JEAN-FRANÇOIS MILLET: LES ESPIGOLAIRES

Pintura realista (1859). Oli sobre tela (0,84 x 1,11 m). Museu d'Orsay, París.

El significat de les obres de Millet es caracteritza per una certa ambigüitat. D'una banda, la seva pintura té com a protagonista la pagesia, que és retratada pel pintor sense cap mena d'embelliment ni d'idealització: la indumentària pobra i senzilla, i els rostres cansats parlen clarament de les dures condicions de vida de la gent –l'any 1850 eren els dos terços de la població francesa– que treballava en el camp. Així, doncs, els temes de Millet seran sempre les tasques dels camperols, tan variades segons les estacions: la llaurada, la sembra, la sega, la tala, l'adobament dels camps o el pasturatge. Una temàtica que va ser sentida i interpretada com a revolucionària, ja que fins aleshores la pagesia o bé havia quedat com un element de segon pla o bé havia estat simplement ridiculitzada; en tot cas, havia estat tractada sempre d'una manera ben diferent de la dignificació amb què Millet la presenta.

Si bé és innegable la contribució del pintor en la denúncia de la situació de la pagesia, el contingut de la seva obra té un pla de significació més atemporal i no circumscrit només a França. L'atmosfera poètica on situa els personatges es manifesta en una naturalesa embellida pel pintor, mentre que la soledat com a condició humana i el silenci enriquidor que envolta els pagesos converteixen la pintura de Millet en una crida a la reflexió personal i en poesia lírica.

En Les espigolaires, pintada en el seu retir de Barbizon, l'artista capta tres jornaleres enfeinades en un camp que acaba de ser segat. No hi ha cap més història ni cap més anècdota, ni tan sols elles són belles i atractives; ben al contrari, es mouen lentament i feixugament, lliurades a la feina. El pintor en destaca, això sí, la constitució robusta, d’ampla ossada, i presenta les tres dones amb un dibuix de contorns precisos, alhora que organitza la composició des d'un horitzó baix i distribueix les figures perquè l'obra tingui equilibri i placidesa.