MOSAICS DE JUSTINIÀ I TEODORA

Mosaic. Art bizantí. Època medieval (vers el 547). Ravenna, Itàlia.

Justinià va començar a governar l'any 527 i es va convertir en el cap indiscutible de l'Imperi bizantí i de tota la cristiandat. Durant el seu govern es va enfrontar a l'arianisme i a les restes de paganisme que encara hi havia al seu imperi.

Ravenna, capital de la província occidental d'Itàlia, guarda una rica mostra de l'art bizantí, en la seva arquitectura i sobretot en els mosaics que la decoren. I entre totes les mostres destaquen els mosaics de l'església de Sant Vitale, església de planta octogonal centrada en una cúpula. De la decoració museística del seu interior pretenen celebrar el retorn de l'ortodòxia després de l'etapa herètica que s'havia apoderat de l'Imperi. Es tracta de dos mosaics situats a banda i banda del presbiteri i en un lloc d'honor, i que presenten, l'un, l'emperador amb el seu seguici, i l'altre, l'emperadriu Teodora i acompanyants.

Utilitzant la tècnica del mosaic, l'art bizantí recull la llarga tradició de l'hel·lenisme i li atorga un caràcter sagrat i cerimoniós que es reforça per l'abundant utilització de l'or, com a fons i per ressaltar alguns trets dels personatges.

El mosaic de Justinià és una autèntica epifania del poder de l'emperador fonamentat en una eficient burocràcia, un poderós exèrcit i una fe que donava cohesió al seu poble. Al centre de l'escena, l'emperador resumeix i centralitza totes aquestes funcions. El grup de personatges que l'acompanyen, quasi petrificats i immaterials, avancen rítmicament, com si es tractés d'una processó. La seva posició frontal subratlla, si cal, la importància de l'emperador, vestit amb vestimentes i joies luxoses. Però el que es proposa l'artista és presentar-nos un programa, més que uns personatges, els quals només queden personalitzats pels seus rostres i per les seves funcions. En cap moment es perd l'ordenació jeràrquica.

Justinià se'ns presenta com l'intermediari entre Déu i el poble, punt d'unió entre les diferents facetes del seu poder, i consagra el matrimoni perfecte entre el poder polític i el poder religiós, que trobaven sentit en la persona imperial.

Si al fons de l'absis de Sant Vitale apareix el Crist imberbe i assegut damunt de l'esfera del món, en actitud de domini sobre l'esfera de l'univers i acompanyat d'àngels guerrers i de les figures de sant Vitale i del bisbe Eclessi, les figures de Justinià i de la seva esposa es converteixen en la plasmació d'aquesta presència divina a la terra.

Aquesta distribució a tres nivells -terrenal, eclesiàstic i sobrenatural- que trobem a Sant Vitale és la mateixa que va recollir l'art romànic en les pintures murals dels absis.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DEL MOSAIC DE JUSTINIÀ

1. CAP DE JUSTINIÀ

L'emperador apareix presidint el seguici. La seva funció religiosa es ressalta amb l'aurèola que només porten les persones santes. La funció imperial es destaca per la seva vestimenta i per les riques joies que el distingeixen de la resta de personatges.

2. ELS QUATRE PERSONATGES DE LA DRETA

Quatre dignataris eclesiàstics, amb les vestimentes que els són pròpies, acompanyen l'emperador. Tres d'ells porten a les mans objectes litúrgics: una creu, un llibre sagrat i un encenser que s'utilitzava per cremar encens durant les cerimònies litúrgiques.

3. PERSONATGES DE L'ESQUERRA

A la dreta de l'emperador figuren els pilars en què basava el seu poder: una rígida i eficaç administració i un poderós exèrcit. En primer terme, un grup de dos funcionaris imperials vestits de gala. A l'extrem del grup, membres del seu exèrcit. Els generals de l'emperador, Belisari i Narcès, van portar les conquestes fins a la península Itàlica. La funció religiosa de l'exèrcit queda marcada per l'escut, que porta l'anagrama de Crist. Els símbols militars es fusionen aquí amb els símbols religiosos marcant l'esperit que vol impregnar el seu poder. Les armes han d'estar en funció de la defensa i expansió de la fe.

MOSAIC DE TEODORA

4. MOSAIC DE 'L'EMPERADRIU TEODORA I EL SEU SEGUICI'

L'escena que representa l'emperadriu Teodora se situa, igual que el seu homònim de Justinià, al presbiteri i al cantó oposat. Tot i el paral·lelisme entre els dos grups, s'hi poden observar diferències notables. Si en el grup de Justinià és evident la intencionalitat política i ideològica del grup, en el segon apareix molt més evident el caràcter narratiu. L'emperadriu està situada al centre del grup ornamentada amb profusió de joies que contrasta amb el grup que l'acompanya, servidors i servidores de palau. És evident, també, l'intent de descriure –encara que de manera molt simple i esquemàtica– la residència imperial, apuntada per elements decoratius i arquitectònics que omplen tot el fons, mentre que en el grup de Justinià, aquest fons ens apareix com a neutre per destacar-ne el protagonisme de l'emperador.

La resta d'elements, estilístics, tècnics, compositius i ornamentals, són idèntics.