LA MAJESTAT DE BATLLÓ

Escultura religiosa. Art romànic. Edat mitjana (mitjan s. XII). Fusta de xiprer (la imatge) i fusta de castanyer (la creu) policromades. La creu, 1,56 ´ 1,20 m; la imatge, 0,94 ´ 0,96 m. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona.

Un dels tipus més abundants dins de l’escultura romànica el constitueix la figura de Crist crucificat en la modalitat de Crist sofrent o bé de Crist triomfant. Totes dues representacions tenien una funció litúrgica i el seu lloc d'emplaçament era l’altar, des d’on presidia totes les cerimònies litúrgiques de la comunitat de fidels, sobretot la missa.

El referent més directe de la imatge del Crist sofrent era la representació dels sofriments que va viure Crist a la creu: els claus, la ferida al pit, la corona d’espines i la seva mort. Aquest tipus va tenir continuïtat a través de l’art gòtic, que es va interessar més pels aspectes narratius, humans i biogràfics de la figura de Crist.

L’altre tipus de Crist a la creu el constitueix la figura de Crist triomfant del qual se’n conserven diversos exemplars a Catalunya (Museu de Vic, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Caldes, Baget...). Aquests models s’han de referenciar directament amb models italians anteriors que els artistes d’aquell país van portar a terres catalanes i, més llunyanament, a models orientals, concretament siríacs (miniatures del s. VI).

Aquesta figura està composta de sis peces més dues que corresponien als peus (avui perdudes). Tot el conjunt està pintat amb la tècnica de pintura al tremp. La imatge es va adquirir a la comarca de la Garrotxa (Girona) i va ingressar al museu l’any 1914, per donació del seu propietari, Enric Batlló, d’on li ve el nom.

La figura de Crist vesteix túnica fins als turmells i mànigues amples, i està cenyida per un cíngol a l’altura de la cintura. El Crist té els ulls oberts, no porta corona i la seva mirada va dirigida als fidels. La seva barba, tallada seguint un esquema de simetria, igual que tot el conjunt, segueix la mateixa disposició que els cabells. La túnica, modelada per franges verticals que es trenquen a l’altura de la cintura, està pintada amb cercles, que dibuixen ornamentació vegetal, amb colors vermells i blaus. Aquests elements ornamentals s’han de relacionar amb l’estricta organització simètrica i de proporcionalitat, igual que la resta d’elements que decoren la creu.

La composició està pensada per ser vista pel davant (posició de frontalitat) i s’ajusta a la seva funció litúrgica.

Aquest model respon als enunciats que relata l’Apocalipsi: Crist vindrà a jutjar la humanitat al final del temps i, com a jutge, presidirà aquest moment des del lloc d’on sorgeix el seu poder, o sigui, la seva victòria sobre la mort. Per això ens apareix com a triomfant i summe sacerdot, és a dir, jutge i president de la comunitat de tots els fidels. La tipologia i la interpretació s’han de relacionar, així mateix, amb les figures dels pantocràtors pintats als absis de les esglésies romàniques.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALL DE L'OBRA

1. EL CAP

Un dels elements més destacats d’aquest tipus de Crist en majestat és la perfecta simetria que conserva tot el conjunt, aspecte que queda clarament de manifest en l’estructura formal del cap i que té el seu punt més evident en el treball de la barba i del pentinat, que segueix un esquema geomètric més abstracte que realista.

Igualment, la destacada força dels ulls ens recorda la seva funció didàctica, la d'apropar el fidel a la temàtica apocalíptica.

OBRA RELACIONADA

2. CRIST DE TAÜLL

Talla de fusta, d’uns 0,50 m, procedent de l’església de Santa Maria de Taüll, de finals del s. XII. Es tracta d’una figura de Crist que respon al model de sofrent i coronat, amb els ulls clucs i el cap inclinat cap a la dreta, bigoti i barba. A diferència dels crists en majestat, aquest tipus de Crist només va cobert amb un mantell petit que el cobreix per sota la cintura fins als genolls.

El missatge d’aquests tipus de Crist està molt més relacionat amb la intenció de provocar una reacció de pietat en el fidel que amb el fet de contemplar els vestigis de la passió, ha de respondre amb una actitud diferent de la que li produïa la contemplació del Crist en majestat.