JAN VAN EYCK: MATRIMONI ARNOLFINI

 

Pintura flamenca. Art gòtic. 1434. Oli sobre taula, 82 ´ 60 cm. National Gallery, Londres.

 

El retrat d'El matrimoni Arnolfini és un interior burgès en què Jan van Eyck va perfeccionar la tècnica de l’oli per crear una de les obres més representatives del que s’ha anomenat realisme simbòlic.

 

L’obra és el retrat de Giovanni Arnolfini i la seva dona Giovanna Cenami en una habitació del seu confortable domicili. Tots dos eren rics comerciants d’origen italià, establerts a Bruges.

 

Aparentment és, doncs, un quadre realista de temàtica burgesa i no religiosa. Però l’anàlisi dels elements iconogràfics de l’obra va dur Pafnosky i altres autors a formular la teoria que aquest quadre és més que un retrat. D’acord amb els símbols que conté, és una obra d’espiritualitat religiosa que fa una proclama del matrimoni com a sagrament. També és un certificat de noces dels dos contraents retratats i, naturalment, un retrat burgès. El matrimoni Arnolfini permet, per tant, dues lectures iconogràfiques. D’una banda, és un retrat d’interior característic de la temàtica burgesa. Però si es té en compte la significació dels objectes en els codis del s. xv, el quadre és també el testimoni o el certificat de la celebració de la cerimònia nupcial, que tenia lloc en el moment en què la parella era retratada.

 

 

 

 

 

AMPLIACIÓ DEL TEMA

 

 

 

DETALLS DE L'OBRA

 

 

 

1. EL MIRALL RODÓ CÒNCAU

 

Al s. XV el matrimoni era l’únic sagrament cristià que no requeria la presència d’un capellà; es podia celebrar en privat davant dos testimonis. El quadre és, de fet, un document legal que certifica el casament d‘Arnolfini amb Giovanna Cenami. El mirall reflecteix dues persones més, una de les quals devia ser Van Eyck. Al voltant del mirall es mostren deu medallons que representen estacions del Via Crucis.

 

 

 

2. LA SIGNATURA

 

En escriptura gòtica, diu així: «Johannes de Eyck fuit hic 1434» ('Jan van Eyck va ser aquí el 1434'). No diu només que va pintar el quadre, sinó que el pintor hi va ser en el moment de la cerimònia. Sens dubte, la firma, a més de confirmar l’autoria de l’obra, fa de certificat de matrimoni per part d’un testimoni que va presenciar el casament.

 

 

 

3. EL ROSARI DE CRISTALL

 

Els rosaris eren regals habituals del nuvi a la futura esposa. El cristall és signe de puresa, i el rosari suggereix la puresa de la núvia.

 

 

 

4. EL LLUM

 

El llum és un salamó (aranya) de l'estil de l‘època, metàl·lic, només té encesa una espelma, que a més és innecessària ja que la claror del dia entra pel finestral. Una espelma encesa era símbol de Crist i es feia servir en formular el jurament matrimonial, a més de en altres actes jurídics. També era costum col·locar una espelma encesa al costat del llit dels noucasats per estimular-ne la fecunditat.

 

 

 

5. LES MANS UNIDES

 

En el matrimoni cristià, les mans unides signifiquen la unió de dues persones «en una sola carn». Aquí, a més, serveixen per enllaçar la composició i les seves línies es repeteixen en les corbes del llum. En la cerimònia matrimonial, el nuvi prenia amb la mà dreta la mà, també dreta, de la núvia. Però en el quadre, Arnolfini agafa amb la mà esquerra la dreta de Giovanna. Aquesta anomalia s‘explica perquè la cerimònia matrimonial constava de dues fases. En la primera, els contraents unien les mans i, posteriorment, en la segona el nuvi formulava un jurament amb la mà dreta alçada. En no poder representar les dues fases en un sol quadre, Van Eyck va resoldre el problema fusionant-les en una de sola, en l‘escena representada. La mà dreta d‘Arnolfini, alçada per prestar jurament, confirma aquesta suposició.

 

 

 

6. GIOVANNI ARNOLFINI

 

Ric comerciant italià, afincat a Bruges cap al 1421, va exercir càrrecs d‘importància a la cort de Felip el Bo, duc de Borgonya, per al qual també havia treballat Van Eyck. Va fer una gran fortuna. Aquí apareix amb vestimenta rica, amb una capa amb ribets de visó, signe del seu estatus social, amb colors foscos, sobris i masculins que contrasten amb el verd, el blau i el blanc de la núvia.

 

 

 

7. FRUITES EXÒTIQUES

 

Les taronges eren productes cars a l‘Europa del nord. Fan referència, en part, a l‘origen mediterrani dels nuvis. Conegudes en l‘època com «les pomes d‘Adam», representaven la luxúria que s‘havia de santificar amb el matrimoni.

 

 

 

8. SANTA MARGARIDA

 

A la capçalera del llit apareix la talla d‘una dona amb un drac als peus. És santa Margarida, patrona dels naixements.

 

 

 

9. L‘ESCOMBRETA

 

És el símbol de santa Marta, patrona de la llar.

 

 

 

10. EL LLIT

 

Fa referència a la fecunditat del matrimoni. El color vermell simbolitza la passió.

 

 

 

11. LES SABATES

 

En primer terme, les del nuvi. Al fons, vermelles, les de la núvia. En aquell temps es pensava que trepitjar el sòl descalç assegurava fecunditat. Les sabates de Giovanna són prop del llit i tenen el mateix color; les d‘Arnolfini són més pròximes al món exterior, en referència als papers diferents que hauran de representar l‘home i la dona, respectivament.

 

 

 

12. GIOVANNA CENAMI

 

Procedia, com Arnolfini, d‘una família acabalada, i el matrimoni havia estat concertat amb molt d‘interès per totes dues parts. Porta un vestit verd, el color de la fertilitat. No està embarassada, però recull els plecs de la faldilla sobre el ventre, prominent, que potser al·ludeix a un embaràs futur. Al s. xv es considerava el ventre com una de les parts més belles del cos de la dona. El seu matrimoni amb Arnolfini va ser un fracàs: no van tenir fills i anys més tard Arnolfini va ser denunciat per una amant despitada que buscava una reparació.

 

 

 

13. EL GOS

 

Introdueix una nota trivial en un quadre tan solemne i seriós. Representa, d‘altra banda, fidelitat i amor terrenal.