PABLO PICASSO: GUERNICA

PABLO PICASSO: GUERNICA

 

Pintura del surrealisme (1937). Pintura a l'oli (3,49 x 7,76 m). Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.

 

Guernica és una pintura de tema històric en clau surrealista, si bé adopta algunes de les tècniques més característiques del cubisme sintètic en els aspectes formals.

 

El tema al qual fa referència l'obra es relaciona amb un episodi de la Guerra Civil espanyola; al cap dels anys, però, el significat de l'obra ha transcendit per damunt de les referències al conflicte espanyol i ha esdevingut un al·legat universal contra la violència en general.

 

L'any 1936 Picasso vivia a París. Personalitat artística de primera magnitud i de gran prestigi ja en aquells anys, havia demostrat clarament les seves simpaties polítiques envers la Segona República espanyola. Quan, l'any 1936, va esclatar la insurrecció militar contra la República i, per tant, l'inici de la Guerra Civil, el pintor va dur a terme uns gravats, titulats Somni i mentida de Franco, en què ja trobem alguns dels elements iconogràfics que formaran part del Guernica. El gener del 1937 accepta l'encàrrec del govern de la República de fer una obra per al pavelló espanyol de l'Exposició Universal que s'havia de celebrar a París. No hi havia cap tema prefixat, però sí les mides de l'obra: havia de fer 37 metres quadrats. Va ser la premsa del dia 27 d'abril que li va proporcionar el tema: tots els diaris d'aquell dia parlaven d'un dels episodis de la guerra espanyola. La crònica del prestigiós periòdic londinenc Times, per exemple, deia: «... Gernika, la ciutat més antiga dels bascos, va ser completament destruïda ahir a la tarda mitjançant un seguit d'incursions aèries dels insurrectes. El bombardeig d'aquesta ciutat, indefensa i molt allunyada del front, va durar tres hores i quart: una poderosa flota d'avions alemanys no va parar de descarregar damunt la ciutat bombes de cinc-cents quilos i més de tres mil projectils incendiaris. El caces, a més, volaven rasants metrallant la població civil que corria a refugiar-se en els camps. Dels 7.000 habitants que tenia la ciutat, en van morir 1.654 i hi va haver 889 ferits ...». Picasso va començar immediatament a fer els primers esbossos i a plasmar les primeres línies damunt la tela que posteriorment s'havia d'enganxar a la paret del pavelló espanyol. Va triar una pintura vinílica mat, de tipus industrial, que recordés els acabats sense brillantor dels frescos tradicionals i que s'allunyés de la tradició acadèmica, de tal manera que, defugint tota mena de virtuosisme, va voler donar per acabada l'obra sense eliminar tot de regalims de pintura que hi havien quedat. Tot el procés creatiu del Guernica va ser fotografiat, pas a pas, per Dora Maar, aleshores la seva muller; aquestes fotografies ens informen fidelment de tots els canvis que es van anar produint en el transcurs del curt període de temps –un mes just– durant el qual Picasso va compondre l'obra.

 

El quadre fou pintat en blanc i negre, amb una gamma molt variada de grisos i amb alguna pinzellada, gairebé imperceptible, de blau. En aquesta reducció cromàtica, bé podien haver-hi influït les fotografies –en blanc i negre, evidentment– que la premsa va publicar sobre el bombardeig, així com els gravats de Somni i mentida de Franco, que n'havien estat una mena de precedent. Hi ha, a més, qui hi ha volgut veure una evocació dels gravats de Goya corresponents als Capritxos i als Desastres de la guerra.

 

Picasso va recórrer a tècniques cubistes per dur a terme aquesta obra, potser perquè eren les que s'adequaven millor al tema: s'hi representava un bombardeig, i tant els cossos com els objectes s'havien de fracturar i d'esbocinar sota l'efecte de la metralla. També usant el collage, característic dels cubistes, hi va anar enganxant bocins de paper imprès que, posteriorment, va anar arrencant i substituint per pintura, com bé ho evidencien les fotografies de Dora Maar. Una altra de les raons que podrien explicar l'estil cubista del quadre seria la recerca d'una eficàcia comunicativa per part de l'artista. L'obra havia de contenir un missatge propagandístic a favor de la República i en contra de l'alçament militar, dirigit a àmplies masses que ja estaven acostumades a veure cartells publicitaris confeccionats amb llenguatge cubista. En aquest sentit, hem de considerar el Guernica un cartell propagandístic que ha tingut vigència, com a missatge pacifista, tot al llarg del segle xx.

 

Des d'un punt de vista iconogràfic, l'obra revoluciona la pintura d'història, de tradició del segle XIX: no hi ha herois, només víctimes; no hi ha dignitat ni valor, només violència i les conseqüències d'aquesta. L'artista evita tota referència concreta al bombardeig, però la violència que ens transmet el quadre és més gran encara, perquè és universal. Així, doncs, el Guernica esdevé una al·legoria del sofriment humà i una premonició dels horrors de la Segona Guerra Mundial.

 

 

 

AMPLIACIÓ DEL TEMA

 

 

 

DETALLS DE L'OBRA

 

 

 

1. EL TORO

 

La tauromàquia és un tema molt freqüent en la iconografia de Picasso, sobretot a partir dels gravats de la Suite Vollard (1933). Aquí, el toro, amb posat altiu i desafiador, com si la tragèdia no l'afectés, significa el poble espanyol, que no podrà ser dominat per l'agressió violenta de què és víctima. També és símbol de la força noble i desitjosa de justícia.

 

 

 

2. EL CAVALL FERIT

 

Amb una llança clavada al costat, el cavall és l'al·legoria del poble agredit per la violència. El sofriment que l'aclapara s'expressa mitjançant la llengua, punxeguda i esmolada com un ganivet, que sembla sortir-li de les entranyes.

 

 

 

3. EL GUERRER MORT

 

Esquarterat, amb el cap tallat i els braços estesos en direccions contraposades, el guerrer és a terra, vençut. El braç dret sosté l'empunyadura d'una espasa esbocinada; també hi té una flor. La mà de l'altre braç és aspra i plena de durícies; hi ha qui ha volgut veure-hi una estrella de cinc puntes. El cap arrodonit presenta uns ulls en forma ovalada, desmesuradament esbatanats. Tots els elements masculins del quadre –el toro, el cavall, el guerrer– tenen la mateixa forma d'ulls, en contrast amb la dels personatges femenins, que, en forma de llàgrima, ens recorden l'especial sofriment de les dones.

 

 

 

4. EL VÈRTEX LLUMINÓS

 

Damunt mateix del cap del cavall ferit, crema una bombeta tancada en una pantalla o tulipa oval amb raigs punxeguts, que recorda l'ull de Déu tal com apareix en la iconografia tradicional; de la bombeta i del llum que duu a la mà una figura femenina que surt d'una finestra a la dreta, en procedeix un triangle lluminós que organitza tota la composició de l'obra.

 

 

 

5. LA DONA ATRAPADA PER LES FLAMES

 

Intentant desesperadament alliberar-se de les flames que l'envolten, la dona mira cap al cel com si volgués aturar les bombes incendiàries. És evident que la posició desesperada de la dona recorda la del personatge central del cèlebre quadre de Goya, Els afusellaments de la Moncloa.

 

 

 

6. LA DONA AJUPIDA

 

La dona que avança mig arrossegant-se, des de la dreta cap al centre del quadre, com si busqués la llum de la pantalla, reforça amb la seva posició la diagonal compositiva de l'obra.

 

 

 

7. LA MARE AMB EL FILL MORT

 

Picasso va dur a terme nombrosos esbossos previs d'aquest motiu. En tots ells, però, el detall més significatiu és el rostre de la dona que plora amb desesperació. Porta el fill mort en braços, la boca s'obre en un crit colpidor, les dents sortides i la llengua esmolada com un punyal, talment fruit d'una ferida que li ha esquinçat les entranyes.

Comments