MESQUITA DE CÒRDOVA

Arquitectura religiosa. Islàmic hispànic. Època medieval. Morter i maó. 175 ´ 128 m de perímetre total. Còrdova, Espanya.

Un dels pocs preceptes imposats per l’Islam era el de l'oració en comú i la lectura comentada de l’Alcorà. D’aquesta necessitat de trobada col·lectiva, en deriva la necessitat que cada comunitat tingui la seva mesquita.

La tipologia general de mesquita acostuma a tenir aquestes unitats: un pati exterior (sahn) al centre del qual hi ha una font (sabil) on es practiquen els rituals de purificació, una sala (haram) orientada a un mur (quibla) al centre del qual s’hi disposa un nínxol (mihrab). En un dels extrems del pati hi trobem una torre de planta quadrada (alminar o minaret) que serveix per cridar els fidels a l’oració.

La mesquita té un paper dins de la comunitat islàmica més important que el que realitza l’església dins de la comunitat cristiana, ja que en el primer cas s’hi prega, s’hi imparteix justícia i s’hi escolta la paraula del Profeta, i s’hi ensenya. Per això resulta difícil de dir si realment es tracta d’un edifici de tipus religiós o civil.

El dirigents de la comunitat islàmica de Còrdova (capital del Califat) van crear i ampliar la seva mesquita d’acord amb conveniències demogràfiques i polítiques. Deixant de banda, però, les successives ampliacions, la mesquita de Còrdova presenta una gran unitat enmig de la varietat de recursos tècnics i decoratius utilitzats. En no disposar d’artesans qualificats, van recórrer sovint a les fórmules utilitzades a Roma i a Bizanci amb aportacions personals com és, per exemple, el fet d’optar per unes naus amples d’idèntica altura separades per rengles de columnes que suporten una coberta plana. El sincretisme de Còrdova es manifesta, sobretot, en el fet d’utilitzar columnes i capitells de procedència diversa, romana i visigòtica.

Un dels trets més característics i propis de la mesquita és el gust per la decoració. Els arcs de mig punt –la repetició dels quals hauria creat una sensació de monotonia– s’alternen amb arcs de ferradura i amb arcs lobulats, el conjunt dels quals dibuixa un ritme i una variació que impedeix una visió monòtona del conjunt. A aquesta sensació hi col·laboren les dovelles, que, dibuixant un ritme de colors vermell i blanc (maó i calç), ofereixen un cromatisme variat gràcies a la forta il·luminació que prové del segon nivell d’arcs sobreposats. Com que l’Islam prohibeix les representacions de persones i animals, en alguns indrets de més significació apareixen marbres esculpits, estucs i mosaics amb temes florals i epigràfics que amaguen els elements estructurals.

La mesquita de Còrdova reflecteix el començament de l’art islàmic hispànic que, aprofitant elements que ha après i assimilat de les cultures conquerides, ha sabut integrar, personalitzar, i influir molt en la resta d’art d'Al-Andalus i del nord d’Àfrica. Igualment la seva influència es va deixar notar –sobretot en els aspectes decoratius– en l'art cristià medieval peninsular.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. PLANTA

La primera edificació (de finals del s. VIII), obra d’Abd-al-Rahman I, constava d’onze naus de dotze trams cadascuna amb 514 columnes. El seu successor, Abd-al-Rahman II (mitjan s. IX), va incrementar el nombre de naus del recinte cobert afegint-hi vuit columnes més a cada renglera. En un tercer moment (a mitjan s. X), s’allarga l’edifici amb dotze trams més i es construeix la maqsura –lloc reservat a les autoritats– amb molta decoració de mosaics. En la darrera ampliació, de finals del s. X, es van afegir vuit naus més en el cantó est de la planta, la qual cosa va deixar el mihrab descentrat. La suma de les diferents ampliacions ens dóna una planta de dinou naus.

2. SECCIÓ DELS ARCS DE L'HARAM

El conjunt de naus de la mesquita són de la mateixa altura i estan separades per rengleres de columnes que suporten una coberta plana mitjançant arcs. Com que les columnes no són iguals a causa de la seva procedència (edificis romans i visigòtics) per tal d’igualar la seva part superior, algunes d’elles descansen directament damunt del terra mentre que altres necessiten una base. Dels capitells –també de procedència diversa– neixen arcs de ferradura amb dovelles alternants. Per tal d’aixecar la nau es superposa al primer pis d’arcs un altre pis amb arcs de mig punt. A la zona de la maqsura les columnes donen lloc a arcs lobulats que es creuen entre ells.

Aquesta superposició d’arcs facilita que a la part superior s’hi puguin situar obertures que aporten lluminositat al conjunt interior.