JOSEP LLIMONA: EL DESCONSOL

Escultura modernista catalana (1907). Marbre, 1,22 x 1,45 x 1,05 m. Museu d’Art Modern, Barcelona.

Aquesta escultura s’inspira en una figura d’una escultura funerària que havien encarregat a Josep Llimona el 1903 per a un panteó del cementiri de Montjuïc. L’obra s’anomenava El dolor i la resignació. La peça de Llimona es troba al Museu d’Art Modern, però l’any 1917 se’n va fer una rèplica d’una grandària superior destinada a l’estany del parc de la Ciutadella de Barcelona, cosa que va fer que esdevingués l’escultura modernista més popular.

La tècnica de l’esculpida de marbre és perfecta i fa pensar en la línia d’estil d’algunes obres de Rodin com ara la Danaide, del 1885.

Desconsol és el primer nu de dona de l’escultor. La posició que adopta, entre asseguda i agenollada, segueix la forma esglaonada del bloc de pedra sobre el qual es recolza. El cap, al damunt de l’últim esglaó, és encerclat pels braços, que oculten totalment el rostre, sota els llargs cabells ondulats que cauen cap endavant. L’obra pren el sentit al·legòric de l’abatiment o del desconsol. La gestualitat del cos expressa vivament l’estat emocional de la noia. Desconsol representa l’arquetip de figura femenina, paradigma del modernisme escultòric: formes suaus i arrodonides, predomini de la corba, ús de línies i contorns esfumats, figures de faccions foses, somriures enigmàtics, ulls closos, cabells aquosos i flàccids suaument ondulats per l’aire, les bases de marbre sense desbastar, de vegades amb elements vegetals. L’escultura obtingué el premi d’honor en la cinquena exposició internacional de belles arts de Barcelona (1907). Juntament amb Joventut (1913), és l’obra més representativa de la tendència modernista de Llimona.

Una característica bàsica que s’aprecia en tota l’obra de Llimona és l’elegant contenció que equilibra tant l’erotisme potencial del nu femení com l’agressivitat de la figura masculina, de manera que evita que les escultures caiguin en una retòrica academicista.

Josep Llimona adoptà per a les figures sepulcrals un tipus de dona passiva i trista, encorbada pel pes d’un dolor desconegut i misteriós, amb gran plasticitat i amb un sentiment profund. Aquesta dona s’assembla a certes figures dels prerafaelites anglesos, sobretot a les donzelles representades per Edward Burne-Jones. La contenció que caracteritza l’obra de Llimona i la seva actitud distant del grup més pròpiament modernista, vinculat als Quatre Gats (Casas, Rusiñol, Utrillo, Gargallo), afavoriren un cert entroncament de la seva obra amb l’òptica noucentista, que es palesa a Catalunya i les ciències, a la porta de la Biblioteca de Catalunya (1912).

Llimona va ser un dels pilars per als escultors del Cercle Artístic de Sant Lluc; la majoria de membres del qual es relacionaven amb el simbolisme i el modernisme.

Llimona va seguir l’eclecticisme: va assimilar amb personalitat els corrents europeus que superaven l’art anecdòtic vuitcentista

AMPLIACIÓ DEL TEMA

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

1. MONUMENT AL DOCTOR ROBERT (1904-1910)

És l’únic exemple d’escultura monumental realitzat a Barcelona que segueixi totalment l’estètica modernista. En són els autors Llimona i Gaudí. Per les característiques que mostra, resumeix tot l’art escultòric del període. La van desmuntar el 1940 i la seva restitució va desencadenar moviments ciutadans. Després del franquisme la col·locaren a la plaça de Tetuán.

2. ‘EL FORJADOR’

Llimona va regalar aquesta escultura a la ciutat de Barcelona en homenatge als obrers que havien treballat a l’Exposició Internacional de Barcelona. S’hi deixa notar la influència de l’escultor belga Meunier. L’original és fosa de bronze i està situat a l’avinguda de Maria Cristina de Montjuïc, a Barcelona, però n’hi ha una rèplica de pedra a la plaça de Catalunya i a l’Escola del Treball.

OBRES RELACIONADES

3. ENRIC CLARASÓ: ‘EVA’

Cal fixar-se amb l’extraordinària semblança entre Desconsol i aquesta obra del 1904, la qual mostra el mateix prototip de figura de dona, paradigma del modernisme.