PERE SERRA: RETAULE DE L’ESPERIT SANT

 

Pintura catalana. Art gòtic. Tremp sobre taula. (1394). Seu de Manresa. A la predel·la, taula de La Pietat de Lluís Borrassà (1411).

 

Pere Serra va fer aquest retaule grandiós amb la tècnica de la pintura al tremp seguint les característiques estilístiques de la pintura gòtica italiana del Trecento: dibuix acurat de línia fina i color encès que entona amb la línia. Ha desaparegut la línia de contorn, cal·ligràfica i fosca, de l’anterior estil francogòtic. Aquí, el color integrat en la línia dota d’equilibri l’escena. Els fons daurats accentuen les imatges i manifesten la riquesa del client. La composició tendeix a les formes ovoides i a una simetria bilateral, si bé les postures en posició de tres quarts de les figures de davant de la Mare de Déu, a l’escena central, busquen ja la tercera dimensió. Tot i que els trets fisonòmics són esquemàtics, estan traçats de manera dolça en cadascuna de les escenes, com correspon a l’estètica italogòtica, introduïda a la península Ibèrica per Ferrer Bassa i de la qual Pere Serra és un dels artistes més representatius. Les diverses parts del retaule narren diverses escenes ordenades cronològicament si agafem els dos carrers de l’esquerra i les llegim horitzontalment. El mateix succeeix amb els carrers de la dreta. La narració s’interromp en les escenes del carrer central destinades a ressaltar la figura de la Mare de Déu, per continuar en els dos carrers laterals de l’esquerra també en el mateix sentit vertical. En la predel·la i en les dues cases es narren episodis que, tot i que tenen gaire a veure amb el tema, no s’ajusten a l’ordre cronològic.

 

Sembla que el contingut iconogràfic del retaule es pot relacionar amb la frase d’un pensador de l’època, sant Bonaventura, que diu: «Res no es més bell que la unitat en la pluralitat».

 

 

 

 

 

AMPLIACIÓ DEL TEMA

 

 

 

DETALLS DE L'OBRA

 

 

 

1. LA VINGUDA DE L’ESPERIT SANT

 

L’episodi conegut com a Pentecosta narra l’arribada miraculosa de l’Esperit Sant, que es posa sobre la Mare de Déu i els apòstols. És l’escena principal del retaule i, per tant, ocupa un espai molt més gran que les altres. Els fets van succeir quan, després de la mort i la resurrecció de Jesucrist, els apòstols i la Mare de Déu van ser visitats pel tercer component de la Trinitat, l’Esperit Sant. Se’l representa sovint en forma de colom que simbolitza els tres dons que concedeix: la força espiritual, la sublimitat i la saviesa. Aquests tres dons converteixen els apòstols en predicadors del missatge de Crist i els doten de la capacitat de parlar totes les llengües. La Bíblia n’informa amb les paraules següents: «En complir-se el dia de la Pentecosta, eren tots plegats al mateix lloc; de sobte sobrevingué del cel una remor com de violenta ventada, i omplí tota la casa on eren. I se’ls aparegueren, destriant-se, unes llengües com de foc, i se’n posava una sobre cada un d’ells; i tots foren omplerts d’Esperit Sant, i començaren a parlar en d’altres llengües, tal com l’Esperit Sant els donava d’expressar-se.» (Fets dels Apòstols, 2 [1-5]).

 

 

 

2. LA CRUCIFIXIÓ

 

En l’àtic del retaule es representa l’escena crucial del cristianisme: la crucifixió de Crist. Tres dones, Maria, la mare desconsolada, la seva germana i Maria Magdalena, a més de Joan, són testimonis presencials de l’esdeveniment, segons es diu en l’Evangeli: «Van agafar, doncs, Jesús que, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap al lloc anomenat de la Calavera, i que en hebreu es diu Gòlgota; allà el van crucificar, juntament amb dos més, un a cada banda i Jesús al mig [...] Prop de la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la de Cleofàs, i Maria, la Magdalena. Jesús, veient la seva mare i al costat d’ella el deixeble que estimava tant, va dir a la seva mare: "Dona, aquí tens el teu fill". Després digué al deixeble: Aquí tens la teva mare. I d’ençà d’aquell dia el deixeble la va acollir a casa seva.» (Evangeli segons sant Joan, 19 [17-27]).

 

 

 

3. LA CORONACIÓ DE LA MARE DE DÉU

 

En aquest episodi, com en els altres dos del carrer central, la Pentecosta i la Crucifixió, destaca la figura de la Mare de Déu, que en la iconografia gòtica adquireix un paper més protagonista que en la romànica i representa un aspecte amable de la religió.

 

 

 

4. I DÉU CREÀ EL MÓN

 

L’escena superior del carrer esquerre correspon a la creació del món. Es tracta d’una representació amb precedents en la iconografia medieval que imagina Déu com un geòmetra que, proveït d’un compàs, es disposa a ordenar els elements i a formar els continents. L’intent d’incloure la ciència dins el contingut teològic correspon totalment a la filosofia de l’època, l’escolàstica.

 

 

 

5. LA CREACIÓ D’ADAM

 

Està ambientada en un paisatge natural.

 

 

 

6. L’ANUNCIACIÓ DE GABRIEL A MARIA

 

 

 

7. EL NAIXEMENT DE JESÚS

 

 

 

8. L’ADORACIÓ DELS TRES REIS D’ORIENT

 

D’acord amb la iconografia medieval, els tres Reis són de pell blanca i, pel seu aspecte, representen les tres edats de l’home.

 

 

 

9. LA PRESENTACIÓ DE JESÚS

 

 

 

10. BAPTISME DE JESÚS

 

 

 

11. TRANSFIGURACIÓ

 

 

 

12. RESURRECCIÓ DE JESUCRIST

 

És un episodi fonamental de les creences cristianes que demostra la condició divina de Jesús. La Bíblia ho narra de la manera següent: «Un cop ressuscitat, a trenc de dia del diumenge, es va aparèixer primerament a Maria, la de Magdala, de qui havia expulsat set dimonis. Ella anà a comunicar-ho als qui havien conviscut amb ell, que es planyien i ploraven». (Evangeli segons sant Marc, 16 [9-11]).

 

 

 

13. EL DUBTE DE SANT TOMÀS

 

«Però Tomàs, un dels dotze, el que li deien Bessó, no es trobava amb ells quan hi anà Jesús. Els deixebles, doncs, li van contar: "Hem vist el Senyor". Però ell els digué: "Si no veig el senyal dels claus a les seves mans, si no poso el dit al lloc dels claus i no poso la mà al seu costat, no ho creuré pas".

 

»Al cap de vuit dies els deixebles es trobaven novament reunits i Tomàs també hi era. Arribà Jesús, estant tancades les portes, es posà al mig i digué: "Pau a vosaltres". Després digué a Tomàs: "Porta el dit aquí, mira les meves mans: porta la mà i posa-la al meu costat i no siguis més incrèdul, sinó creient".» (Evangeli segons sant Joan, 20 [24-27]).

 

 

 

14. ASCENSIÓ

 

Diu la Bíblia: «Després va endur-se’ls fins a prop de Betània i, havent alçat les mans, els beneí. I s’esdevingué que, en beneir-los, se separà d’aquells i era emportat al cel. I ells, després d’adorar-lo, se’n tornaren a Jerusalem amb gran alegria, i eren tothora al temple beneint Déu.» (Evangeli segons sant Lluc, 24 [50-53]).

 

 

 

15. EL DO DE LLENGÜES

 

Com a gràcia de l’Esperit Sant, després de la Pentecosta, els apòstols van poder parlar en llengües molt diverses per poder difondre el cristianisme «predicant la bona nova».

 

 

 

16. MIRACLES DE JESUCRIST

 

Les cases esquerra i dreta narren miracles de Jesucrist.

 

 

 

17. LA PIETAT

 

En la predel·la de 99 ´ 235 cm, es desenvolupa el tema de la Pietat, que no és obra de Pere Serra sinó de Lluís Borrassà, que va completar el retaule anys després, el 1408, seguint l’estil de pintura gòtica internacional. Malgrat les deficiències del tractament del cos de Crist mort, Borrassà dota les tres dones i Joan d’una gran expressivitat que es basa en els gestos de les mans i els rictus de les cares.