FRONTAL DE L'ALTAR D'AVIÀ (MNAC)

Pintura. Art romànic tardà (s. XIII). Pintura al tremp, sobre fusta d'àlber i pergamí a les juntures. 105 ´ 176 cm. Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.

El frontal d'Avià presenta un cicle iconogràfic dedicat a la vida de la Mare de Déu i està format per un compartiment central amb les figures de la Mare de Déu i de l'Infant, i quatre compartiments laterals.

A la taula central la figura de la Mare de Déu apareix asseguda sota un arc trevolat sostingut per capitells i dos àngels als angles mentre presenta el seu fill, girat vers un cantó de la composició.

Les quatre composicions laterals ens descriuen escenes de la infantesa de Crist, moments en què la Mare de Déu va tenir un protagonisme especial. Aquests moments es narren cronològicament d'esquerra a dreta i de dalt a baix. A la part superior esquerra se'ns presenten dues escenes: l'àngel anuncia a Maria la seva maternitat i, separat per una columna, el moment en què la Mare de Déu visita la seva cosina santa Elisabet (mare de sant Joan Baptista), i les dues dones celebren la seva futura maternitat. A la part dreta, i a la part superior, l'escena del naixement de Crist a Betlem. A la part inferior esquerra, l'adoració dels tres Reis, Melcior, Gaspar i Baltasar (epifania), que ofereixen a l'Infant els seus presents: or, encens i mirra, en reconeixement de la seva personalitat divina. Cal fer notar que aquesta és l'única escena en la qual s'observa la relació amb l'escena central, establint un diàleg amb l'Infant. Finalment, a la part inferior dreta, narra el moment de la Presentació de l'Infant al temple de Jerusalem (Lluc, 2, 21-40).

Estilísticament tots els comentaristes relacionen aquesta obra amb el corrent neobizantí que, provinent del nord d'Itàlia, és present a Catalunya a finals del s. XII i principis del s. XIII.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic guarden en els seus fons uns rica col·lecció de frontals d'altar que ens permeten un seguiment de la tècnica, de la temàtica i de la composició realitzada pels artistes a través dels segles, des de finals del s. XI fins a principis del s. XII. Al llarg d'aquests anys es pot observar com canvien els valors i la tècnica. El frontal de l'altar d'Avià representa un dels exemplars finals d'aquests moments del romànic tardà que ja ens permet parlar d'un moment de transició a l'estètica de l'estil gòtic. Aquests trets els podem localitzar tant en els aspectes referents a la composició com al seu caràcter narratiu. Així, són visibles, en primer lloc -tot i conservar la rigidesa de la composició característica de l'esperit didàctic del romànic-, l'estricta organització geomètrica i jeràrquica, que dóna a la part central tot el protagonisme que es mereix. Però el que confereix unes característiques més tardanes al frontal és el seu esperit narratiu. Així, són patents els elements d'expressió dels personatges, tots ells en estreta relació amb els que els acompanyen: l'Infant es gira a rebre les ofrenes dels Reis, l'àngel i la Mare de Déu semblen parlar entre ells, els tres Reis caminen vers l'escena principal, Simeó ofereix l'Infant a la seva mare. Són característiques que el fan diferent dels primers frontals, molt més estàtics, i posant la seva atenció bàsicament en la presentació del tema bàsic.

Un altre element que caracteritza l'obra és la gran riquesa i atenció en el dibuix i en el color. És visible com l'artista aconsegueix un grau més elevat d'expressivitat exagerant les formes dels personatges i sobretot de les mans i dels ulls. Els colors utilitzats són molt intensos (grocs, ataronjats i vermells, que alternen magistralment amb els colors verd i blau). Cal observar el color blau turquesa que porta la figura de la Mare de Déu, les cinc vegades que apareix.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. ESCENA DEL NAIXEMENT

La descripció de l'escena evangèlica del naixement de Crist no margina cap dels detalls de les fonts. Les figures de la Mare de Déu i de l'Infant tenen un paper important en tota la composició, aspecte que evidencien les mateixes corones que envolten els seus caps, el bou i la mula acompanyen de fons, i la figura de sant Josep (pare adoptiu de Crist) apareix amb un paper secundari que ens el relaciona amb la descripció del somni on l'àngel li anuncia que no dubti de la transcendència divina del fet del naixement.

Els elements descriptius són evidents: l'actitud protectora de la Mare envers l'Infant (que, seguint la tradició antinaturalista del romànic, se'ns mostra amb rostre de persona adolescent), l'actitud pensarosa de sant Josep, l'ornamentació del vestuari dels protagonistes, els detalls del bressol i del dibuix de fons que envolta la figura de la Mare de Déu.

També és evident l'intent antinaturalista del conjunt. La pretensió de l'artista és la de presentar-nos el missatge religiós, deixant de banda qualsevol pretensió anecdòtica. Per això no té interès en els temes de la perspectiva (obvi en el bressol) ni té cap escrúpol de presentar-nos la mula pintada amb un color blau.

2. ESCENA DE LA PRESENTACIÓ AL TEMPLE

L'escena de la Presentació de Crist al temple (extreta de l'evangeli de Sant Lluc, 2, 21-40) és el fragment del frontal que presenta més parts deteriorades de tot el conjunt, evident en el sector dret. Possiblement es tracta d'una servidora del temple que ajuda a completar la composició i a donar equilibri al conjunt. Tanmateix, no hi falta cap element bàsic que dificulti la identificació de l'escena ni dels personatges bàsics que hi intervenen.

Les figures de l'Infant i de la Mare de Déu ocupen el centre de l'escena, mentre que la resta dels personatges, el sacerdot Simeó, que retorna l'Infant a la seva mare, i sant Josep, oferint tres colomins, estan representats amb relació al seu protagonisme. És remarcable, així mateix, el diàleg i la relació que s'estableix entre els dos personatges centrals, actitud afectuosa que es reforça mitjançant els seus braços i les seves mans, que sembla que es busquin.