MARK TOBEY: RADIACIÓ CIUTADANA

Expressionisme abstracte (1944). Pintura a l'oli. Col·lecció Feininger, Nova York.

L'obra de Mark Tobey, si bé participa dels trets bàsics de l'expressionisme abstracte nord-americà, estil del qual el pintor és un dels primers representants, en difereix en alguns punts i s'acosta al corrent de l'informalisme sígnic. No hi ha en la seva obra el gest violent que caracteritzarà la tècnica de l'action painting de Pollock, per exemple, però sí la de l'all-over painting, segons la qual el pintor cobreix tota la superfície del quadre sense deixar-hi cap espai lliure.

La principal aportació de Tobey és pintar amb signes cal·ligràfics que no tenen sentit com a escriptura, perquè n'ha eliminat el codi que permetria llegir-los per transformar-los en expressió plàstica. Va començar a dur a terme aquest tipus de pintura a partir del 1935, després de viatjar a l'Orient Llunyà. Es coneixen amb el nom de white writings ('escriptures blanques') les obres pertanyents a aquest període, considerades, d'altra banda, les més interessants dins la producció de l'artista. Són grans conjunts cal·ligràfics constituïts per signes de l'escriptura oriental, que formen superfícies d'una gran cohesió. Es denominen pintures blanques perquè l'autor transforma els signes de positiu a negatiu. Radiació ciutadana, obra representativa d'aquesta etapa, és, doncs, un laberint d'escriptura blanca, que descansa sobre un fons rosat, sense perspectiva i amb la forma aixafada. S'ha creat un treball rítmic, una textura de disseny repetida per tota la tela, de la qual ha desaparegut la pinzellada. En una primera fase de la carrera de Tobey, es tractava d'abstraccions basades en motius urbans, com ara multituds o il·luminació nocturna de ciutats; a partir del 1940, però, va arribar a una abstracció sígnica total, com bé podem comprovar en Radiació ciutadana. Això no obstant, i malgrat l'abstracció, sempre hi haurà una relació entre el petit signe que forma part de l'espessa malla de les escriptures blanques i l'individu immers en el formigueig de les masses de les grans ciutats. En l'obra de Tobey sempre trobarem l'angoixa de l'home en les megalòpolis, igual com, més tard, també serà present en l'obra de Pollock.

Una altra de les aportacions de Tobey és el seu important paper com a integrador de la cultura oriental en l'occidental. A diferència de l'actitud de Pollock, que dóna tanta prioritat al gest físic de pintar com a l'obra enllestida, en una actitud de violència i de rebel·lia contra el sistema, Tobey proposa el punt de vista oriental de l'acceptació per dissoldre's l'individu en l'univers i formar-ne part en una osmosi total, tal com prediquen les creences bahaistes, amb les quals el pintor se sentia identificat. En l'obra Circ transfigurat afloren les seves creences en una realitat suprema que no deixa que apareguin les diferències, i el seu interès per l'espai, que concep com un immens dipòsit d'energia.