JULI GONZÁLEZ: CAP DE LA MONTSERRAT CRIDANT

Escultura avantguardista catalana (1937-1942). Bronze, 32,5 x 30 x 20 cm. Museu d’Art Modern, Barcelona.

Cap de la Montserrat cridant està inspirada en l’escultura La Montserrat que representa la commovedora imatge d’una pagesa catalana. La Montserrat és una obra mestra de Juli González que es va exposar al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París del 1937.

González evocà reiteradament el tema de la Montserrat, com a símbol de la lluita per la llibertat, en obres que revelen els horrors de la guerra com a drama comú de tota la humanitat, de manera que el simbolisme autòcton de l’esmentada obra va esdevenir universal. El patetisme amb què González va descriure els horrors de la guerra és especialment punyent en la sèrie de peces que aborden la figura d’una dona esfereïda. Com ja s’ha dit, aquesta obra mestra va ser tractada en diversos fragments (cap que crida, braços enlaire que clamen cap al cel i mans obertes) que assoliren un alt grau d’expressivitat. En aquest fragment de la figura de la dona, l’artista resumeix tot el dolor i el dramatisme que la guerra pot imprimir en el rostre humà. S’hi pot veure la imatge expressionista d’un símbol popular.

La causa de l’obra va ser la Guerra Civil, i els mitjans emprats per fer-la, la forja i la soldadura, són quasi artesanals i demostren l’ofici de l’artista. Cal tenir present que González es va formar com a orfebre, forjador i soldador, feina a la qual es dedicà gran part de la seva vida.

En aquesta obra s’hi percep la càrrega ideològica dels moviments d’avantguarda i el compromís a favor de la República; l’escultura de González va atraure l’atenció al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París, el qual va representar no solament el testimoni més significatiu de la tragèdia que es vivia aleshores a Espanya sinó també el de la seva cultura. Durant la Guerra Civil el bàndol republicà i el franquista s’intercanviaren acusacions de vandalisme cultural en la batalla propagandística.

Juli González va realitzar quasi tota la seva obra durant els darrers quinze anys de la seva vida. Va tenir com a punt de partida els treballs que Picasso va fer els anys vint amb el ferro i les barnilles metàl·liques. Juntament amb Gargallo és un dels grans introductors del ferro en l’escultura.

Cap al 1930 féu una sèrie de màscares austeres de solució i d’una gran síntesi personal, en les quals inserí els postulats pictòrics del cubisme, fruit de la relació constant que va tenir durant aquells anys amb Gargallo, Brancusi i Picasso, a qui ensenyà de soldar el ferro. Per aquest motiu, el consideren un dels iniciadors de la tècnica de la soldadura o del collage escultòric. Del cubisme passà a l’abstracció, a partir de la seva idea de dibuix en l’espai, però no va abandonar pas la figura, sobretot quan es tractava d’expressar tot el menyspreu i l’horror que sentia per la guerra, per al tractament de la qual creà un seguit d’obres d’un gran realisme expressiu que no abandonaria mai més.

Amb els seus homes cactus, començats el 1939, demostrà un domini extraordinari del treball del ferro.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

1. ‘LA MONTSERRAT’

Representa una pagesa catalana, forta, amb el mocador al cap i la falç a la mà esquerra; a la dreta porta un nen petit. És feta de la més humil i meravellosa ferralla dels suburbis i és plena de força d’esperit i d’empenta violenta, com un soldat guardià, indignat, castigada per la generositat de la seva pròpia vida, amb el pit enfonsat i el ventre potent, armada amb una obstinada voluntat, barreja impressionant de tendresa i d’ira, expressió profundíssima de la realitat de la seva obra. És de bronze (1,65 x 0,47x 0,47m) i es conserva a l’Stedelijk Museum, a Amsterdam.

2. HOME CACTUS NÚM. 1

González obté les formes d’aquesta escultura modelant políedres abruptes i eruptius amb punxes (cactus). Puntes de ferro fendeixen l’espai amb agressivitat i fereixen l’espectador perquè evoquen la tragèdia interior i col·lectiva de la seva època. Els homes cactus formen una sèrie de figures completament abstractes, agressives i punyents, fruit de l’experimentació constant que caracteritza l’obra de González. Hi transmet la tragèdia que va viure la seva generació amb la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial posterior.

OBRES RELACIONADES

3. JOAN MIRÓ: ‘AIDEZ L’ESPAGNE’ (1937)

Joan Miró va fer aquest cartell, que marca el preu d’un franc, com si fos un segell, per ajudar el govern de la Segona República espanyola durant la Guerra Civil. És realitzat a partir d’una litografia original. Cal fixar-se en el puny tancat i enorme de l’home i el simbolisme cromàtic dels colors vermell i groc sobre un fons blau.