GIOTTO: LA RESURRECCIÓ DE LLÀTZER

 

Pintura italiana. Art gòtic. Trecento (1304-1306). Frescos de la capella de l'Arena o Scrovegni. Pàdua.

 

La pintura gòtica italiana té dos centres de producció artística: Siena, on van treballar Simone Martini i els germans Lorenzetti, i Florència, on destaca especialment un artista genial, Giotto di Bondone, que té el mèrit d'haver trencat amb els convencionalismes pictòrics d'arrel bizantina i de renovar la pintura en diversos sentits. D'una banda, la humanització dels personatges, als quals atorga un nou tractament dels volums i, de l'altra, la construcció d'espais pictòrics en què introdueix la tercera dimensió en suports bidimensionals. És el preludi de la perspectiva geomètrica que un segle més tard desenvolupa Masaccio, també a Florència. Giotto posa fi a la tradició de la pintura plana que era vigent a Europa des de feia mil anys i obre les portes al Renaixement.

 

La resurrecció de Llàtzer, obra ubicada a Pàdua, és un fragment de les composicions al fresc que va fer Giotto per a la decoració d'una capella adjacent al palau del ric terratinent Enrico Scrovegni i dedicada a l'ús particular d'aquest. Tot l'interior de l'edifici està decorat amb nombroses escenes que segueixen un programa iconogràfic basat en temes de l'Antic i del Nou Testament, tot i que n'aporten una visió nova a causa de la influència del franciscanisme. La influència d'aquesta nova espiritualitat es manifesta en Giotto tant pel que fa al tractament de la naturalesa com a la valoració del gènere humà.

 

En aquest fragment es representa una escena del Nou Testament: el miracle de la resurrecció de Llàtzer. Jesucrist, que li ha retornat la vida, apareix al mateix nivell que la resta de personatges. Els volums són marcats, l'escena vol representar la tercera dimensió, han desaparegut els ors del fons, i els personatges, un dels quals apareix de manera innovadora d'esquena a l'espectador, gesticulen expressivament davant l'esdeveniment insòlit. Si bé encara hi resta algun element gotitzant, com la representació bidimensional de les aurèoles, el pintor es manifesta com un investigador de les possibilitats d'un nou llenguatge pictòric en la mateixa línia espacial i volumètrica en què, un segle després, van destacar Masaccio i Piero della Francesca.

 

Giotto va repetir aquest tema en la decoració de la capella de Santa Magdalena, a la basílica d'Assís, on va pintar tot un cicle dedicat a la vida de sant Francesc.

 

 

 

 

 

AMPLIACIÓ DEL TEMA

 

 

 

VISTES DEL CONJUNT

 

 

 

1. MURS LATERALS I VOLTA

 

L'interior de la capella Scrovegni va ser decorat completament per Giotto amb escenes al fresc organitzades en tres registres separats per franges paral·leles, que se situen per damunt d'un sòcol, que ha estat pintat imitant marbre i en què s'han representat al·legories de signe divers, entre les quals hi ha la prudència, la fortalesa i la temperància, i també les seves contràries, la neciesa, la inconstància i la ira.

 

En la franja superior, al llarg de les dotze escenes que recorren els dos murs laterals, es desenvolupen temes relacionats amb la vida de sant Joaquim i santa Anna, els pares de la Mare de Déu, i amb el casament de Josep i Maria. Les escenes fan 2 m d'amplada ´ 1,85 m d'alçària. En una, «L'anunci a santa Anna», Giotto experimenta amb la creació d'un espai interior perspectiu construït a base de cubs.

 

En la franja intermèdia es representen escenes de la vida de Jesús, des de la Nativitat fins al moment mateix de la Passió. En el mur de l'esquerra es pot veure l'episodi del miracle de la resurrecció de Llàtzer.

 

La franja interior està destinada a narrar episodis relacionats amb la Passió, mort i resurrecció de Crist. Hi destaca, per l'innovador sentit espacial i el seu patetisme, el fragment anomenat «El plor davant del Crist mort».

 

Els episodis que decoren la porta d'entrada narren els fets que van significar l'origen de la vinguda de Jesucrist a la Terra, és a dir, l'Anunciació de l'àngel Gabriel a Maria.

 

A la volta, les imatges centrals de la Mare de Déu amb el Nen i de Crist beneint, una en cada tram, apareixen encerclades de representacions de diversos profetes.

 

 

 

2. MUR D'INGRÉS

 

Representació del Judici Universal d'acord amb la tradició medieval, basada en els Evangelis i en l'Apocalipsi. És una composició de 10 m ´ 4,8. Giotto es mostra aquí molt més tradicional que en els fragments dels murs laterals i realitza una obra que, tant per la forma com per la iconografia que escull, és més pròxima al gòtic que als plantejaments especulatius de la resta de la capella.