HENRI MATISSE: LA RATLLA VERDA

Pintura del fauvisme (1905). Pintura a l'oli (41 x 32 cm). Reial Museu de Belles Arts, Copenhaguen.

La ratlla verda és una obra que ha estat considerada com una mena de manifest o proclama del fauvisme. Es tracta d'un retrat que Matisse va fer de la seva dona, en el qual es resumeixen les característiques principals del moviment pictòric esmentat: recerca d'una estructura harmònica en la composició, caràcter no imitatiu de les formes, independència del color respecte de la forma i ús de colors exaltats i violents.

En aquest quadre, també anomenat Retrat de madame Matisse, veiem el bust d'una dona, centrat en la composició, amb la cara una mica decantada. El veritable protagonista de l'obra és ben clarament el color, ja que l'artista, en comptes de representar la seva dona com ell la veu, la plasma tal com la sent a través de la seva paleta encesa. És, doncs, una pintura al servei de les sensacions o vivències. Així, fent servir colors purs, sense matisos, el pintor utilitza en la part esquerra del quadre tons vermells i taronja; dibuixa, però, una franja verda damunt la part central del rostre per tal que contrasti, com a complementarietat, amb les tonalitats d'aquesta part esquerra que resultarà, consegüentment, càlida i contrastada i, per tant, s'acostarà a l'espectador. En la part dreta de la composició, en canvi, Matisse fa servir tons freds i no contrastats amb la franja verda esmentada, per la qual cosa aquesta part del rostre, a diferència de l'altra, ens sembla més allunyada. Uns efectes que ben segur que desapareixerien sense la franja verda.

D'altra banda, el caràcter no imitatiu de la realitat que per a Matisse tenia la pintura podria quedar ben palès en el següent comentari del mateix autor. En una ocasió, algú li va objectar que el braç d'una dona que ell havia pintat era molt més llarg en el quadre que en la realitat; l'artista, assenyalant l'obra, li va contestar: «S'equivoca, això no és cap dona, és un quadre». I és que, en La franja verda, Matisse no pretenia pas copsar el veritable rostre de la seva dona, i encara menys embellir-lo; volia, simplement, fer una declaració dels principis pictòrics del fauvisme, segons el qual, entre altres coses, la pintura s'havia de valorar només des dels seus valors plàstics, i mai per l'eficàcia o no eficàcia a copsar i representar la realitat tangible.