LA LLOTJA DE MALLORCA

Guillem de Sagrera. Arquitectura civil. Art gòtic (1420-1451). Pedra. 40 m de llarg i 28 m d'ample. Palma de Mallorca.

El s. XV va significar per als regnes de Mallorca i de València una època de desenvolupament i prosperitat comercial i mercantil. Les principals ciutats portuàries d'aquests regnes van prendre el relleu de Barcelona com a ciutat més dinàmica de la Corona d'Aragó en l'àmbit econòmic. La crisi del Principat de Catalunya i de Barcelona té l'origen en les conseqüències demogràfiques de la Pesta Negra, les lluites socials entre la Biga i la Busca, i la revolta dels pagesos remences; més tard, les guerres polítiques entre l'oligarquia catalana i el rei Joan II van fer que Catalunya i la seva capital se sumissin en un estat de gran decadència econòmica.

L'expansió política i comercial de la Corona d'Aragó, amb la conquesta de Sicília i Nàpols, va afavorir una arquitectura civil en què es desenvolupaven tota mena de transaccions, acords i préstecs mercantils. L'arquitectura gòtica civil catalana emprèn durant el s. XV noves directrius a través d'altres centres urbans com Palma de Mallorca i València.

Les primeres notícies de la Llotja daten de 1409, quan el delegat dels mercaders de la pròspera ciutat de Palma va dirigir al rei de la Corona d'Aragó, Martí I, una carta en què formulava la petició de formar un col·legi o agrupació de mercaders, i d'imposar una taxa per cada lliura de mercaderia, amb la finalitat de construir una llotja. Després de l'acceptació reial, van començar a ser expropiats terrenys per construir-hi aquest edifici de mercaders. Iniciat el 1420, en unes capitulacions de l'any 1426 es va firmar l'acord amb el mestre i projectista Guillem de Sagrera perquè continués l'obra, situada fora de les muralles de Palma, i l'acabés. En el contracte s'especifiquen aquelles parts de l'obra que havia de construir i els motius de la decoració exterior amb escuts reials, àngels, la figura de la Mare de Déu i estàtues de sants. Sagrera, a més, feia de mestre major en l'edificació de la Seu de Palma i altres edificis. El 1447 va ser reclamat pel rei Alfons IV el Magnànim i es va traslladar a la cort de Nàpols, per la qual cosa va ser substituït a Mallorca per altres mestres d'obra que van finalitzar les traceries i els finestrals que restaven per fer.

Les llotges clouen un conjunt d'edificacions gòtiques iniciades a la meitat del s. XIII a Catalunya. Els canvis socioeconòmics de la baixa edat mitjana van afavorir l'aparició d'uns edificis civils urbans, de caràcter institucional, mercantil o privat (llotges, drassanes, palaus, consolats de mar...), per la qual cosa l'arquitectura deixa de tenir gairebé exclusivament una finalitat religiosa.

L'exterior es presenta com un conjunt cúbic coronat per quatre torres en cada angle, amb portals i finestres amb ornaments de l'anomenat estil gòtic flamíger. L'interior sembla un ampli saló en el qual sobresurten les voltes de creueria i les sis columnes helicoïdals que les sostenen. L'estructura de la llotja defineix un espai interior únic adequat a les diferents funcions per a les quals va ser construïda. L'arquitectura civil de les llotges transfereix a les façanes característiques dels edificis religiosos, com ara la llotja de Mallorca, que recull formes de l'exterior de Santa Maria del Pi de Barcelona i les disposa en les quatre façanes. La superfície llisa dels seus murs s'enriqueix amb una decoració aplicada a portes i finestres; a més, uns petits pilars adossats exteriors emmarquen la porta d'accés. L'horitzontalitat a la façana és subratllada per l'existència de les motllures que la subdivideixen.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. PLANTA

La planta és rectangular i la defineixen els murs del perímetre de l'edifici. L'espai interior, unitari i centralitzat, el cobreixen dotze voltes de creueria de base quadrada que es recolzen sobre les sis columnes inferiors. A la planta s'apliquen els principis de racionalitat i proporcionalitat, ja que l'espai interior ha quedat totalment quadriculat mitjançant les voltes de creueria. Als quatre angles s'alcen torres octogonals.

LES COLUMNES HELICOÏDALS

En l'arquitectura civil catalana es fan servir unes columnes excepcionals per la seva forma. Les columnes helicoïdals tenen una gran riquesa de formes: tenen un fust cilíndric amb arestes en forma d'espiral que s'alcen des de la base fins a la zona en què arrenquen els nervis de la volta, disposats d'una manera que ens evoca les fulles de les palmeres. Aquestes columnes esveltes subratllen la directriu vertical que queda compensada pel tancament horitzontal de la volta. El bicromatisme en el to de la pedra (blanc i marró) subratlla la trama estructural i la plementeria. L'absència de capitells fa que no hi hagi interrupció en el moviment ascensional des dels pilars, en unir directament els nervis de la volta amb les motllures en espiral de la columna. No hi ha voluntat d'individualitzar les columnes sinó, al contrari, d'integrar-les plenament en un espai unitari i centralitzat.