ESGLÉSIA BASÍLICA DE SANTA MARIA DEL MAR

Berenguer de Montagut i Ramon Despuig. Edifici de culte religiós. Art gòtic (1329-1384). Pedra de les pedreres de Montjuïc. 80 m de llarg i 34,5 m d'ample. Barri de la Ribera, Barcelona.

L'església de Santa Maria del Mar ocupa un espai fora de les muralles romanes de Barcino en què es van alçar edificis relacionats amb el culte cristià ja des del s. iv. Arran de la promulgació de l'Edicte de Milà, es va construir una petita església, Santa Maria de les Arenes. Un gran temple romànic va substituir l'anterior i es va convertir en centre d'un nou barri, Vilanova del Mar, molt relacionat amb el desenvolupament portuari, mercantil i comercial. Aquest barri es va ubicar dins de les primeres muralles medievals del s. XIII construïdes durant el regnat de Jaume I (1213-1276). L'expansió territorial i mediterrània de la Corona catalanoaragonesa al final del s. XIII va facilitar l'obertura de noves vies comercials que impulsaven el creixement del barri, habitat per tota mena d'artesans, comerciants i mercaders. L'activitat econòmica i constructora bullia a tot el barri, i part de la noblesa es va traslladar a viure al carrer de Montcada, on van edificar els seus palaus.

La prosperitat econòmica, unida a la protecció reial de Pere III el Cerimoniós, van fer possible l'edificació d'un nou temple gòtic vers el 1329, que té una gran unitat estructural i estilística ja que només es va tardar cinquanta-quatre anys en finalitzar la construcció de la basílica. El període que comprèn des del regnat de Jaume II (1291) fins al final del de Pere III el Cerimoniós (1387) va viure una febre constructora molt intensa d'edificis religiosos i civils que defineixen les característiques de l'anomenat estil gòtic català, del qual Santa Maria del Mar és la mostra més representativa.

El 1329 Montagut i Despuig, coneguts mestres i projectistes d'obres, van firmar uns capítols en què es comprometien a dirigir les obres, que es finançarien mitjançant donacions dels gremis, confraries d'armadors i mercaders, la parròquia i la monarquia. Però també hi van participar els habitants del barri, com demostra el compromís dels descarregadors del moll de transportar de franc les pedres des de les pedreres de Montjuïc, que el rei havia cedit, també de manera gratuïta, als parroquians.

Per iniciativa del canonge B. Llull, les obres es van iniciar per l'absis i les capelles radials; després, la girola i la volta del presbiteri amb la seva clau; cap al 1341 ja no quedava rastre de l'església romànica, que s'enderrocava a mesura que s'alçava la nova, per tal de no interrompre el culte. La construcció va continuar pels murs, les capelles laterals i els contraforts, acabats el 1352. Després es van aixecar els sis elevats (18 m) pilars octogonals de la nau major. Cap al 1370 es començava a treballar en les voltes de la nau major. El 1378, un incendi en va destruir algunes, però Pere III va donar els florins necessaris per a la reparació de les claus destruïdes. La coberta és de terrat; és a dir, tot i que no és plana, segueix les formes de les voltes. Un sistema de canals permetia el desguàs cap al carrer a través d'unes gàrgoles decoratives. El 1384 se celebrà la primera missa al nou altar major.

Les dues torres que flanquegen la portalada central i la rosassa van ser construïdes en estil gòtic flamíger al s. XV.

En contrast amb el gòtic francès, a la Mediterrània es desenvolupa un estil propi. Tot i que fa servir els mateixos elements estructurals, els combina per desenvolupar una concepció diferent del volum i de l'espai.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. PLANTA

La planta és de tipus basilical sense transsepte, o de saló. La componen tres naus: una de central i dues de laterals que es comuniquen a través de la girola a la capçalera, cosa que permet als fidels recórrer-la sense interrupcions. En els murs del perímetre interior s'obren una sèrie de capelles: tretze a banda i banda del temple, que aprofiten les obertures dels contraforts interiors, i set col·locades radialment a l'absis.

La nau està formada per cinc trams dels quals quatre són quadrats i d'idèntiques dimensions, mentre que l'adjacent a l'altar fa la meitat que els anteriors. El deambulatori es compon de set trams trapezoïdals irregulars i situats radialment. Els elements de suport estan representats pels setze pilars elevats, octogonals i sense cap mena de decoració (columnes, bordons, capitells decorats); d'aquests, vuit, distribuïts quatre a cada banda, separen a la planta les tres naus. En arribar a la girola, el ritme dels pilars s'accelera i els vuit que resten es disposen de manera semicircular, de manera que es redueix la distància entre ells.

Els contraforts són a l'interior, englobats pels murs que rodegen el temple. Aquests elements de suport són estructuralment del tot necessaris en no haver-hi arcbotants ni la possibilitat de descarregar el pes de la volta en naus laterals més baixes.

Finalment, el mur que tanca, rodeja i delimita l'espai interior recull igualment el pes de la volta.

Els elements suportats estan representats per les voltes de creueria quadripartides a les naus de la planta, una volta polinervada de formes triangulars sobre el cor i voltes irregulars i trapezoïdals a la girola.

2. SECCIÓ TRANSVERSAL

L'estructura de l'edifici està sotmesa a una eurítmia, aconseguida mitjançant l'aplicació a tot el temple d'unes rigoroses proporcions matemàtiques o geomètriques. La nau central de 13 m d'amplada és igual a la suma de les dues laterals; l'amplada total de l'edifici és igual a l'alçada de les naus laterals; la distància de 13 m entre els pilars es mesura en tots els sentits, és a dir, amb els dos pilars de la mateixa nau o bé amb amb el que li correspon en l'altra, la qual cosa permet aconseguir un quadrat perfecte. El nombre de pilars de les naus, vuit, es repeteix a la girola.

Les naus central i laterals no tenen una diferència acusada d'alçària, com succeeix en el gòtic francès.

Encara que el visitant no arribi a captar l'exactitud de les proporcions, sí que intueix el ritme majestuós i la magnitud de l'espai unitari, sotmès a l'eurítmia de les proporcions.

3. ESPAI INTERIOR

El sentit unitari de l'espai, rectangular o quadrat, arriba a la màxima expressió en l'arquitectura gòtica catalana en els edificis religiosos de tres naus, a causa del tracte homogeni que reben les diverses parts. La tendència a igualar en alçària les naus crea un espai unitari i no provoca la desviació visual cap a la nau central, com succeïa en les catedrals franceses, en què la verticalitat imposa la seva llei a l'espectador. Els pilars, austers en la decoració, en lloc de provocar interrupcions o distraccions en la comprensió de l'espai interior, en faciliten la comprensió unitària. Tant des de la nau central com des de les laterals, l'espectador aconsegueix el domini visual de l'espai interior, la qual cosa és possible gràcies a l'enorme distància entre els pilars (un cas únic en el gòtic europeu) i a les formes pures, de gran esveltesa en no estar alterades per cap element decoratiu.

L'espai gòtic català és interior, unitari i tancat respecte del medi exterior. Es crea un espai interior que es defineix respecte de l'exterior. Aquest espai ja no està dominat només per la llum tamisada que penetra a través d'unes finestres, sinó que s'organitza i s'estructura a partir d'uns principis de ritme i unes proporcions internes, l'eurítmia.

4. VOLUM EXTERIOR

A Santa Maria del Mar trobem una correspondència gairebé total entre l'espai interior i la seva forma externa o volum exterior. A l'espai unitari interior li correspon un volum compacte, clarament definit per línies preferentment horitzontals. Un gran mur llis cenyeix tota la part inferior de l'edifici; a l'altura de les capelles interiors arrenquen els contraforts, que s'alcen fins a l'altura de les naus laterals. La falta de decoració i la puresa de les formes arquitectòniques de l'interior es repeteix a l'exterior, on és gairebé absoluta la supressió dels arcbotants del gòtic francès i dels elements decoratius que el remataven (pinacles, gablets, escultures). A l'exterior s'imposa el principi homogeneïtzador i de conjunt de l'edifici sobre el d'individualització de les seves parts. Com s'observa en l'absis poligonal, cenyit pel mur del perímetre fins a l'altura de les capelles interiors i pels contraforts que apareixen a la vista a partir del mur, es valora per damunt de tot la idea de conjunt i d'horitzontalitat aconseguida gràcies als tres nivells del mur exterior marcats en l'absis.

5. ALÇAT INTERIOR

El mur de les naus laterals està dividit en dos nivells: l'inferior, en què s'obren les capelles laterals situades entre els contraforts, amb una finestra estreta; per damunt, una filera de carreus, una mica volada, uneix els capitells de les columnes adossades; aquesta imposta fa d'ampit dels finestrals superiors; en el nivell superior hi ha finestrals amplis i espaiats amb vitralls, decorats amb traceries i rosasses, per on penetra la llum tamisada. L'ampli arc entre pilar i pilar permet que la llum procedent de les naus laterals arribi fins a la nau central i contribueixi a crear aquest espai interior diàfan.

6. LA FAÇANA PRINCIPAL

La façana de Santa Maria del Mar està concebuda com a projecció a l'exterior de l'estructura interna i s'hi desenvolupen els principis d'horitzontalitat i proporcionalitat, dues característiques típiques del gòtic català.

Està compost d'un cos central en dos plans: l'inferior, en què s'obre la portalada, i el superior, més enfonsat cap a l'interior, en el qual es disposa una rosassa emmarcada per contraforts en línia amb els pilars interiors.

La portalada adopta la forma d'un arc ogival rematat per un gablet amb decoració circular de llancetes i floró. En els brancals de les arquivoltes no hi ha cap imatge; sí que n'hi ha, en canvi, en el frontal, amb la representació de sant Pere i sant Pau. Al timpà es reprodueixen les figures del Crist, sant Joan i la Mare de Déu.

La façana està flanquejada per dues torres campanar octogonals disposades en tres pisos, que disminueixen de perímetre a mesura que s'alcen sobre el barri de la Ribera.

L'austeritat decorativa de les portades del gòtic català és una de les grans diferències respecte del gòtic francès.

7. LES VOLTES DE LA GIROLA

Les formes quadrades i rectangulars de la volta de creueria quadripartida que cobreix les naus dels temple es fan trapezoïdals i irregulars a la girola, alhora que es dinamitza el ritme d'alternança entre pilar i obertura. La distància entre els pilars i la capçalera és molt més petita que la dels pilars de les naus. Sobre els pilars octogonals, sense ornamentar, surten, sostinguts en un capitell amb motius vegetals, els nervis de la volta i els arcs torals. La disposició dels nervis centrals mostra gràficament la tensió a què se'ls sotmet, a més de la funció de cobrir un espai semicircular entre el cor i les naus laterals disposades radialment a l'entorn de la girola.