LA PORTA DEL SARMENTAL (BURGOS)
Escultures de portalada. Art gòtic (entre 1230 i 1240). Pedra
local. Catedral de Burgos.
La catedral de Burgos és un dels exemples més característics
del gòtic hispànic. És el resultat de diverses fases de construcció. Va
iniciar-se el 1221, i el rei Ferran III de Castella i el bisbe Mauricio en van
ser els principals valedors. Durant el s. XIII es va realitzar la major part del
temple sota la direcció del mestre Enrique, que ja havia participat en la
construcció de la catedral de Lleó. A començament del s. XIV es van dur a terme
les obres de les agulles de la façana occidental i les voltes calades de la
capella del conestable.
A la catedral de Burgos es van introduir una sèrie d'aspectes
del gòtic clàssic francès: la planta presenta un model basilical de tres naus
amb voltes de creueria i capçalera amb deambulatori. L'alçat es relaciona amb la
catedral de Bourges, els arcbotants dobles evoquen els temples de Saint Denis i
Notre-Dame de París i l'organització de les façanes s'assembla a la de Reims.
L'exterior del temple mostra el resultat de les successives
intervencions, tot i que la part més substancial correspon al s. XIII, quan es
van aixecar les naus, les façanes del creuer i l'occidental, part del claustre i
algunes capelles.
La portalada meridional o del Sarmental dóna accés a un braç
del creuer que, com que només té una nau, condiciona la seva estructura. És la
més antiga de totes les de la catedral, data d'entre 1230 i 1240, i rep aquest
nom perquè està situada davant del mercat de sarments de la ciutat. El programa
iconogràfic que s'hi desenvolupa és apocalíptic i pot comparar-se amb el model
de la Porta Reial de Chartres.
Al timpà hi ha la Maiestas Domini, amb Jesucrist assegut en un
tron, coronat i sense la màndorla mística, més pròpia del romànic. L'acompanyen
el Tetramorf i les figures dels quatre evangelistes que copien la paraula de Déu
sobre els seus faristols.
En la part inferior o llinda, els dotze apòstols estan
representats de manera força naturalista. Aquest tema, conegut com la Sacra
Conversazione, permet que l'autor tracti de manera individual i més realista
cada un dels dotze apòstols.
En les dues arquivoltes interiors es manté un cert arcaisme en
la representació del cor d'àngels i dels ancians de l'Apocalipsi. En l'exterior,
de composició més moderna, s'aprecia la representació de l'al·legoria de les
arts, tal com passa a Chartres: la música del quadrívium se simbolitza amb
persones que toquen les campanes i un orgue; per la seva banda, el trívium
comprendria la gramàtica, que mostra uns nens amb un llibre i un altre atent a
la lectura; la geometria, que mostra una taula i dos nens, un dels quals sosté
un compàs, i la medicina, representada per un personatge que analitza un
recipient.
En el trencallums de la portalada apareix un baldaquí amb
l'anyell de Crist que protegeix una escultura d'un bisbe, que hom creu que
representa el bisbe Asterio.
Als brancals de la porta, diverses escultures de sant Pere,
sant Pau, Moisès i Aaró són posteriors a tota la resta. A continuació, hi ha un
sòcol decorat amb dobles columnes fines amb capitells amb motius vegetals.
Les característiques estilístiques responen a pautes franceses
(naturalisme i classicisme idealitzat); les diferències entre unes zones i unes
altres han arribat a identificar la influència de tres mestres diferents: un que
hauria realitzat la Maiestas i el Tetramorf, i que devia estar familiaritzat amb
les obres de la catedral d'Amiens; un segon, familiaritzat amb les portades del
transsepte nord de la catedral de Reims i la llinda, i un darrer que es devia
encarregar de les escultures de les arquivoltes.
La Porta del Sarmental és un reflex de la claredat de la
composició i de la influència del gòtic clàssic francès pròpia dels primers
moments del gòtic.
AMPLIACIÓ DEL TEMA
DETALLS DE L'OBRA
1. EL TIMPÀ
Es tracta d'una iconografia una mica arcaïtzant, que podria
inspirar-se en un exemple de la catedral romànica que la precedia. Malgrat això,
l'estil ja és innovador: per les semblances en la qualitat plàstica i en la
idealització clàssica dels personatges s'atribueix a un mestre francès
relacionat amb el mestre del Bon Déu d'Amiens. El tema del Tetramorf adopta aquí
una representació doble dels evangelistes: una amb el seu corresponent símbol
(l'àngel, el lleó, l'àliga i el toro) i una altra com a escrives de l'època que
copien la paraula de Déu als seus pupitres. Cal destacar l'adequació al marc
arquitectònic, en aquest cas a la curvatura del timpà, de les dues figures
superiors d'evangelistes en posició inclinada sobre el faristol. El treball dels
plecs, els jocs de llum i ombra, i algunes faccions dels personatges ens remeten
a la influència clàssica de l'estil gòtic.
2. LA LLINDA
Una cornisa decorada fa de baldaquí a la representació dels
dotze apòstols asseguts conversant a la llinda. La posició dels caps i el joc de
mirades entre les figures atorguen molta animació al conjunt; també la gran
varietat en la disposició dels plecs als vestits i les diferents posicions en
què sostenen els llibres són mostres de la riquesa compositiva de l'autor.
DETALLS DE LA CATEDRAL DE BURGOS
3. FAÇANA MERIDIONAL
A la façana meridional es disposen tres cossos sobreposats: a
sota, la portada del Sarmental, damunt d'una àmplia rosassa que il·lumina
l'interior del transsepte i culmina amb un remat amb arcuacions obertes calades
que emmarquen una rica estatuària; es compon de tretze figures que componen la
Divina Litúrgia amb Jesús al centre com a oficiant acompanyat d'àngels que
porten ciris i encensers.
4. LA PORTA DE LA CORONERIA
Realitzada vers el 1250, presenta una plàstica més naturalista
i una iconografia típicament gòtica, associada a la catedral de Reims. En la
part superior, un Crist Jutge assegut mostra les llagues del martiri acompanyat
de la Mare de Déu i sant Joan, que li imploren com a jutge diví i hi
intercedeixen per la humanitat. Uns àngels porten els instruments de la Passió
de Crist o arma christi; la llança, la columna, la creu, els claus i la corona
d'espines. A la llinda es desenvolupa el tema de la psicòstasi, és a dir, el
pesatge de les ànimes dels difunts per sant Miquel, al centre, que separa a
l'esquerra els condemnats, que són arrossegats a l'infern per uns dimonis; en la
banda oposada, un àngel ha recollit una ànima que ha de travessar la porta del
Paradís, rere la qual hi ha els benaventurats en actitud serena i pausada.
Aquest tema es continua en les escultures inferiors de les arquivoltes, on
apareixen tortures i calderes per als condemnats i àngels salvadors d'ànimes per
als benaventurats. En l'arquivolta exterior es representa la resurrecció dels
morts, en la intermèdia hi ha àngels amb ciris i encensers i, en la interior,
querubins.
La porta està emmarcada per una llinda i unes formes
manieristes del final del s. XVI.
