HIERONYMUS BOSCH, EL BOSCH: EL JARDÍ DE LES DELÍCIES

 

Pintura flamenca. Art gòtic. 1500. Oli sobre taula, 2,20 x 1,95 m. Museu del Prado, Madrid.

 

Cap quadre del Bosch no ha contribuït tant com El jardí de les delícies a l’aurèola de misteri que rodeja la figura del seu autor, potser el més enigmàtic de tota la tradició occidental. Les teories per interpretar aquesta obra han estat diverses, i encara avui no n’hi ha cap de completament definitiva. Realitzada per les mateixes dates en què Miquel Àngel pintava, a la capella Sixtina, els frescos de La creació de l’home amb plantejaments humanistes, la visió que el Bosch ofereix sembla que arriba del més profund de les creences medievals sense la menor influència d’autors que, com Van Eyck, havien iniciat un camí cap al realisme, a la mateixa Holanda i tan sols cinquanta anys abans. La seva obra és una barreja de supersticions, saviesa popular i erudició humanística. El Bosch interpreta i caracteritza la crisi de l’home «modern» sorgit de la llarga edat mitjana, enfrontat a un món nou encara per conèixer. La fantasia, els detalls grotescos i la premonició del surrealisme que a simple vista podria suggerir l’obra del Bosch no fan oblidar la seva qualitat pictòrica, tant en les solucions paisatgístiques com en la captació d’emocions i d’estats d’ànim.

 

Dels seus quadres, que Felip II va col·leccionar, se’n van fer molts gravats, i la seva obra va gaudir d’una certa popularitat més enllà del seu poble natal, Hertogenbosch, del qual el pintor havia pres el nom i on sembla que va viure sempre. Amb tot, i malgrat el reconeixement de la societat envers la seva obra, fins al cap de cinquanta anys després de la seva mort, un altre pintor, Pieter Bruegel, no va adoptar una línia de treball semblant. Quatre segles després de la seva mort, en el si de les avantguardes pictòriques, André Breton (1924) va comparar el fantasmagòric univers del Bosch amb els resultats de l’automatisme surrealista i Dalí el va homenatjar en reinterpretar una obra seva i titular-la de la mateixa manera: Les temptacions de sant Antoni (1947).

 

El jardí de les delícies és un tríptic, és a dir, una composició formada per tres taules. Les dues laterals, que estan pintades pels dos costats, revers i anvers, es poden tancar per protegir la central. Tancat, les taules laterals s’uneixen per presentar una escena única: la creació del món. Obert, presenta tres escenes, de les quals la central és el doble de gran que les laterals. L’escena esquerra representa Déu creant l’home i la dona al jardí de l’Edèn, rodejats d’animals reals o fantàstics en un ambient de pau i serenor. En la taula central, la humanitat ja s’ha multiplicat i la vida s’ha convertit en una cursa enfollida rere el plaer sexual, en la qual, amb un ritme frenètic, participen persones i animals. L’hora del càstig es representa en la taula de la dreta: estranys turments castiguen una humanitat enmig d’incendis paorosos en una atmosfera d’anihilació apocalíptica, subratllada pels fons negres en què brillen les flames per damunt dels monstruosos botxins.

 

 

 

 

 

AMPLIACIÓ DEL TEMA

 

 

 

PARTS DEL TRÍPTIC I DETALLS DE L'OBRA

 

 

 

1. TRÍPTIC TANCAT

 

Pintat en grisalla, representa la Terra en el moment de la creació per Déu. El Creador apareix en l’angle superior esquerre. Són els mateixos anys en què Miquel Àngel està pintant el mateix tema a la capella Sixtina, però les diferències són notables. Miquel Àngel imagina un Déu artesà, mentre que el Bosch el representa creant mitjançant el verb. Així, el Déu del Bosch porta una inscripció en què apareix una cita del psalm 33, que diu: «A una paraula seva, tot començà / a una ordre d’ell, tot existí.»

 

 

 

2. TAULA ESQUERRA

 

La representació del jardí de l’Edèn que representa la taula de l’esquerra és insòlita. La tradicional manera de representar aquest tema era la creació d’Adam, el pecat original i l’expulsió del Paradís. El Bosch centra l’atenció en la creació d’Eva. La resta de la composició són plans circulars sobre els quals el pintor juxtaposa les imatges.

 

 

 

2.1. LA CREACIÓ D’EVA

 

Mentre Adam mira l’escena, Déu acaba de crear Eva. Els cossos estilitzats de tots dos no impedeixen un cert estudi anatòmic.

 

2.2. CONSTRUCCIONS FANTÀSTIQUES

 

Fabricades amb minerals i amb ramificacions d’arbres exòtics. Bandades d’ocells volen dins i fora dels pinacles de les construccions.

 

2.3. LA FONT DE LA VIDA

 

Al centre del jardí de l’Edèn hi ha la font de la vida, sobre una roca amb pedres precioses. Rodejada d’aigua, i inaccessible, simbolitza la temptació. Al cercle central es veu un mussol, suposada representació de la bruixeria.

 

2.4. L’ARBRE DEL BÉ I DEL MAL

 

Era l’única prohibició del Paradís. Al tronc hi apareix una serp enroscada.

 

2.5. L’ESTANY D’AIGUA CLARA

 

L’aigua que brolla de la font de la vida s’estanca als seus dos costats. A l’esquerra, s’hi abeuren pacífics animals fantàstics derivats dels bestiaris medievals. Signifiquen la pau i la innocència que es respiren al Paradís abans del pecat. Entre ells hi ha algun cérvol i un unicorn blanc. També, una mica més allunyats, la girafa i l’elefant, que el Bosch en realitat mai no va arribar a conèixer, contribueixen a aquest clima de beatitud. Amb tot, a la dreta, en un pla una mica inferior, l’harmonia ja s’ha trencat i surten de l’aigua rèptils monstruosos, entre els quals es divisa algun gripau negre, símbol del diable. El mal, segons el Bosch, ja era present al Paradís.

 

2.6. EL TOLL D’AIGUA OBSCURA

 

Situat en la part inferior de la taula, suposa el pas a la taula central. El mal és a punt d’apoderar-se de la humanitat. El personifiquen les inquietants criatures que envolten les aigües negres: una au amb tres caps, ocells que devoren granotes i gripaus. Una figura de nas llarg, dintre del toll, s’obstina a llegir un llibre, tema recurrent en el Bosch i símbol del mal. A l’esquerra del toll, un gat es menja una rata.

 

 

 

2.7 ARBRES FRUITERS I VEGETACIÓ EXÒTICA

 

Déu proveïa l’home i la dona de tota mena de fruits. La riquesa de la vegetació ressalta com era d’innecessari gosar prendre l’únic fruit prohibit.

 

 

 

3. TAULA CENTRAL

 

La taula central de l’obra és una dissertació sobre la luxúria. La composició de l’obra es resol mitjançant franges horitzontals. En la franja central, dos cercles, l’estany i la comitiva de genets. Multitud de personatges, animals estranys, homes i dones nus es dediquen a jocs lascius.

 

 

 

3.1. EL BANY DE VENUS

 

Al centre de la composició i en un estany circular, unes dones, blanques i negres, es banyen envoltades a l’exterior per una comitiva embogida de genets masculins. Muntar seria una metàfora de l’acte sexual i el bany es relacionaria amb els banys sagrats de Venus i significaria estar enamorat.

 

3.2. ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES

 

Perfils de quatre edificis imaginaris destaquen al fons del jardí construïts amb minerals i arbres exòtics. Llars dels amants, estan edificats bordejant un estany on conflueixen quatre rierols.

 

3.3. LA FONT CENTRAL

 

Arquitectura fantàstica amb afloraments en forma d’òrgans sexuals que serveix de plataforma, enmig de l’estany, per als jocs dels amants. La llicència d’aquests nus és un dels arguments que s’han esgrimit per suposar que el Bosch pogués pertànyer a la secta dels germans del Lliure Esperit, que defensaven una major llibertat sexual.

 

3.4. LA LUXÚRIA

 

La luxúria, representada en la taula moltes vegades, aquí està personificada en una parella que, asseguda sobre una fruita, estan tancats en una bombolla que ha produït la flor de la fruita. La bombolla, o esfera de vidre, es relaciona amb els instruments dels alquimistes i també s’associa a un proverbi flamenc: «La felicitat és com un cristall, es trenca de seguida». El tub de cristall que apareix inserit en la fruita és un símbol masculí i el ratolí podria fer referència a les falses doctrines que enganyen els creients.

 

3.5. FIGURA INVERTIDA

 

Al·lusió al plaer sexual femení. André Masson, pintor surrealista, va recollir en alguna composició aquesta mateixa forma.

 

3.6. FRUITES

 

Móres, baies i maduixes, especialment, s’associen al plaer sexual i també a la seva fugacitat. En el llenguatge de la baixa edat mitjana, «collir fruita» volia dir tenir relacions sexuals. Aquí apareixen com l’objecte cobejat per molts dels personatges.

 

3.7. HOMOSEXUALITAT

 

En referència clara a l’homosexualitat, un jove introdueix flors en l’anus del seu company.

 

3.8. ADAM

 

L’única persona vestida del quadre és Adam, que apareix al costat d’Eva en l’entrada d’una cova. Alguns textos apòcrifs relaten que tots dos es refugiaren en una cova després de ser expulsats del Paradís.

 

3.9. FIGURA ALADA

 

Fa referència a la fugacitat dels plaers humans i puja cap al cel portant una baia vermella entre les mans.

 

3.10. CAVALL-OCELL

 

Entre els animals estranys que poblen el jardí destaca aquest curiós encreuament entre un cavall i una rapaç. El genet és un home que porta un brancatge on hi ha un ocell vermell. El color vermell que esquitxa tota la taula està lligat a la simbologia alquímica. Un gripau, símbol del dimoni o del maligne, apareix entre les urpes del cavall-au.

 

3.11. HOME-PEIX

 

Freqüents en l’obra, alguna publicació de l’època en podia haver estat el precedent. L’ou del fons, en l’interior del qual es refugien homes nus, fa referència, segons alguna interpretació, al gresol de l’alquímia o a l’aïllament propi dels alquimistes.

 

3.12. PERSONES DE PELL NEGRA

 

Entre els personatges del Bosch apareixen homes i dones negres. En alquímia, el negre al·ludeix al primer estat de la matèria.

 

La dona peluda del centre del grup s'ha interpretat com una imatge provocativa d’una monja.

 

3.13 GENET CENTRAL

 

Al centre exacte de la composició, centre també de tot el tríptic, apareix un genet amb un ou al cap. Es vol subratllar la fugacitat del plaer. Els plaers són un fals paradís que condueix a la condemnació eterna.

 

 

 

4. TAULA DRETA

 

Coneguda com «L’infern musical» pels instruments musicals que hi apareixen, la tercera taula del tríptic ens narra els càstigs que els pecadors pateixen a l’infern com a conseqüència dels seus pecats. Composta també de l’esquema de franges horitzontals, un estany separa la franja inferior de les altres dues a través del color. A partir de l’estany, el Bosch enfosqueix la gamma emprada per donar a l’escena un ambient terrorífic. En la franja inferior apareixen sofisticats càstigs per turmentar els pecadors, mentre que en la superior, l'obscuritat de la nit s’apodera de l’escena, només interrompuda per les terribles resplendors del foc.

 

 

 

4.1. L’HOME-ARBRE

 

Suposat retrat del Bosch, aquest rostre enigmàtic té un cos que recorda un arbre, si bé els troncs es recolzen en unes barques inestables que suren en l'estany negre i gelat. Com si fos un barret, una plataforma circular i una gaita, símbol femení, fan de suport per a uns personatges estranys. Segons algun autor, l’home-arbre és ple de referències a l’alquímia: el cos buit seria on es transforma la matèria, mentre que els colors negre, blanc i vermell es refereixen als estats de cocció del mercuri.

 

4.2. ELS JUGADORS

 

Una taula bolcada després d’una baralla serveix perquè un jugador sigui assaltat per un monstruós animal que l’enforca a la taula. Un grup de dimonis desmembren uns pescadors amb ganivets, llances i espases. Un dels botxins té a la mà un cor, mentre que un altre està a punt d’atacar les víctimes amb un tauler de jocs de taula.

 

4.3. INSTRUMENTS MUSICALS

 

Un llaüt i una arpa s’han convertit en instruments de turment. El llaüt, per exemple, esclafa un pecador, al cul del qual es grava una melodia que entona un cor de condemnats dirigit per un monstruós mestre de cant.

 

4.4. EL DIABLE A LA COMUNA

 

Una criatura diabòlica, amb un calder com a barret, engoleix un condemnat que expulsa orenetes per l’anus. Després de ser devorats, els condemnats són defecats en un pou d’excrements. Al mateix pou, un llèpol és obligat a vomitar i un avariciós a defecar monedes. Als peus del tron, una dona és castigada per presumpció i supèrbia: un gripau li decora el pit i és obligada a mirar-se en un mirall lligat al darrere d’un dimoni.

 

4.5. LA DALLA FÀL·LICA

 

Diabòlica màquina formada per dues orelles travessades per una fletxa i un enorme ganivet. Mentre avança, va trinxant els condemnats.

 

4.6. ELS FOCS DE L’INFERN

 

En tota l’obra del Bosch són constants els incendis: ciutats devastades, torres en flames que creen refinats efectes de llums. En la tradició cristiana, el foc s’associa als turments de l’infern. S’ha apuntat la possible influència que podria haver tingut l’incendi que, el 1463, quan encara era un nen, va destrossar la seva vila natal.