JACKSON POLLOCK: NÚMERO 1

Expressionisme abstracte (1950). Pintura a l'oli i acrílica (2,69 x 5,30 m). MOMA, Nova York.

A partir del 1947, Pollock situava les seves futures obres a terra i, bo i movent-se al voltant o fins i tot per damunt de la tela, anava llançant o deixant que gotegessin des d'un recipient i d'una manera fortuïta les pastes de colors, que en arribar a la tela es barrejaven a l'atzar. Aquesta tècnica és coneguda sota la denominació degoteig i esquitx. Tot el cos del pintor entrava aleshores en acció i la pintura deixava de ser la tradicional conseqüència del moviment de la mà, de la mateixa manera que, en treballar sobre el sòl del seu estudi, va abandonar l'ús del tradicional cavallet. Aquestes tècniques revolucionàries identifiquen tots els pintors que les van practicar com a pertanyents a l'action painting (pintura del gest). El costum que tenien de cobrir amb formes tota la superfície del quadre s'anomena tècnica all-over. Per a l'artista, d'altra banda, el procés de creació d'una obra era tant o més important que l'obra ja acabada. Això no obstant, paradoxalment, les obres de Pollock corresponents a aquesta etapa gestual, anomenades Composicions, entre les quals destaca Número 1, són enormes obres de gran virtuosisme dibuixístic que, tot presentant un horror vacui, es cobreixen amb línies sinuoses i delicats arabescos, traçats amb colors purs.

No es defineixen imatges ni es delimiten plans, com tampoc no hi ha un punt focal més important que la resta de la composició. Només les línies, a tall d'expansiu garbuix de forces, proporcionen una enorme sensació d'energia. L'embolic de línies es va reduint cap a les vores del quadre i la intensitat minva. Malgrat que puguin semblar composicions monòtones, les línies de Pollock presenten una gran varietat de formes enginyoses, ritmes, densitats i textures diferents, girs sobtats i diverses formes de torsió. L'abstracció practicada per l'artista resulta, per tant, de tipus intuïtiu, diametralment oposada a la practicada per Mondrian en les seves composicions, en què havia recollit el racionalisme del cubisme.

A desgrat de l'important grau de casualitat que hi ha en l'obra de Pollock, l'artista redueix la influència de l'atzar en la seva obra, tal com diu ell mateix: «Quan pinto, tinc una ideal general d'allò que faig. Puc controlar el flux de pintura: no hi ha res d'accidental».

Com a precedents de l'obra de Pollock, s'han assenyalat les obres dels surrealistes automàtics com ara Masson; Kandinski en la seva etapa d'abstracció lírica, en obres com Composició IV, i la sèrie Constel·lacions, de Miró. També s'ha esmentat la influència dels ritus indígenes dels navajos, que escampaven terres acolorides per tal de realitzar dissenys molt elaborats que destruïen un cop acabada la cerimònia. També s'ha vist, en Pollock, la influència de Jung i de la psicoanàlisi, teràpia a la qual l'artista va sotmetre's durant una etapa de la seva vida.