NERVI: TORRE PIRELLI

 

Arquitectura de les segones avantguardes (1956-1959). Milà, Itàlia.

 

A partir dels anys cinquanta molts arquitectes van convertir els edificis que ideaven en espectaculars maneres d’afirmar la seva personalitat mitjançant una brillant gamma de colors, textures i formes. Es donà la situació irònica que totes aquestes aportacions només es van poder fer sota el patronatge del món empresarial: els grans edificis moderns, que aparentment eren un homenatge a la individualitat d’un arquitecte, eren, en realitat, el recordatori permanent del domini que sobre ell i tota la societat exercien les organitzacions que els pagaven. Els gratacels, símbols de la modernitat, en són un bon exemple. Aquests van ser creats pels arquitectes de l’escola de Chicago.

 

L’edifici Pirelli, realitzat per Pier Luigi Nervi en col·laboració amb l’estudi d’arquitectura de G. Ponti, és un bloc d’oficines de més de trenta plantes, encarregat per la companyia de cautxú Pirelli. És elegant i bo de veure.

 

L’estructura es basa en dos murs diafragma de formigó armat que ocupen tota l’amplada de l’edifici i que minven de dimensions a mesura que s’eleven. Al voltant seu, hi ha la façana de G. Ponti, dissenyada en un sentit clàssic, d’una forma molt diferent de la que tenen les del mur cortina, amb la seva repetició arbitrària.

 

La torre Pirelli, introduint plans oblics, trenca amb la forma de paral·lelepípede. Es convertí en un dels símbols de la qualitat i l’elegància del nou disseny italià.

 

La fama de Nervi es deu a aquest edifici i als dos palaus d’esports per als Jocs Olímpics de Roma, magnífiques gestes de formigó armat.

 

En general els gratacels són senzills, rectangulars. Només es diferencien pel tractament del mur cortina de vidre amb enreixat metàl·lic. Un dels exemples més coneguts d’aquella època són el Seagram Building, a Nova York, de Mies van der Rohe. Nervi era un enginyer amb un gran sentit arquitectònic com Torroja, Freyssinet o Maillart.

 

L’opulenta i culta elegància de les societats milanesa i romana quedà expressada a finals dels anys cinquanta per una explosió d’arquitectura luxosa i formalista de la qual l’edifici Pirelli fou un precursor immediat. La promoció d’aquest moviment es feu a través de la revista de disseny Casabella, la qual li donà un gran prestigi. Per l’aparent semblança perversa que manifestava amb l’estil Liberty, l’expressió italiana de l’Art Nouveau, l’anomenaren Neo-liberty. Molts edificis d’oficines de Milà o els magatzems Rinascente de Roma són mostres del mateix moviment i que s’aparten de l’esterilitat de gran part de l’arquitectura comercial i residencial habitual per orientar-se cap a construccions més interessants i humanes.

 

Els anys cinquanta i seixanta van ser una època en què els ajuntaments, les empreses públiques, els aeroports, les universitats i els col·legis van fer grans inversions en edificis importants.

 

A partir dels anys seixanta van començar a superposar-se diferents tendències arquitectòniques: el nou brutalisme (versió arquitectònica de la pintura expressionista abstracta i de la pintura matèrica), iniciat en l’obra d’Alison i Peter Smithson; el disseny científic i estructural amb formes laminades de formigó de F. Candela o del mateix P. L. Nervi, amb els grans sistemes de coberta d’Otto, o per mitjà de les cúpules geodèsiques, com ara les de Buckminster Fuller, i l’obra de D.S. Brown i de R. Venturi, coneguda per arquitectura pop.

 

 

 

 

 

AMPLIACIÓ DEL TEMA

 

 

 

DETALL DE L'OBRA

 

 

 

1. PLANTA

 

L’estructura es basa en dos murs diafragma de formigó armat que ocupen tota l’amplada de l’edifici i que es redueixen a mesura que s’eleven.

 

 

 

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

 

 

 

2. NERVI I VITELLOZZI: PALAZZO DELLO SPORT

 

Construït a Roma el 1957 per Pier Luigi Nervi i Annibale Vitellozzi amb vista als Jocs Olímpics d’aquesta ciutat, té cabuda per a uns cinc mil espectadors: El pes de la cúpula, de 60 metres de diàmetre, el suporten trenta-sis puntals inclinats en forma de Y que descansen en un anell de formigó armat a terra. La coberta és feta amb làmines de formigó armat; la cúpula, nervada, acaba en ondulacions i façana vidrada. L’edifici té vuit entrades. En aquesta construcció coincideixen brillants aportacions tecnològiques amb peces neomonumentals

 

 

 

OBRES RELACIONADES

 

 

 

3. GRUP BBPR (BANFI, BELGIOJOSO, PERESSUTI I ROGERS): TORRE VELASCA

 

Aquest enorme gratacel rectangular de 90 metres d’alçària es va construir a Milà el 1958 per instal·lar-hi oficines. En sobresurten les últimes sis plantes, recolzades sobre cartel·les i destinades a apartaments. Aquest aspecte li dóna un perfil inequívocament modern. Per la referència que s’hi fa a les torres del Renaixement florentí, alguns arquitectes hi veien un historicisme incompatible amb la modernitat.

 

 

 

4. OSCAR NIEMEYER: SEU DEL PALAU DE CONGRESSOS DE BRASÍLIA

 

Aquesta obra, situada a la plaça dels Tres Poders, a Brasília, és del 1958. La planificació de la nova capital del Brasil, Brasília, va ser obra de Lucio Costa. El Palau de Congressos s’aixeca com un punt de fuga al terme d’un eix monumental de sis quilòmetres de longitud