FERRER BASSA: PINTURES DE LA CEL·LA DE SANT MIQUEL (PEDRALBES)

 

Pintura catalana. Art gòtic italianitzant. Edat mitjana (1346). Pintura mural a l’oli. 2 m d’alçària ´ 9 m aproximadament en sentit horitzontal, seguint la forma irregular de la capella. Capella de Sant Miquel. Monestir de Pedralbes, Barcelona.

 

Coneixem la persona i obra de l’artista català Ferrer Bassa i la del seu fill Arnau Bassa com els introductors a Catalunya de la línia pictòrica anomenada gòtic italianitzant per les relacions que manifesta amb l’obra d’autors italians, sobretot de Simone Martini i els germans Lorenzetti, de Siena. Un buit cronològic de nou anys -entre els anys 1324 i 1333- ens pot fer pensar en una suposada estada del pintor a Siena, on va aprendre dels pintors sienesos. El pintor i el seu fill Arnau van morir el 1348 a causa de la Pesta Negra.

 

La figura de Ferrer Bassa està ben documentada a partir de 1324. La documentació ens diu que tenia el seu taller al carrer de Cucurulla, molt proper al palau reial i a la catedral. La seva filla es va casar amb l’escultor Jaume Cascalls.

 

La crítica li atorga un paper important dins de l’art gòtic català com a il·luminador de manuscrits encarregats pels monarques, entre els quals destaquen el llibre dels Usatges, encàrrec del rei Alfons el Benigne (1335), conservat a l’Arxiu Municipal de Barcelona, i el Llibre d’Hores de la reina Maria de Navarra (1338-1342), encarregat pel monarca Pere el Cerimoniós per a la seva muller, i conservat a la Biblioteca Marciana de Venècia. Això ens indica que entre els clients més habituals de Ferrer Bassa trobem la monarquia, la noblesa, l’Església i els gremis.

 

Poc temps després d’haver pintar aquestes miniatures, Bassa pintava una de les seves més personals creacions al Monestir de Pedralbes, entre els mesos de març i de novembre de 1346, l’única pintura monumental seva conservada i documentada. La comanda especificava que «el pintor es compromet a pintar amb bons colors i seguint la tècnica de l’oli la capella de Sant Miquel. En ella es representaran els set Goigs de la Verge, de forma espaiada i amb totes les figures que facin falta. I que es pintin set històries de la Passió de Jesucrist...». A aquestes escenes el pintor hi afegeix les figures d’alguns sants i santes.

 

La capella de Sant Miquel, que ocupa una dependència del claustre del monestir, té una superfície molt irregular pel fet d’aprofitar el mur de l’absis i uns contraforts de l’església. Aquesta capella era la cel·la de dia de sor Francesca Saportella i de Pinós (1336-1364), neboda de la reina Elisenda de Montcada, que fou la segona abadessa del monestir.

 

Les pintures es caracteritzen per una tècnica on destaca una pinzellada fluida i amb un destacat protagonisme de la figura humana emmarcada dins del paisatge o dins de l’espai interior. El tractament de la llum denota una forta personalitat, i hi destaca la difusió dels colors sense abusar dels contrastos. Els seus personatges denoten una gran força interior i expressen uns sentiments intensos. En aquest sentit destaquen la vigorositat de sant Pere en el moment en què Crist és pres a Getsemaní, l’esforç de Nicodem en la creu o en el sepulcre o el sentiment tràgic de les maries al peu de la creu o al sepulcre. Al costat d’aquests elements cal destacar, també, el seu esperit narratiu. La seva peculiar manera d’individualitzar els personatges es fa evident, així mateix, en els àngels que envolten la figura central de la Mare de Déu.

 

Aquestes característiques estilístiques de l’obra de Ferrer Bassa marquen un moment important de l’estil gòtic català; el seu estil és un referent important dins de la pintura del seu temps que el convertiran en el pintor més destacat de la segona meitat del s. XIV i punt de partida de la pintura italianitzant posterior, continuada pel seu fill Arnau Bassa. A partir d’ells, els pintors Destorrents i els germans Serra es decantaran clarament vers un estil més idealitzat propi de l’escola sienesa.

 

 

 

 

 

AMPLIACIÓ DEL TEMA

 

 

 

ESQUEMA GENERAL

 

 

 

1. ESQUEMA DE LES PINTURES A LA CAPELLA DE SANT MIQUEL

 

PINTURES MÉS IMPORTANTS DE LA CAPELLA

 

Lectura

 

Angle principal: 1.- Anunciació. 2.- Naixement de Crist i anunci als pastors. 3.- Adoració dels Reis (Epifania). 4.- Triomf de la Verge. 5.- Resurrecció de la Mare de Déu. 6.- Ascensió de la Mare de Déu. 7.- Pentecosta. 8.- Coronació de la Mare de Déu. 9.- Oració a l’hort i empresonament de Crist. 10.- Improperis. 11.- El camí del Calvari. 12.- Crucifixió. 13.- Davallament. 14.- Pietat. 15.- Sant enterrament de Crist.

 

Lateral dret: 16.- Sant Narcís. 17.- Sant Francesc i santa Clara. 18.- Sant Miquel i sant Joan Baptista. 19.- Santa Agnès, santa Caterina i santa Eulàlia. 20.- Sant Jaume, sant Domènec i sant Honorat.

 

 

 

DETALLS DE L'OBRA

 

 

 

2. ORACIÓ A L’HORT I DETENCIÓ I EMPRESONAMENT DE CRIST (núm. 9)

 

Aquesta escena és una de les més representatives del conjunt i s’hi poden observar els trets més característics de l’estil de Ferrer Bassa. En primer lloc, destaca el seu esperit narratiu visible en la narració continuada de tres moments de la història: Crist està pregant, l’empresonament de Crist i sant Pere agredeix un dels soldats i li talla l’orella. En segon lloc, cal fer notar l’interès amb què l’artista treballa el paisatge: la muntanya, que està molt en la línia de Giotto, i els arbres del fons que busquen donar profunditat a l’escena i les plantes del primer terme. En tercer lloc, notem la tècnica del color utilitzada per l’artista; el color destaca per sobre de la línia fins al punt de ser l’element que singularitza i defineix els personatges per damunt del fons fosc de la nit. En darrer lloc, s’observa un dels trets més definitoris de Ferrer Bassa: la força i l’ímpetu de sant Pere i l’acció nerviosa dels soldats que prenen Crist, actitud que contrasta amb la posició serena i tranquil·la del mateix Crist.

 

 

 

3. TRIOMF DE LA MARE DE DÉU (núm. 4)

 

Aquesta és una de les escenes que presenta més punts de deteriorament. Ocupa, juntament amb l’escena de la crucifixió que té al damunt, la part central del conjunt.

 

Ferrer Bassa ens remet directament a les figures de la Mare de Déu de l’Escola de Siena, sobretot a les de Simone Martini. La figura de la Verge destaca pel seu color fosc i pel grup d’àngels que dibuixen un oval al seu voltant.

 

Cada personatge està dotat d’una gran vida interior, aspecte que Ferrer Bassa aconsegueix amb un intens joc de mirades. Cap d’ells no es repeteix tot i que puguin semblar idèntics.