' LAOCOONT I ELS SEUS FILLS'

Adaptat pels escultors de l'escola de Rodes Agesandre, Atenodor i Polidor. Escultura exempta. Art grec. Hel·lenisme. Segle III aC (original), segle I dC (còpia). Bronze (original), marbre (còpia). 2,42 m. Museus Vaticans de Roma.

El descobriment d'aquest grup escultòric el 1506 durant les excavacions de la Domus Aurea, el palau de Neró a Roma, va commocionar els cercles artístics renaixentistes. El papa Juli II i l'escultor Miquel Àngel, entre altres, van pensar que era l'obra mestra de les arts. El seu descobriment va contribuir a modificar la idea de serenitat i mesura que es tenia al Renaixement sobre l'antiguitat grega. A la Roma del Renaixement va néixer l'afició i la moda del col·leccionisme d'obres d'art antigues i això va beneficiar molt l'arqueologia; durant el segle XVI el gran nombre de troballes van fer ampliar les col·leccions privades, que envaïen els palaus dels papes i els mecenes, i els van transformar en autèntics museus.

Els estudis recents fan suposar que Laocoont no és una obra original romana, sinó una còpia en marbre d'una obra hel·lenística en bronze.

El tema és un episodi molt conegut de la guerra de Troia explicat per Virgili: Apol·lo va enviar dues serps al sacerdot Laocoont com a càstig per haver desafiat el destí en advertir als troians de la trampa que els grecs els havien introduït a la ciutat dins del cavall. Aquest grup escultòric representa el desenllaç i la culminació de la història de Laocoont, en el moment que les serps cauen sobre el sacerdot i els seus fills. Aquí es manifesta la predilecció de l'hel·lenisme pel moviment aplicat a un instant, a un episodi fugaç on es concentra i s'arriba al màxim esforç o dolor. Aquest moment d'agonia es reflecteix en la tensió amb què es dibuixen tots els músculs de Laocoont.

El barroquisme i l'expressivitat el relacionen estretament amb l'escola de Pèrgam, però aquest grup escultòric de l'escola de Rodes representa el páthos, el dolor i l'agonia intensos, temes àmpliament desenvolupats a l'hel·lenisme.

Manté la visió frontal, que revela una sensibilitat clàssica, però els altres recursos dinàmics, expressius, iconogràfics i tècnics confirmen la seva pertinença a l'escola hel·lenística de Rodes.

La composició en estructura piramidal presenta unes diagonals enèrgiques. El moviment retorçat i les línies sinuoses situen aquest grup en el llenguatge barroc que l'allunya de la serenitat del classicisme.

També s'hi pot observar el gust de l'hel·lenisme per representar expressions variades: a part del gest patètic de Laocoont, un dels seus fills mostra el defalliment i l'altre busca l'ajut del pare.

L'estudi anatòmic dels cossos dels tres personatges il·lustra la riquesa de tractament de la figura humana en tres fases de la vida: la infància, la joventut i la maduresa.

Aquest grup escultòric va influir molt Miquel Àngel i l'escultura barroca per la seva teatralitat, l'expressivitat del páthos i el seu impacte visual.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. EL ROSTRE

El páthos s'expressa en el rostre agònic de Laocoont. Té els ulls dilatats, asimètrics, les celles amb arrugues centrífugues, el front arrugat i la boca entreoberta. Els cabells despentinats en formes centrífugues reforcen el patetisme de la figura a través d'un llenguatge de gran expressivitat realista. L'ús del trepant per als rínxols, les fosses nasals i els conductes auditius arriba al grau màxim de perfecció tècnica.

2. EL FILL PETIT

Les formes més toves i suaus del nen contrasten amb la força del cos de l'adult. La seva expressió de defalliment i d'abandó s'oposen al crit de dolor que sembla sortir del sacerdot. La postura d'aquesta figura inclinada cap endarrere ofereix una visió d'un pla oblic respecte a l'espectador que permet que l'escultura es projecti cap a l'exterior i guanyi en efecte teatral i en impacte visual. El seu cos és un preludi de les formes helicoïdals que s'adopten en l'escultura manierista i barroca.

3. EL TORS DE LAOCOONT

Les formes musculoses i fortes del sacerdot expressen l'estat d'agitació i el páthos. L'escultura hel·lenística arriba aquí a un alt grau de realisme anatòmic en la musculatura i les venes. La S que es dibuixa sobre el pit divideix el grup en dues parts i continua la forma sinuosa per la cuixa i la cama. El tors girat cap a un costat reforça l'efecte de profunditat del grup.