MURILLO: NENS MENJANT RAÏM I MELÓ

Pintura del Barroc espanyol (cap al 1670). Pintura a l’oli, 145 x 103 cm. Alte Pinakothek, Munic.

Murillo ha passat a ser una figura universalment reconeguda en la història de l’art per les obres de temàtica religiosa (sobretot per les Immaculades) i per les escenes de nens. Els uns i els altres temes han deixat una visió (per alguns, pessimista; per d’altres, folklòrica) molt particular de la Sevilla del segle XVII, immersa en una profunda crisi comuna a la de l’Espanya d’aquell temps. La Sevilla que va pintar Murillo reflecteix, doncs, una situació de decadència.

Murillo va viure entre el 1617 i el 1682, quasi tot el segle XVII. Espanya va entrar totalment en una crisi que s’inicià a finals del regnat de Felip III i que a Murillo li tocà de viure plenament. Es dóna la paradoxa, però, que els artistes sevillans presenten una Sevilla de fam, dolor i mort amb una serenitat, una tendresa i una sensibilitat artística extraordinàries; les seves obres són plenes d’optimisme i d’alegria.

Sevilla tenia a finals del segle XVI cent trenta mil habitants i només la superaven en nombre d’habitants París, Londres i Nàpols. Havia estat la ciutat més dinàmica del regne. Aquella esplendor, però, havia decaigut. La revolta de Catalunya i Portugal (1640), la pesta del 1649 que portà a la tomba més de seixanta mil sevillans, el trasllat del centre del comerç amb Amèrica a Cadis, la guerra dels Trenta Anys en què es veieren immersos els Àustria... Els resultats es van palesar sobretot en les classes populars, que van reaccionar buscant el refugi en la religió i en els valors més arrelats entre la població. La religiositat fou espontània. Alguns mercaders, dels pocs que quedaven, que continuaven els negocis amb la plata d’Amèrica arribada encara a la Casa de Contractació, i l’Església, amb les grans riqueses immobiliàries, devien ser els principals clients de Murillo.

Un dels temes que més fama van donar a Murillo va ser el profà. Encara no s’havia treballat fins aleshores (només un petit grup d’artistes romans el cultivaven); la dedicació de l’artista per aquesta temàtica es pot explicar per la presència a Sevilla d’una comunitat holandesa que li devia encarregar aquestes obres, la qual cosa justifica que bona part d’aquesta producció sevillana sigui avui en museus estrangers. El gènere no es tornaria a cultivar a Espanya fins al final del segle XVIII gràcies a Goya.

Ja en l’inici de la seva producció Murillo va treballar el tema dels nens de carrer, el qual, però, en les obres que pintà a la darrera etapa de la seva vida apareix envoltat d’una gran dosi d’optimisme i d’espontaneïtat que fan oblidar la pobresa dels personatges. No es tracta pas de nens tristos i abandonats, sinó de canalla plena de vida i d’alegria en situacions tan quotidianes com són el joc i el menjar.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

1. ‘LA SAGRADA FAMÍLIA DE L’OCELLET’

De 144 x 188 cm, és una de les obres més significatives de la primera etapa del pintor (1650) i una de les més conegudes. Una gran quantitat de detalls permeten copsar la sensibilitat de l’artista pels temes i motius extrets de la vida quotidiana (l’ofici de fuster de sant Josep, les feines de la mestressa de casa, el gos juganer, el nen amb un ocell a la mà, l’ambientació domèstica...) que li permeten treballar un tema religiós de manera que queda a l’abast d’un públic sensible per aquest tema.

La il·luminació reflecteix el tenebrisme de la primera etapa de Murillo i el tractament del nen mostra la sensibilitat de l’artista pels infants, a qui dedicà molta més atenció en l’etapa de maduresa.

2. ‘LA IMMACULADA DE SOULT O DE LOS VENERABLES’

La pietat popular i la generalització del dogma de la Immaculada Concepció de Maria, motiu d’una polèmica molt viva a Sevilla, derivaren en un seguit de comandes que expliquen el fet que Murillo pintés diverses Immaculades seguint una tècnica compositiva molt semblant en tots els casos.

Aquesta obra és coneguda per Immaculada de Soult perquè el general francès homònim se l’endugué d’Espanya el 1813. No tornà a Espanya fins al 1941.

Murillo va crear un prototipus que va arrelar en la pietat popular: vestida amb túnica blanca i mantell blau, sota una lluna de quart creixent i envoltada de llum daurada, va acompanyada d’angelets en el seu ascens al cel. Els angelets realitzen l'ascensió amb una diagonal molt marcada.

3. ‘LA INVITACIÓ AL JOC DE LA PILOTA AMB PALA’

Les característiques d’estil del quadre ajuden a datar-lo vers el 1670, al final de la vida de l’artista sevillà. El joc i el menjar en són els dos protagonistes. També s’hi presenten dos temes antagònics: l’actitud seriosa i la picaresca del nen ajagut a terra que sembla que volen induir el nen seriós al joc. Aquests aspectes porten a considerar que el tema vol ser moralitzador. Al mig de les dues figures infantils un gos mira el nen dret i sembla que espera una resposta que el quadre no dóna.

L’escena, a l’aire lliure, té al fons un edifici en ruïnes, com si Murillo volgués establir una relació entre els dos plans.