GUERRERS DE RIACE

Grup escultòric. Art grec. Període sever (460-430 aC). Bronze. Guerrer a: 2,5 m, guerrer b: 1,87 m. Museu Reggio de Calàbria.

El fet que es conservin poques obres originals en bronze del període sever –la majoria són còpies romanes– va donar un valor afegit a la troballa de l'agost de 1972. Una submarinista que nedava per les aigües de Riace (Calàbria) va veure casualment unes restes al fons del mar. Eren dues estàtues de bronze que representaven dos homes despullats en posició frontal i actitud gairebé idèntica. El pes de totes dues era de 400 kg. Durant els treballs de restauració es va anomenar guerrer a al que tenia els trets d'home jove, i guerrer b al que semblava representar un home més gran. El guerrer a du el cap descobert i els cabells agafats amb una cinta. El guerrer b, en canvi, va aparèixer amb la superfície del cap llisa, com si hagués dut un casc i l'hagués perdut. La forma de les dues figures va fer pensar que s'havien fet per col·locar-les d'esquena davant d'alguna paret i per ser vistes preferentment de cara, és a dir, formaven part d'un grup escultòric. Totes dues estàtues s’havien fos segons la tècnica de la cera fosa, però alguns detalls s'havien fet a part, com les pestanyes, que estan formades per trossets de coure treballat i integrat al rostre després de la fusió. Els rínxols dels cabells, les barbes i les celles són de vetes de coure i els llavis i els mugrons són de coure massís. El guerrer b conservava un ull, que en estudis posteriors es va veure que tenia les còrnies de marfil i l'iris i la pupil·la d'ambre i pasta vítria. Tots dos tenien els braços separats del cos, a la mà dreta duien la llança i a l'esquerra, l'escut. També crida l'atenció que als braços i a les cames s'hi van representar amb relleu els tendons i les venes.

Les teories sobre quin podia ser l'origen de la troballa es van complicar quan no es van poder trobar restes de cap nau enfonsada al fons marí dels voltants. Aleshores, es va apuntar la possibilitat que pertanyessin a algun temple grec de prop de la costa. Sobre la iconografia, s'ha suggerit la possibilitat que representessin els dos Àjax, uns herois homèrics que combatien junts. En tot cas, representen dos cossos masculins, el tema preferit de l'estatuària grega, en una síntesi ideal dels conceptes de déu, atleta i heroi. Estilísticament es pot afirmar que han perdut els trets típics de l'arcaisme i que presenten característiques de l'estil sever, com la forma de la cara, la boca, el gest, però en canvi, la seva composició en contrapposto i el moviment insinuat els fan semblar un precedent clar de les obres de Policlet. D'altra banda, no és estrany que trobem característiques de dos moments artístics en una mateixa obra, perquè entre les grans obres severes i l'esplendor de Fídies només hi havia una diferència de vint anys.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

ALTRES OBRES DEL PERÍODE SEVER

1. L'AURIGA DE DELFOS

Escultura exempta. Art grec. Període sever (aproximadament 470 aC). Peces de bronze soldades. 1,80 m. Museu de Delfos, Grècia.

L'escultura d'aquest moment de transició es caracteritza per la ruptura dels models que tipificaven els kuroi. Els artistes, preocupats per donar més realisme a les seves figures, van començar a treballar amb bronze, que era un material que els permetia assolir els seus objectius millor que la pedra.

L'auriga de Delfos és un punt de referència dins l'evolució del realisme. Tot i que segueix un esquema vertical rígid, i que els plecs de la seva túnica recorden el fust d'una columna dòrica, es veu que l'artista té la voluntat de transmetre una mica de vida al personatge en alguns detalls de la cara. L'estructura òssia dels peus, les venes i els tendons també ens mostren un grau de realisme que no s'havia aconseguit fins aleshores.

2. POSIDÓ D'ARTEMISI

Escultura exempta. Art grec. Període sever (vers el 460 aC). Bronze. Museu Arqueològic d'Atenes.

És un dels bronzes de l'estil sever. El déu està a punt de llançar el trident. La composició és equilibrada i harmoniosa, i de ritme alternatiu, típica de l'estil sever.