PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

Domènech i Montaner. Arquitectura catalana del Modernisme (1905-1908). Carrer de Sant Pere més Alt, Barcelona.

El Palau de la Música Catalana és un dels edificis més significatius de l’arquitectura modernista a Catalunya i del seu autor, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Es va construir perquè fos la seu de l’Orfeó Català.

A l’exterior es pot contemplar el gran sentit unitari d’una sola façana, que correspon a la construcció original. Posteriorment aquesta unitat s’ha vist interrompuda per les dues remodelacions que s’hi ha fet, la segona de les quals, actualment en procés de construcció, inclou l’església de Sant Francesc, damunt de l’antic convent del mateix nom.

L’edifici, construït bàsicament amb maó d’obra vista, sobta pel gran monumentalisme a què contribueixen, a part del cromatisme dels materials, el porxo d’entrada, el grup escultòric de la cantonada amb el carrer d’Amadeu Vives, obra de Miquel Blay, i el bosc de columnes decorades del balcó principal.

L’edifici consta de tres plantes. S’entra a la planta baixa pel vestíbul, que té una part interior espaiosa i equilibrada i a l’exterior del qual hi ha uns porxos destinats en principi als carruatges. En aquesta mateixa planta hi ha diverses dependències relacionades amb la vida de l’entitat fundadora, l’Orfeó Català, la biblioteca, la sala de juntes, l’arxiu, la gran sala d’assaigs en forma d’hemicicle, el bar, etc. Altres dependències es destinaven a aules de música.

A través d’una doble escalinata àmplia i solemne es puja a la primera planta on hi ha la sala de concerts, de planta oval, amb l’escenari obert, el pati de butaques i les llotges laterals. Les parets són vitralls magnífics. La cobreixen petites voltes sostingudes per jàsseres de ferro i al centre hi ha una gran claraboia de vidre emplomat multicolor, en forma de cúpula invertida allargada, que dóna llum permanent a l’interior. L’hemicicle és emmarcat per dos grans grups escultòrics, obra de Pablo Gargallo, de pedra blanca. L’arquitecte va voler donar una solució de continuïtat entre l’escenari i l’auditori. En una de les parets de l’àrea de descans hi ha una pintura original de Miquel Massot, única en tot el conjunt. El voltant de l’hemicicle és decorat amb dos grups de figures de dones que emergeixen de la paret. L’amfiteatre, sostingut per columnes revestides de ceràmica, amb capitells florals, té les butaques disposades en forma de U, i les llotges presidencials estan situades a la part central.

Queda l’últim pis de gran cabuda, amb columnes semblants a palmeres obertes d’on pengen llums circulars de ferro. Als vitralls laterals destaquen, alternats, els escuts de Catalunya i de sant Jordi.

Entre les arcades de les cúpules del sostre s’hi perpetuen els noms de Palestrina, Bach, Carissimi, Beethoven i Chopin, a l’esquerra, i Victoria, Händel, Gluck, Mozart i Wagner, a la dreta. També n’hi ha de menys coneguts que representen la música catalana, com ara Fletxa, Vila, Terradelles i Clavé.

Pel que fa a l’estil, destaquen el tractament funcional de l’espai i l’interès per la creació d’una atmosfera pròpia. L’exuberant proliferació d’elements decoratius no és pas un obstacle a la fluïdesa del corrent sonor.

Els col·laboradors de Domènech i Montaner en els treballs dels elements no estructurals o ornamentals del palau foren l’arquitecte Guàrdia i Vidal (gendre seu), els escultors Miquel Blay, Eusebi Arnau i Pau Gargallo, els vitrallers Rigalt i Granell, els modelistes Bechini i Modolell, els mosaistes Maragliano i Querol, i molts ceramistes.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. PLANTA

Plànol de la planta baixa amb les diferents dependències.

2. SECCIÓ FRONTAL

Els motius decoratius fan de marc de l’escenari, com si fossin una cortina escultòrica. Les columnes són el principal sistema de suport

3. SECCIÓ LONGITUDINAL

S’hi observa la importància que tenen els vitralls dels murs del cos central a diferència dels laterals, on hi ha els accessos. També els sistemes de coberta a base d’arcs i llindes.

4. LA FAÇANA I LES COLUMNES

Conjunt del bosc de columnes decorades del balcó principal amb bustos dels principals músics, obra d’Eusebi Arnau.

5. DETALLS DE LA FAÇANA. LA COLUMNATA

Doble columnata del balcó principal d’inspiració egípcia.

6. DETALLS DE LA FAÇANA. ELS REVESTIMENTS CERÀMICS

Revestiments ceràmics de la columnata del balcó principal amb temes florals.

7. DETALLS DE LA FAÇANA. EL MOSAIC

Mosaic de Lluís Bru col·locat el 1909 que corona la façana principal i que simbolitza l’Orfeó Català.

8. PÒRTIC D’ENTRADA

Aquest porxo que condueix al vestíbul és molt ampli perquè al començament era per als carruatges dels assistents als concerts

9. ENTRADA PRINCIPAL

Amb escalinates a cada cantó que condueixen a la sala de concerts, que és al primer pis.

10. SALA DE CONCERTS

Destaquen la forma ovalada de la sala, les finestres de vidres de colors que cobreixen les parets exteriors, la decoració escultòrica del lateral de P. Gargallo i la decoració de l’hemicicle.

11. SOSTRE DE LA SALA DE CONCERTS

Detall del sostre de la sala de concerts presidit per l’original claraboia flamígera que permet il·luminar l’interior de la sala.