KÛROS O KORÉ

 

Escultura exempta. Art grec: període arcaic (entre els s. VII-V aC). Marbre o pedra calcària, mesura humana i superior. Museu Arqueològic Nacional i Museu de l’Acròpolis d’Atenes.

 

Durant l’època arcaica, a més dels relleus dels temples, sobresurten dins de l’estatuària grega els models de figura masculina, el kûros, i la femenina, la koré. Aquestes escultures poden ser representacions del déu Apol·lo, o bé el memorial d’algun atleta victoriós del qual volien perpetuar la memòria.

 

Un kûros és una escultura d’un home nu, de peu, que mira frontalment, amb els braços enganxats al cos, els punys tancats, i amb el peu esquerre una mica avançat. Els ulls són ametllats i la boca expressa un somriure melancòlic.

 

Pel que fa a la composició, l’escultor repetia certes fórmules seguint uns models tipificats basats en una estricta simetria. La línia de la cella seguia la línia de la parpella superior i el cabell en forma de boletes que s’anava repetint. Es pot observar també com una W poc pronunciada dels músculs pectorals es repeteix a les ròtules dels genolls, igual que una V situada en la divisió tors-cama es repeteix als colzes.

 

Seguint aquest model s’aconseguien uns exemplars de figura humana en què dominava la simetria a partir d’un eix vertical. Tanmateix, aconseguir una simetria horitzontal resultava més complex. Aquesta s’aconseguia dividint la composició vertical en uns eixos imaginaris que passarien per la zona dels pectorals i del melic, repetint a cada una d’aquestes zones unes fórmules idèntiques, la W i la V.

 

Sens dubte, els kuroi recorden els models egipcis que es coneixien molt bé gràcies als contactes comercials i a l’expansió mediterrània. De tota manera, s’observen diferències notables entre ambdós. Mentre els egipcis feien una escultura naturalista bastant convincent, les primeres figures gregues són més abstractes i busquen crear un objecte bell. A diferència, doncs, dels egipcis, que repeteixen al llarg de milers d’anys les mateixes fórmules, a partir del període arcaic els grecs van crear un ideal de persona humana i de societat, que es basa en la llibertat i en la creativitat, que faran que l’escultura arcaica evolucioni fins a arribar a la maduresa del període clàssic. Partint d’aquestes bases filosòfiques, els artistes grecs van buscar els camins expressius que definien millor el seu ideal humà, i que van centrar en l’expressivitat corporal (moviment dels braços, del tors, del coll...) i en l’expressivitat del rostre. Aquest recorregut a la recerca d’un model més natural és fàcilment observable si comparem les primeres figures de kuroi amb els més moderns, com ara el Kûros d’Anàvissos, fins l’Efebus de Kritios, que ens situa ja a les portes del classicisme. Els canvis existents entre aquests models poden ser mínims, però els resultats són notables si ens fixem en el grau de naturalisme i de vida aconseguit.

 

 

 

AMPLIACIÓ DEL TEMA

 

 

 

EVOLUCIÓ DELS KÛROI

 

 

 

1. IMATGE EGÍPCIA. 'TRÍADE DE MIKERINOS'

 

Relleu en pedra granítica. 1 m d’alçària. Museu Egipci del Caire.

 

El faraó Mikerinos (Imperi antic, IV dinastia) apareix enmig de dues divinitats.

 

La fórmula utilitzada per l’escultor en aquest relleu és el mateix model que es pot apreciar en els kuroi grecs més arcaics.

 

 

 

2. 'KÛROS D’ANÀVISSOS'

 

Vers el 530 aC. Marbre. 1,9 m d’alçària. Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.

 

Aquest kûros, estàtua sepulcral, mostra una figura masculina plena de vida, fita important en el camí del naturalisme. Tot i continuar aferrat als antics convencionalismes, com els cabells, la posició dels braços i les cames, s’ha avançat en el terreny del realisme que es manifesta sobretot en l’intent de plasmar l’anatomia corporal de la figura.

 

 

 

3. 'KÛROS D’ARISTODIKOS'

 

Vers el 500 aC. Marbre. 1,9 m d’alçària. Museu Arqueològic Nacional d’Atenes.

 

Aquest kûros ens manifesta el resultat aconseguit per l’artista grec a través de la recerca. Només és 30 anys posterior al Kûros d’Anàvissos, però els canvis són notables. Aquesta figura és molt més natural. S’ha resolt el problema dels cabells, les fórmules anatòmiques són molt més autèntiques i reals. Així i tot, l’artista encara no ha aconseguit alliberar-se de l’esquema compositiu arcaic.

 

 

 

4. 'JOVE DE KRITIOS'

 

Vers el 480 aC. Marbre. 0,80 m d’alçària. Museu de l’Acròpolis, Atenes.

 

Aquesta escultura representa un pas decisiu en el camí vers el classicisme, creat poc abans de la destrucció d’Atenes a mans dels perses.

 

La figura es presenta de manera innovadora; la mirada ja no és frontal i el seu cap es gira suaument cap a un cantó. En lloc de repartir el pes entre les dues cames, l’ha fet descansar damunt la cama del darrere, aixecant una mica el maluc d’aquest cantó. Amb aquests petits retocs s’aconseguien uns canvis considerables. Aquesta figura mostra una gran expressivitat, un gran esperit interior, que té vida i s’acosta al seu model real.