MAISON CARRÉE DE NIMES

Temple romà. Art romà. Classicisme d'August. Segle I aC (16 aC). Pedra calcària. 26 m de llarg i 13,5 m d'ample. Columnes de 9 m d'alçària. Nimes, Narbonensis, província de la Gàl·lia romana. França.

Les autoritats de Roma no solament es van preocupar d'embellir la capital de l'Imperi, sinó que van contribuir a la romanització de les seves primeres províncies amb la construcció, pertot arreu, de monuments civils i religiosos commemoratius i recordatoris de la presència i del poder de Roma. A la Gàl·lia, que va ser la segona província transalpina annexionada a l'Imperi, es van construir molts monuments, com ara amfiteatres, temples, aqüeductes, ponts, etc. que contribuïen al desenvolupament de les ciutats, en les quals es basava l'organització i l'administració de l'Imperi.

L'anomenada Maison Carrée es va edificar en honor d'August i encara es conserva en perfecte estat. Es va construir amb el sistema arquitravat, com es feia a l'antiga Grècia. Però també s'hi poden observar totes les peculiaritats que la separen del temple grec: un pòdium elevat amb un tram d'escales com les de l'època republicana, un pòrtic ample hexàstil de columnes lliures d'ordre corinti, amb les columnes laterals adossades a la paret de la cel·la i l'absència d'opistòdom. La decoració es redueix als elements vegetals dels capitells corintis. Segueix molt de prop les pautes del temple de la Fortuna Viril, de Roma.

En el temple romà ressalta la frontalitat de l'edifici per l'únic accés possible, les escales. La visió lateral de l'edifici és poc satisfactòria, perquè es veuen els canvis de ritme de les columnes lliures del pòrtic amb les adossades a la paret; però els temples romans ja se situaven d’una manera que l'espectador no els hagués de veure mai de costat. Al contrari del que passava amb el Partenó des de l'entrada de l'Acròpolis, la situació dels temples romans normalment obligava els espectadors a situar-se de cara a l'entrada. Les escales conviden a pujar-hi, cosa que no passa en cap altre costat del temple. La façana, alta i vertical, domina l'espai que té al davant. En general, un temple grec tenia la mateixa aparença des dels quatre costats, mentre que el temple romà emfasitza la visió frontal amb el pòdium i l'escala d'accés, elements que la fan completament diferent de les altres façanes.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. PLANTA

La planta rectangular segueix la tradició etrusca, perquè es construeix sobre un pòdium elevat i s'hi accedeix per una escala centralitzada. La cel·la està precedida d'un atri profund o d'un pòrtic hexàstil de columnes corínties en forma de U. La cel·la ocupa tota l'amplada i la llargada del pòdium. La columnata continua a tot el voltant del temple, de manera que sembla que estigui envoltat d'un peristil, que permet anomenar-lo fals perípter. Les columnes lliures del pòrtic es converteixen en adossades a la paret de la cel·la. L'opistòdom no existeix.

Escales.

Pòrtic hexàstil corinti.

Cel·la.

Paret de la cel·la amb columnes adossades.

2. FAÇANA

La part frontal del pòrtic està formada per sis columnes corínties, de 9 m d'alçària, amb els capitells decorats profusament amb fulles d'acant. A dalt, l'arquitrau està dividit en tres bandes, i acabat amb una franja d'òvuls. El fris té una decoració contínua molt minuciosa amb el tema típicament romà dels roleus. Una motllura de tipus romà uneix el fris amb els denticles que hi ha sota la cornisa, sobre la qual s'alça el frontó i el timpà sense cap ornament. En el fris del pòrtic s'hi col·locaven unes lletres de bronze que recordaven que el temple estava dedicat a la colònia de Nimes i la seva data exacta.