniques.

2. LA DANSA DE LA TOMBA DELS LLEONS

A l'esquerra del crater una figura femenina elegant, amb uns vestits molt rics i un barret al cap, contrasta amb la ballarina d'abans; la seva silueta es marca clarament, els trets anatòmics més sobresortints es representen mitjançant línies que delimiten espais ben definits, que s'omplen amb colors plans. El seu moviment gràcil és l'expressió del refinament de les formes jòniques.

3. LA TOMBA DELS LLEOPARDS

S'hi poden observar els elements fixos de la composició, com la divisió de la paret en franges separades per línies o bigues. Al frontó de la paret del fons hi ha dues figures de felins àgils que s'enfronten i els espais que no ocupen els animals s'omplen amb algunes branques decoratives. La banda que recorre les parets resulta cromàticament molt lleugera perquè està feta amb una combinació de dos colors de la mateixa gamma: el vermell i el rosa. A sota hi ha una decoració figurada, un banquet compost per tres parelles de convidats reclinats i en diverses actituds. L'última figura masculina porta un ou a la mà, que és el símbol de la continuïtat de la vida. Els personatges porten robes riques, túniques transparents i mantells bons, amb una actitud superficial respecte al misteri de la vida. A sota, dues línies negres separen el sòcol decorat amb arbustos i motius vegetals. A les parets s'hi representen músics i ballarins de perfil amb trets anatòmics suggerits amb el dibuix; els colors vius i plans, sense barreges, ajuden a la composició del dibuix de les pintures etrusques.