EUGÈNE DELACROIX: LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE

Pintura romàntica (1830). Oli sobre tela (2,59 x 3,25 m). Museu del Louvre, París.

En la producció de Delacroix no és gens freqüent trobar obres com aquesta, que tractin sobre temes contemporanis a l'autor. Això no obstant, els fets polítics esdevinguts a França el 1830, sobretot a París, van despertar el sentiment social de l'artista, que es va decidir a prendre'ls com a motiu d'una obra que seria considerada com una proclama de les revolucions liberals.

El 1830 es va produir a Europa la segona onada revolucionària contra el sistema de la Restauració. La primera manifestació va tenir lloc en la França «restaurada» pels Borbons durant el mes de juliol. Lluís XVIII, germà de Lluís XVI, havia estat succeït per Carles X, que va accentuar les mesures absolutistes. La publicació de «les quatre ordenances de juliol», que implicava governar a cop de decret, va provocar la revolució urbana a París: avalots, barricades i enfrontaments entre la població i les forces reials. Restablert l'ordre, el rei s'exilià i va fer-se càrrec del poder un nou monarca, Lluís Felip d'Orleans, candidat de la burgesia.

El mes d'octubre, Delacroix escriu aquestes línies al seu germà: «He començat un tema modern, una barricada... si no he lluitat per la pàtria, almenys pintaré per a ella...». Encara que la frase sembla que indiqui una certa justificació, amb La llibertat guiant el poble donarà testimoni de la seva adhesió al liberalisme.

La composició, com també el Rai de la «Medusa», deu molt al Barroc: piràmide ascensional en el vèrtex de la qual hi ha un element simbòlic, en aquest cas la bandera que enarbora la deessa. El moviment de la comitiva, presidida per la deessa, va des de dins cap a fora de la composició, fins al punt de donar la sensació que sortirà del quadre i envairà la realitat de l'espectador. Ben contràriament, doncs, al moviment que observàvem al Rai de la «Medusa», en què l'embarcació es va allunyant mar endins.

La llum, estratègicament disposada mitjançant la tècnica barroca del clarobscur, dóna relleu al personatge de la deessa.

El color càlid i sàviament disposat fa que ressalti la bandera; la línia és més perfilada en els primers plans, mentre que en els plans profunds es va desdibuixant.

Malgrat que va ser adquirida per l'Estat, la composició, considerada massa exaltada i revolucionària, no va ser mostrada al públic fins a l'any 1861.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. LA DEESSA LLIBERTAT

Nu al·legòric de formes clàssiques, que enarbora la bandera amb la mà dreta, el vèrtex de la piràmide compositiva, si bé a l'esquerra porta el fusell amb baioneta calada per defensar-la. Poderosa i enèrgica, dirigeix la marxa de la multitud que avança pel damunt de les barricades i dels cossos dels màrtirs. La marxa cap a la conquesta de la llibertat atropella tot allò que troba al seu pas i envaeix l'espectador del quadre.

2. LA BURGESIA

La Revolució del 1830 va ser una revolució burgesa; va tenir l'ajuda del proletariat, però defensava un programa de liberalisme burgès. Veiem el representant de la burgesia, en qui s'ha volgut veure un retrat de l'autor, a la dreta de la deessa, abillat d'acord amb la classe social a què pertany.

3. EL PROLETARIAT

En un pla una mica més enrere de la burgesia, avança el representant del proletariat, amb un sabre a la mà.

4. EL NOI

Representació del jovent, del futur. També ha estat considerat representant de l'estament militar.

5. ELS COSSOS DEL PRIMER PLA

Constatem una altra de les relacions entre aquesta obra i el Rai de la «Medusa»: la semblança entre els cossos del primer pla de totes dues obres.

6. ELS FONS URBANS

Darrere els núvols de pólvora que envolten la multitud, la pinzellada solta de l'artista es torna fina i precisa per mostrar els perfils de la ciutat i els campanars de Notre-Dame, com a element identificador de la ciutat revoltada: París.