JAN VERMEER DE DELFT: VISTA DE DELFT

Pintura del Barroc holandès (1660). Pintura a l'oli, 0,98 x 1,85 m. Museu Mauritshuis, la Haia.

Durant el Barroc el paisatge es va començar a fer servir com a tema en la pintura. Fins aleshores només servia per acompanyar una escena o un personatge. Interessava més el tema religiós o mitològic que la descoberta de la naturalesa pels valors que ella mateixa té.

Amb la pintura holandesa va ser descobrir el valor del paisatge. I Vermeer fou un dels artistes que, amb la Vista de Delft, permeten veure’n el sentit.

La quotidianitat de la vida (i del paisatge) és el gran valor d'aquest quadre. Descobrir aquesta dimensió és un treball de la gent sensible i dels artistes.

A Holanda la poca demanda de temàtica religiosa, a diferència de la veïna Flandes, sota la dominació espanyola, o d'Itàlia, va obrir els horitzons a una altra de basada en la vida social del país. A aquest fet hi contribuiria que els clients dels artistes no formaven part dels cercles que habitualment feien les comandes, l’Església i la noblesa, sinó que eren membres rics de la burgesia, mariners o comerciants que volien decorar i ambientar els interiors de les seves residències. Es preferia la intimitat de la vida casolana als grans programes doctrinals d’altres corrents barrocs d’Europa.

Vermeer és, probablement, el representant més clar d’aquesta manera d’entendre l’art. Se'n sap que es casà amb una dona catòlica, que va tenir onze fills, que va morir jove, a quaranta-tres anys, que compaginava la feina de pintor amb l'administració d’una taverna i que només se reconeixen com a obres seves una quarantena de quadres. La pintura, per ell, era una obra plena de detalls: una gerra, un collaret, una catifa, un moble, un tapís..., i el mateix rellotge de l'obra comentada aquí, que marca exactament un quart menys cinc de vuit. Captar tots aquests detalls que envolten la gent és el secret i el goig de viure. I la pintura de Vermeer se centra bàsicament en la descripció d’aquesta intimitat quotidiana. Poques vegades defugiria aquesta temàtica. La Vista de Delft n'és una excepció, almenys si es pensa en la resta de la seva producció.

Delft era una ciutat burgesa com altres tantes dels Països Baixos, amb burgesos, mercaders, banquers..., i també tavernes com les de Vermeer. La ciutat no devia poder oferir gaires atractius. Però Vermeer descriu que, per ell, és la ciutat més bonica del món. I el secret d’aquesta ciutat tal com la veu l’artista no està en els edificis, en el riu..., sinó en la «normalitat» i en la personalitat que li dóna la llum, una llum típicament nòrdica. La ciutat apareix a la riba del riu i cada edifici s'hi reflecteix de manera que es creen dues imatges i es reforcen les línies horitzontals i verticals que defineixen la ciutat. Al damunt d’aquest paisatge urbà, l’autèntic protagonista del quadre: el cel i la llum que defineix cada mur, cada finestra, cada pont, cada teulada..., i sense la qual aquest paisatge perdria el seu valor i la seva personalitat.

Des d’aquesta perspectiva Vermeer pot aparèixer com un seguidor de l’escola italiana i sobretot de Caravaggio. Però quan s'analitza en profunditat l'estil del pintor holandès es constata que, si bé coneix i valora el valor de la llum per definir conceptes i destacar-los, canvia radicalment els postulats tradicionals. Per ell, la llum deixa de ser teatral per convertir-se en quotidiana, en el mitjà físic que permet descobrir la realitat que hi ha al voltant. I ell veu i viu la seva ciutat amb aquestes sensacions. Són l'experiència i la sensibilitat mateixes el que es manifesta en aquesta obra.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

1. ‘EL CARRERÓ’

Aquest quadre, que probablement reflecteix la vista de la ciutat que Vermeer devia tenir des del seu taller, és l’altra obra «atípica» en l’escassa producció de l’artista. Es tracta d’un carreró sense magnificències i on transcorre la quotidianitat de la vida. No se n'ha de subratllar res, el que hi surt té valor per ell mateix: la pobresa dels materials dominants (l'obra vista), les grans finestres que deixen entrar molta claror, les teulades inclinades, les entrades a les dependències... I enmig d'aquesta simplicitat aparent, hi ha la vida que protagonitza la figura femenina, com és normal en l’obra de Vermeer.

2. ‘LA CUINERA’

En les obres d’interiors és on es pot descobrir la profunditat de la sensibilitat de Vermeer. L’obra, petita de dimensions ja que tan sols fa 0,45 x 0,41 m, presenta sense pretensions la vida quotidiana de moltes dones a casa seva. Cada objecte, cada aliment (la llet, el pa, el cistell, el tamboret, el vestit de la dona...) ressalten per la vida que hi dóna la llum intimista, que ho presideix tot.

3. ‘NOIA DE BLAU LLEGINT UNA CARTA’

La dona és el personatge habitual en l’obra de Vermeer. Com que el seu hàbitat habitual és l’interior de la casa i les seves ocupacions són les de la pròpia condició, l’artista ho aprofita per donar la seva particular visió de la vida. La pau i la intimitat són els elements que destaquen. La intimitat de l’habitació i la intimitat de la persona expressada en un moment ben explícit: llegint una carta personal. La resta d’objectes (les cadires, el llibre, la paret, el tapís, etc.) tenen una simple presència testimonial al voltant del senzill i «sublim» gest triat per l’artista.