EL 'SACRIFICI D'IFIGÈNIA'

Mosaic. Art romà. Imperi. Segle I aC. 57 cm d'amplada i 60 cm de llargada. Empúries.

A Roma, la decoració d'interiors es feia principalment amb pintures murals i mosaics. Igual que en la pintura, l'antecedent del mosaic romà és el món grec hel·lenístic. Des del segle III aC, els artistes hel·lenístics van utilitzar el mosaic sobre el sòl (paviment) o sobre les parets (mural). Feien representacions genials que no solament pretenien decorar l'interior de les cases dels patricis o dels edificis públics de l'Imperi, sinó que també volien representar els grans temes de la pintura mural, dels quals, actualment, gairebé no queden mostres.

La tècnica que s'utilitzava era molt variada, però destaquem l'opus tessellatum, l'opus vermiculatum i l'opus sectile. Es col·locaven les tessel·les sobre una capa de morter fent dibuixos geomètrics, florals o figuratius. Una vegada estava sec el morter, s'omplien els forats que quedaven entre les tessel·les amb morter més fi i peces que es tallaven amb formes no cúbiques per poder-les encaixar. Quan s'acabava el dibuix, la superfície es tractava per avivar el color. Aquesta tècnica exigia a l'artista un gran sentit de síntesi de les formes, perquè moltes vegades s'havien de resoldre amb molt poques tessel·les.

El Sacrifici d'Ifigènia d'Empúries pertany a un dels quatre estils de mosaic que coneixem, concretament a l'anomenat mosaic hel·lenístic. S'anomenava així perquè s'hi representaven els quadres més famosos del món grec, procedents de pintors com ara Parrasi d'Efes, Apol·lodor d'Atenes o Zeuxis d'Heraclea, dels quals no es conserva cap obra original. El mosaic hel·lenístic representava bàsicament temes mitològics, com aquest d'Empúries.

El tema fa al·lusió a un episodi de la guerra de Troia, que Eurípides va portar al teatre al segle v aC. Agamèmnon, cap de l'expedició aquea cap a Troia, havia provocat la còlera de la deessa caçadora Àrtemis, per això aquesta va imposar una gran calma a la mar que impedia a la flota grega sortir cap a Troia, i amenaçava de trencar l'harmonia entre els grecs que havien acudit al port per lluitar contra els troians. Agamèmnon va interrogar l'endeví Calcant i aquest li va respondre que l'ira d'Àrtemis només es podia calmar si li oferia en sacrifici la seva filla Ifigènia. Agamèmnon s'hi va negar, però, pressionat pels seus generals, entre els quals hi havia Ulisses i Menelau, finalment va cedir i va fer anar a buscar la seva filla amb el pretext de casar-la amb l'heroi Aquil·les. Però quan Calcant anava a sacrificar la noia, la deessa Àrtemis se'n va compadir i la va substituir per una cérvola. Llavors es va endur Ifigènia a Tàurida i la va convertir en sacerdotessa.

Aquest petit mosaic figuratiu (57 cm x 60 cm) és el que s'anomena un emblema, és a dir, la part central del paviment d'una habitació. Estava elaborat amb la tècnica opus vermiculatum i policromat, i l'envoltava un paviment fet en opus tessellatum de marbre blanc decorat amb sanefes negres, que pel que es veu era la rèplica d'un prototip grec del segle iv aC. S'hi representen quinze personatges al voltant de l'altar d'Àrtemis, acompanyats per les estàtues d'Apol·lo i d'Àrtemis, col·locades sobre unes columnes. S'hi pot identificar clarament Ifigènia, vestida de blanc i davant mateix de l'altar, acompanyada d'Ulisses i Diomedes, que havien pressionat Agamèmnon perquè sacrifiqués la seva filla i la flota grega pogués sortir cap a Troia.

A la part superior de la dreta del mosaic, hi apareix com a deus ex machina la deessa Àrtemis, caracteritzada amb les fletxes i l'arc, que commoguda per la docilitat de la filla del rei grec Ifigènia, surt a defensar-la i en el sacrifici la substitueix per una cérvola. Hi podem observar elements arquitectònics, com la columna, els arbres, com a element vegetal, i altres elements més detallistes, com ara l'escut recolzat a la columna, l'altar de pedra o el personatge nu d'esquena als espectadors.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

ELS QUATRE TIPUS DE MOSAICS ROMANS

Els mosaics romans també s'elaboraven segons diverses opus, però les seves figuracions, composicions i representacions també diferien. En general, es poden identificar quatre tipologies:

1. Mosaic de catifa.

2. Mosaic de catifa amb emblemes.

3. Mosaic hel·lenístic.

4. Mosaic costumista o de temàtica variada.

1. MOSAIC DE CATIFA

S'hi utilitzaven tessel·les de marbre de diversos colors, però es tendia a combinar el blanc i el negre. Les seves composicions es feien amb temes geomètrics: rombes, quadrats, triangles, etc., o motius florals amb la flor de tres pètals lobulats repetida en tota la composició.

Mosaic de catifa amb motius florals. Itàlica, Sevilla.

2. MOSAIC DE CATIFA AMB EMBLEMES

Combinava composicions geomètriques i florals del tipus anterior amb petits rectangles o quadres amb representacions de figures.

Mosaic de la lloba capitolina alletant a Ròmul i Rem. Còrdova.

3. MOSAIC HEL·LENÍSTIC

La seva temàtica se centra principalment en la representació dels quadres més famosos del món grec i dels seus grans pintors. S'hi representen temes mitològics, caps de déus o temes històrics.

Mosaic de les Tres Gràcies. Barcelona.

4. MOSAIC COSTUMISTA

Va ser el més popular a les províncies de l'Imperi. S'utilitzava a les cases de camp o a les construccions poc importants. Forma part d'un art més popular, que no busca la perfecció geomètrica, ni la mirada al passat grec, sinó les coses més quotidianes i anecdòtiques.

Mosaic de les noies del bikini. Vil·la Casale.