FERRER BASSA: PINTURES DE LA CEL·LA DE SANT MIQUEL (PEDRALBES)
Pintura catalana. Art gòtic italianitzant. Edat mitjana
(1346). Pintura mural a l’oli. 2 m d’alçària ´ 9 m aproximadament en sentit
horitzontal, seguint la forma irregular de la capella. Capella de Sant Miquel.
Monestir de Pedralbes, Barcelona.
Coneixem la persona i obra de l’artista català Ferrer Bassa i
la del seu fill Arnau Bassa com els introductors a Catalunya de la línia
pictòrica anomenada gòtic italianitzant per les relacions que manifesta amb
l’obra d’autors italians, sobretot de Simone Martini i els germans Lorenzetti,
de Siena. Un buit cronològic de nou anys -entre els anys 1324 i 1333- ens pot
fer pensar en una suposada estada del pintor a Siena, on va aprendre dels
pintors sienesos. El pintor i el seu fill Arnau van morir el 1348 a causa de la
Pesta Negra.
La figura de Ferrer Bassa està ben documentada a partir de
1324. La documentació ens diu que tenia el seu taller al carrer de Cucurulla,
molt proper al palau reial i a la catedral. La seva filla es va casar amb
l’escultor Jaume Cascalls.
La crítica li atorga un paper important dins de l’art gòtic
català com a il·luminador de manuscrits encarregats pels monarques, entre els
quals destaquen el llibre dels Usatges, encàrrec del rei Alfons el Benigne
(1335), conservat a l’Arxiu Municipal de Barcelona, i el Llibre d’Hores de la
reina Maria de Navarra (1338-1342), encarregat pel monarca Pere el Cerimoniós
per a la seva muller, i conservat a la Biblioteca Marciana de Venècia. Això ens
indica que entre els clients més habituals de Ferrer Bassa trobem la monarquia,
la noblesa, l’Església i els gremis.
Poc temps després d’haver pintar aquestes miniatures, Bassa
pintava una de les seves més personals creacions al Monestir de Pedralbes, entre
els mesos de març i de novembre de 1346, l’única pintura monumental seva
conservada i documentada. La comanda especificava que «el pintor es compromet a
pintar amb bons colors i seguint la tècnica de l’oli la capella de Sant Miquel.
En ella es representaran els set Goigs de la Verge, de forma espaiada i amb
totes les figures que facin falta. I que es pintin set històries de la Passió de
Jesucrist...». A aquestes escenes el pintor hi afegeix les figures d’alguns
sants i santes.
La capella de Sant Miquel, que ocupa una dependència del
claustre del monestir, té una superfície molt irregular pel fet d’aprofitar el
mur de l’absis i uns contraforts de l’església. Aquesta capella era la cel·la de
dia de sor Francesca Saportella i de Pinós (1336-1364), neboda de la reina
Elisenda de Montcada, que fou la segona abadessa del monestir.
Les pintures es caracteritzen per una tècnica on destaca una
pinzellada fluida i amb un destacat protagonisme de la figura humana emmarcada
dins del paisatge o dins de l’espai interior. El tractament de la llum denota
una forta personalitat, i hi destaca la difusió dels colors sense abusar dels
contrastos. Els seus personatges denoten una gran força interior i expressen uns
sentiments intensos. En aquest sentit destaquen la vigorositat de sant Pere en
el moment en què Crist és pres a Getsemaní, l’esforç de Nicodem en la creu o en
el sepulcre o el sentiment tràgic de les maries al peu de la creu o al sepulcre.
Al costat d’aquests elements cal destacar, també, el seu esperit narratiu. La
seva peculiar manera d’individualitzar els personatges es fa evident, així
mateix, en els àngels que envolten la figura central de la Mare de Déu.
Aquestes característiques estilístiques de l’obra de Ferrer
Bassa marquen un moment important de l’estil gòtic català; el seu estil és un
referent important dins de la pintura del seu temps que el convertiran en el
pintor més destacat de la segona meitat del s. XIV i punt de partida de la
pintura italianitzant posterior, continuada pel seu fill Arnau Bassa. A partir
d’ells, els pintors Destorrents i els germans Serra es decantaran clarament vers
un estil més idealitzat propi de l’escola sienesa.
AMPLIACIÓ DEL TEMA
ESQUEMA GENERAL
1. ESQUEMA DE LES PINTURES A LA CAPELLA DE SANT MIQUEL
PINTURES MÉS IMPORTANTS DE LA CAPELLA
Lectura
Angle principal: 1.- Anunciació. 2.- Naixement de Crist i
anunci als pastors. 3.- Adoració dels Reis (Epifania). 4.- Triomf de la Verge.
5.- Resurrecció de la Mare de Déu. 6.- Ascensió de la Mare de Déu. 7.-
Pentecosta. 8.- Coronació de la Mare de Déu. 9.- Oració a l’hort i empresonament
de Crist. 10.- Improperis. 11.- El camí del Calvari. 12.- Crucifixió. 13.-
Davallament. 14.- Pietat. 15.- Sant enterrament de Crist.
Lateral dret: 16.- Sant Narcís. 17.- Sant Francesc i santa
Clara. 18.- Sant Miquel i sant Joan Baptista. 19.- Santa Agnès, santa Caterina i
santa Eulàlia. 20.- Sant Jaume, sant Domènec i sant Honorat.
DETALLS DE L'OBRA
2. ORACIÓ A L’HORT I DETENCIÓ I EMPRESONAMENT DE CRIST (núm.
9)
Aquesta escena és una de les més representatives del conjunt i
s’hi poden observar els trets més característics de l’estil de Ferrer Bassa. En
primer lloc, destaca el seu esperit narratiu visible en la narració continuada
de tres moments de la història: Crist està pregant, l’empresonament de Crist i
sant Pere agredeix un dels soldats i li talla l’orella. En segon lloc, cal fer
notar l’interès amb què l’artista treballa el paisatge: la muntanya, que està
molt en la línia de Giotto, i els arbres del fons que busquen donar profunditat
a l’escena i les plantes del primer terme. En tercer lloc, notem la tècnica del
color utilitzada per l’artista; el color destaca per sobre de la línia fins al
punt de ser l’element que singularitza i defineix els personatges per damunt del
fons fosc de la nit. En darrer lloc, s’observa un dels trets més definitoris de
Ferrer Bassa: la força i l’ímpetu de sant Pere i l’acció nerviosa dels soldats
que prenen Crist, actitud que contrasta amb la posició serena i tranquil·la del
mateix Crist.
3. TRIOMF DE LA MARE DE DÉU (núm. 4)
Aquesta és una de les escenes que presenta més punts de
deteriorament. Ocupa, juntament amb l’escena de la crucifixió que té al damunt,
la part central del conjunt.
Ferrer Bassa ens remet directament a les figures de la Mare de
Déu de l’Escola de Siena, sobretot a les de Simone Martini. La figura de la
Verge destaca pel seu color fosc i pel grup d’àngels que dibuixen un oval al seu
voltant.
Cada personatge està dotat d’una gran vida interior, aspecte
que Ferrer Bassa aconsegueix amb un intens joc de mirades. Cap d’ells no es
repeteix tot i que puguin semblar idèntics.