GROPIUS: EDIFICI DEL BAUHAUS

Arquitectura racionalista (1925). Dessau, Alemanya.

La paraula bauhaus deriva de la inversió del mot hausbau, que vol dir ‘construcció de la casa’; el nou mot creat vol dir ‘casa per a la construcció’ o fins i tot ‘casa dels constructors’.

El Bauhaus va ser una escola d’arquitectura, art i disseny fundada a la ciutat alemanya de Weimar el 1919 i traslladada a Dessau el 1925. La seva història coincideix amb la de la República de Weimar.

En la construcció de l’edifici que havia d’acollir l’escola, Walter Gropius volia fer una demostració o un manifest d’un mètode racional de disseny, on es reflectissin totes les característiques de l’arquitectura d’aquell moment, en un tot unitari i coherent. Les dues aportacions fonamentals foren el mètode pedagògic i l’edifici mateix de l’escola, de què ara es parlarà.

El conjunt de l’edifici el formen tres blocs que constitueixen un grup informal però organitzat: fàbrica, escola i residència.

El bloc central, integrat per l’entrada i els tallers, comunica pel cantó est amb un bloc d’apartaments per a estudiants i professors, a través d’una sala de reunions i el restaurant, i cap al nord comunica amb l’edifici de les aules, mitjançant un pont sobre el carrer d’accés. Els tallers, totalment vidrats, contrasten amb el bloc de les aules i de la torre d’apartaments, amb menys obertures.

Des d’un punt de vista plàstic i estètic, és auster i fred. El predomini de la línia recta, l’absència de qualsevol decoració, les àmplies superfícies vidrades que recorren tot el parament, que obren i tanquen l’espai alhora, l’estructura de formigó a les columnes, que marquen la verticalitat, interrompudes per plans horitzontals, que semblen suspesos, són una expressió dels nous ideals del racionalisme o funcionalisme.

La seva influència dintre de l’arquitectura de les primeres avantguardes va ser tan gran que va crear un estil propi, l’estil bauhaus, amb el consegüent disgust de Gropius, que rebutjava les solucions preestablertes, a favor de la recerca de solucions pròpies a partir d’uns principis fonamentals.

La importància de l’edifici per ell mateix està en el fet que és una aplicació dels ensenyaments del Bauhaus. És l’obra més important del racionalisme alemany d’aquell període. Més endavant aquest dogmatisme que caracteritzà aquest moment es va superar.

L’equip de professors, dirigit per Gropius i format per personalitats tan importants com Klee, Kandinski, Albers, Moholy-Nagy o Mies van der Rohe, tenia com a objectiu didàctic la renovació de l’arquitectura, el disseny i el mobiliari i pretenien adequar la producció industrial a l’ús i a la funció amb criteris racionals. Van crear un equip que es preocupava pel caràcter social de l’arquitectura i l’urbanisme.

Això va comportar haver d’enfrontar-se al formalisme establert; els sectors més conservadors d’Alemanya van criticar la tasca de l’escola. Després de la dimissió de Gropius, l’escola fou dirigida, primer, per Hannes Meyer, marxista, el qual, igual que el seu antecessor, volia socialitzar l’arquitectura, i després per Mies van der Rohe, conegut a Barcelona perquè va ser l’arquitecte del pavelló alemany de l’Exposició Internacional de l’any 1929.

L’escola va tenir un marcat caràcter social; en són unes proves que fos engegada per un govern socialdemòcrata, d’esquerres, i que la clausurés un de repressor, el nacionalsocialista, que pretenia imposar un academicisme oficial.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. PLANTA

A la planta baixa (esquerra del dibuix) s'hi troben els laboratoris, un magatzem, quatre aules, la cuina, el restaurant, un escenari, un auditori, la sala d'exposicions i tres tallers (mecànic, fusteria i pintura).

Al primer pis (dreta del dibuix) s'hi ubica la biblioteca, l'administració, aules, dos tallers i un vestidor.

La planta és funcional i clara, i s’hi aprofiten totes les possibilitats de les noves tècniques. La disposició en forma de doble L (o d’esvàstica truncada), els diferents eixos creats, l’articulació dels diversos cossos de l’edifici i els volums recorden els elements de les composicions de Klee i Kandsinski.

2. ESQUEMA GLOBAL EXTERIOR

En aquesta construcció Gropius va voler sistematitzar un dels principis del llenguatge arquitectònic modern: la descomposició de volums. Cada part de l’edifici, definida per la seva funció, té una certa independència volumètrica que es relaciona posteriorment amb les altres. En aquest cas, els volums corresponents a les habitacions, estudis, biblioteques, etc. s’articulen seguint una directriu trencada.

3. ELS EDIFICIS DEL BAUHAUS

A la dreta, darrere de la façana de cortina, hi ha els tallers laboratori; a l’esquerra, l’ala per als ensenyaments tècnics de la ciutat de Dessau; al centre, al passatge, les oficines per a l’administració i el taller de Gropius.

4. VISTA SUD-EST

A la dreta hi ha la residència d’estudiants amb vint-i-vuit estudis habitatge, banys i gimnàs. A l’edifici pla d’unió hi havia el bar, l’aula magna i el teatre.

ALTRES OBRES DE L'AUTOR

5. FÀBRICA FAGUS

Gropius va construir aquest edifici, dedicat a la fabricació de formes de sabates, el 1911 a Alfeld an der Leine, Alemanya, en col·laboració amb Adolf Meyer. És considerada la primera obra de la nova arquitectura funcional i un dels principals exemples de la utilització del mur cortina. Gropius va treballar gairebé sempre en col·laboració i de forma interdisciplinària com a garantia de seriositat de treball i democratització.