LLUÍS DALMAU: MARE DE DÉU DELS CONSELLERS

 

Pintura catalana. Art gòtic. Mitjan s. XV. Oli sobre taula, 311 ´ 311 cm. Museu d’Art de Catalunya, Barcelona.

 

El 6 de juny de 1443, el Consell de Cent va acordar contractar el millor dels pintors per realitzar una obra que decoraria la capella de la Casa de la Ciutat, a Barcelona. L’artista escollit era un valencià anomenat Lluís Dalmau, que havia viatjat a Flandes uns anys enrere i que residia a Barcelona. Els consellers van firmar amb ell un contracte que encara es conserva i en què es fixava que el tema per desenvolupar havia de ser una Sacra Conversazione, és a dir, que el donant que finançava l’obra apareixeria retratat al costat dels sants patrons que l’introdueixen i el presenten davant la Mare de Déu i el Nen. A més, es va acordar que el títol del quadre seria La Mare de Déu dels Consellers.

 

Aquesta obra representa de manera clara la introducció del realisme flamenc en la pintura gòtica catalana. El gran mimetisme que suposa respecte d’algunes obres de Van Eyck, especialment de La Mare de Déu del canonge Van der Paele, va fer que l’estil de Dalmau no tingués continuadors. Calia una adaptació de les característiques flamenques al gust català, una reelaboració que duria a terme Jaume Huguet, en unir el realisme flamenc amb les tradicions locals.

 

La Mare de Déu dels Consellers significa també la dignificació del poder polític representat aquí pels cinc consellers, els quals, introduïts en el món celestial per sant Andreu i santa Eulàlia, són retratats, amb els trets personals, a la mateixa estança que la Mare de Déu. Més conservador que Van Eyck en alguna obra (Mare de Déu del canceller Rolin), Dalmau dóna prioritat a la figura de Maria i la situa en un pla de superioritat.

 

La revalorització que va fer la cultura gòtica urbana de l’individu com a realitzador de tasques dignes de ser recordades posa les bases de la recuperació del retrat, un gènere que no es conreava des de l’època romana.

 

 

 

 

 

AMPLIACIÓ DEL TEMA

 

 

 

DETALLS DE L'OBRA

 

 

 

1. LA MARE DE DÉU

 

Representada amb una llarga cabellera rossa, a l’estil flamenc, i abillada amb vestimentes característiques de la noblesa del s. xv: túnica malva folrada d’ermini i ajustada amb un cisell, capa blava de grans proporcions amb ribets de perles i cordada amb una peça d’orfebreria.

 

 

 

2. EL NEN JESÚS

 

Assegut sobre una cama de la seva mare, a l’estil gòtic, per oposició al frontalisme del romànic, és representat amb la fesomia i els gestos d’un nen, lluny ja de l’antinaturalisme amb què se’l representava en el romànic. L’únic vestit que porta és un lleuger vel blanc, i com a detall de la humanització amb què se’l representa, du penjant un amulet de corall, costum de l’època contra el mal d’ull.

 

 

 

3. EL TRON

 

Sostingut per una tarima de grans proporcions en què les potes són quatre lleons, s’acaba en un dosser rematat en pinacles, que imita les formes arquitectòniques gòtiques. Quatre estàtues en les fornícules, com en les portades de les catedrals, més dues als braços del tron, confirmen la magnificència amb què Dalmau va voler envoltar la figura de la Mare de Déu. A la tarima, en llatí, apareix una inscripció en què se cita l’autor i la data en què es va acabar l’obra: «Sub anno MCCCCXLV per Ludovicum Dalmau fui depictum».

 

 

 

4. PAVIMENT

 

Imitant la ceràmica de Manises, recorda també els paviments de les obres de Van Eyck. Com a motiu decoratiu, apareix diverses vegades en l’escut de la ciutat de Barcelona.

 

 

 

5. SANTA EULÀLIA

 

Patrona de Barcelona, amb la palma que correspon a una santa màrtir, presenta tres dels consellers davant la Mare de Déu.

 

 

 

6. CONSELLER EN CAP

 

Els trets realistes del retrat de Joan Llull, conseller en cap, contrasten amb la idealització dels personatges celestials. El seu rang més alt es posa de manifest perquè santa Eulàlia li posa la mà damunt del cap com a senyal d’aval i mecenatge. Al seu costat, en la mateixa posició, orant, apareixen Francesc Llobet i Joan de Junyent, consellers tercer i cinquè, respectivament. Les fesomies particulars es reflecteixen en els respectius retrats.

 

 

 

7. CONSELLERS

 

Abillats amb capes vermelles ribetejades de pell, els consellers segon i quart són presentats davant la Mare de Déu per sant Andreu, en la festivitat del qual se celebraven anualment les eleccions per a la renovació del Consell. Són exemples de retrats realistes i individualitzats.

 

 

 

8. SANT ANDREU

 

Apareix amb el símbol del seu martiri, la creu. Col·loca les mans sobre els dos consellers als quals introdueix davant la Mare de Déu.

 

 

 

9. ÀNGELS CANTORS

 

Signifiquen el parentiu més pròxim d’aquesta obra amb la de Van Eyck. Les coincidències s’estableixen amb els àngels cantors del Políptic de l’Anyell Místic, pintat deu anys enrere per Van Eyck; la mateixa forma d’agrupar-se, les mateixes cares arrodonides i la mateixa expressió enèrgica marcant fortament les notes de la melodia. Els seus càntics representen la bellesa i la felicitat del món celestial.

 

 

 

10. PAISATGE

 

Malgrat que el contracte establia que els fons de la taula havien de ser daurats, Dalmau va prescindir d’aquest acabat per recórrer a un fons amb un paisatge irreal i idealitzat que l’acostava més al model flamenc, com succeeix, per exemple, en el Políptic de Gant, de Van Eyck.

 

 

 

11. MARC ARQUITECTÒNIC

 

L’estança on té lloc la recepció és imaginada com l’interior d’una nau gòtica. Pintada en grisalla, la nau gòtica es cobreix amb la volta de creueria i en les seves claus apareix l’escut de Barcelona.