LE CORBUSIER: VILLE SAVOIE

Arquitectura racionalista o funcionalista (1928-1931). Poissy, França.

La Ville Savoie és la primera obra de maduresa de Le Corbusier, la qual n’exemplifica el racionalisme o funcionalisme arquitectònic, relacionat amb l’arquitectura de les primeres avantguardes.

És un habitatge unifamiliar, aïllat, situat a la clariana d’un bosc i amb un jardí.

Té la forma d’un paral·lelepípede regular de color blanc format per un quadrat quasi perfecte de 19 x 21,5 metres.

De l’exterior d’aquest habitatge se n’ha dit que proporciona llum i vista per tots costats. És una funció pura i simple. A nivell de terra hi ha un porxo format per files d’esvelts pilars de formigó armat que precedeix un cub inferior molt enfonsat. Aquí s’hi emplacen el cos dels serveis de l’habitatge, la rampa i l’escala d’accés al nivell superior.

Els pilars (pilotis) són el suport del pis superior, ortogonal de concepció, destinat a habitatge, en el qual hi ha la zona del dia (menjador, sala d’estar, cuina) i la zona de nit (dormitoris, banys). L’espai rep la llum a través de les finestres apaïsades que el recorren per tots costats. Les línies són rectes, la planta és lliure i el pis superior, damunt del terrat, s’enfonsa una mica respecte al segon amb formes cilíndriques i rectes i una finestra central.

La rampa d’accés actua de distribuïdor funcional dels diferents àmbits. Al terrat, projectat com una prolongació del jardí, hi ha el solàrium.

En conjunt l’edifici presenta una composició d’un efecte plàstic enorme i té la força de l’estètica cubista.

El funcionalisme de Le Corbusier mira de racionalitzar o funcionalitzar l’arquitectura, d’acord amb un sistema lògic, i d’expressar-ho formalment.

Una de les regles formals del funcionalisme és fer visible l’estructura tant de l’interior com de l’exterior; a més, es recorre a elements plàstics inspirats per l’univers mecànic: cilindres, cons, cubs, etc.

Aquest edifici és un reflex de la ideologia de Le Corbusier, resumida en una obra teòrica, publicada l’any 1926, on consten els principis bàsics de la seva arquitectura:

Pilotis: l’habitatge se separa del terreny per mitjà de pilars per no molestar la natura

Fileres de finestres horitzontals: permeten contemplar l’espai exterior sense limitacions

Terrasses planes amb jardí: la natura ha d’envoltar la màquina de viure que és l’edifici. Els vessants inclinats han perdut la justificació des que hi ha calefacció.

Planta lliure: gràcies als nous materials i a la nova tecnologia, les obertures en sentit horitzontal poden córrer d’un costat a l’altre de la façana. Se suprimeixen els murs de càrrega, l’àmbit interior ha de ser diàfan

Façana lliure: les finestres poden col·locar-se en qualsevol lloc del parament exterior

Altres principis seus són:

L’eliminació de qualsevol element decoratiu superflu.

La recerca de la màxima comoditat.

L’aplicació d’un sistema modular de proporcions harmòniques (modulor), espai interior dimensionat i proporcionat que s’estén a l’exterior, basat en els principis de la secció àuria.

La independència familiar però compartida amb serveis comunitaris.

L’explotació racional del territori.

La conveniència d’edificis alts perquè permeten alliberar espai del territori.

Le Corbusier considerava que el destí natural de la societat és el progrés. La seva arquitectura s’adaptava a qualsevol lloc. L’han considerat el Picasso de l’arquitectura. La seva influència en l’arquitectura de les segones avantguardes va ser fonamental.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. AXONOMETRIA. TERRASSA I JARDÍ

Le Corbusier aprofitava les cobertes planes dels edificis per a espais complementaris com ara jardins o solàriums, amb parets de protecció corbades, on la llum provoca efectes de clarobscur.

La clau del seu ideari és la necessitat d'adaptar la construcció a la societat del moment. Per tal d'aconseguir-ho, en té prou amb una renovació formal. Cal que l'edificació assimili l'esperit de l'època que, segons ell, es fonamenta en la màquina (la màquina de viure).

2. RAMPA

És el sistema d'accés des de la planta baixa fins a la terrassa, que planteja l'habitatge com un passeig arquitectònic. Aquest és un punt que va afegir Le Corbusier en el seu llenguatge constructiu, durant aquesta època, juntament amb els volums purs i l'ús exclusiu del blanc. Es pot dir que és el fil conductor de l'edifici.

3. PLANTA

La planta és lliure, per tant es distribueix de forma diferent, la qual cosa és possible gràcies al fet que els murs no tenen funció de suport. La distribució interior es farà d’acord amb la funció que s’hi vulgui donar.

4. «PILOTIS»

Generen un espai lliure que permet aïllar l’edifici de terra i l’accés directe de l’automòbil. La relació que té amb la naturalesa és de contemplació, d’allunyament, a diferència de l’arquitectura orgànica, que és de participació. L’edifici és fruit d’un càlcul de proporcions minuciós; per exemple, la distància entre els eixos dels pilotis correspon al doble de la seva alçària.

5. FAÇANA LLIURE

La façana es pot dissenyar amb una gran llibertat perquè s’ha alliberat de la funció de suport. No s’hi identifica la façana principal i totes quatre presenten una clara continuïtat

6. DETALL DE L’INTERIOR

Vista interior de la Ville Savoie.

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

7. UNITÉ D’HABITATION

Construïda entre el 1948 i el 1952 a Marsella, aquesta ciutat vertical té una alçada de 56 metres, una longitud de137 i una profunditat de 24. Conté 337 habitatges, cadascun amb un balcó cobert. Un sector de dos pisos amb galeria abraça tota la profunditat de l’edifici. Els habitatges tenen la secció en forma de L i al mig hi queda un espai lliure per al passadís d’accés. L’edifici és de formigó i les fornícules dels balcons i finestres estan pintades de colors vius: vermell, blau, groc i verd. Tots els pisos són completament exteriors, sense pati, aixecats mitjançant pilars gruixuts que permeten aprofitar la part baixa com a zona d’esbarjo i comunicació. Les idees de Le Corbusier que giraven al voltant d’una arquitectura popular a l’abast de les classes treballadores queden palesades en aquests habitacles consistents en espais reduïts però clars i ventilats.

8. ESGLÉSIA DE NOTRE-DAME-DU-HAUT

Aquesta capella de pelegrinatge, construïda entre el 1950 i el 1955, és a Ronchamp, a la regió dels Vosges (França). La coberta laminar de formigó té forma de quilla de vaixell i recolza sobre una estructura de formigó armat amagada dins els murs corbs i inclinats. El mur oriental és perforat per profundes finestres de colors. Cap al final de la seva vida Le Corbusier abandonà les formes pures i geomètriques optant per les escultòriques, irracionals i força agosarades, com si la barbàrie de la guerra l’hagués fet reaccionar contra el racionalisme de l’home i l’hagués empès cap al terreny de la màgia i de la divinitat. El misteri de l’edifici, tancat, com una cova, i irregular, suggereix els dubtes espirituals de l’home modern i ha creat un model d’edifici religiós.

9. GRÀFICA DE LE CORBUSIER AMB 'MODULOR'

Seguint, com d’altres, l’exemple dels clàssics (Policlet o Vitruvi) o de Leonardo da Vinci, Le Corbusier ideà un sistema modular de proporcions basat en els principis de la secció àuria, en què un espai interior dimensionat i proporcionat s’estén a l’exterior.

10. INTERIOR DE LA CASA DE RAOUL LA ROCHE (AUTEUIL, PARÍS, 1923) DE LE CORBUSIER I EL SEU COSÍ PIERRE JEANNERET

Cal fixar-se en el funcionalisme i la modernitat del disseny tenint en compte l’any en què va ser construïda.