EL PARTENÓ

 

Ictinos i Cal·lícrates, amb la supervisió de Fídies. Temple grec. Art grec. Classicisme. Segle v aC (447-432 aC). Marbre pentèlic. Planta de 30,88 m d'ample i 69,51 m de llarg. Columnes d'1,91 m de diàmetre a la base i 10,93 m d'alçària. Acròpolis d'Atenes.

 

Dedicat a la deessa Atena Pàrtenos, el Partenó va ser l'edifici més emblemàtic del pla d'obres de Pèricles per a la reconstrucció de l'Acròpolis, que es va encarregar als arquitectes Ictinos i Cal·lícrates, supervisats per Fídies. Pèricles era un polític i, com a tal, volia erigir un monument que glorifiqués no solament la deessa, sinó també la polis d'Atenes i tot l'hel·lenisme, és a dir, un temple amb connotacions polítiques. Volia que el Partenó fos un símbol del poder i de la prosperitat d'Atenes, després de la seva victòria contra els perses i de l'hegemonia sobre la Lliga de Delos.

 

Les dimensions del temple estan en relació amb les de l'estàtua colossal d'onze metres de la deessa que havia d'anar a dins. Malgrat això, es va aplicar un cànon de relacions de proporció entre les diferents parts del temple molt properes a l'escala humana, la qual cosa li dóna un gran sentit d'harmonia, perfecció i bellesa.

 

Es va construir amb el sistema arquitravat, tot utilitzant l'ordre dòric a les columnes de les façanes, del peristil i de l'entaulament; però també es va introduir l'ús de l'ordre jònic en el fris interior decorat amb baixos relleus que hi havia a l'exterior de la náos, i en les columnes de l'interior de la sala coneguda com a Pàrtenos.

 

La planta correspon a un temple grec perípter, envoltat de columnes, vuit en cada façana (octàstil) i disset a cada costat.

 

Els elements decoratius que conté són d'una gran riquesa: escultures, relleus en el fris interior, a les mètopes del fris exterior, en els timpans de tots dos frontons i altres detalls, com els acroteris i les antefixes.

 

Els refinaments arquitectònics o les correccions òptiques que s'hi van aplicar són molt originals. Consisteixen en una sèrie de modificacions que corregeixen els defectes òptics de la percepció visual i que intenten contrarestar la sensació de rigidesa excessiva de les línies i els angles rectes. No responen a una necessitat funcional o estructural de l'edifici, sinó a la voluntat de reflectir en els temples l'idealisme i la perfecció de la bellesa que busca el pensament grec.

 

La funció del temple era guardar l'estàtua de la divinitat i no pas acollir els fidels, que seguien els ritus i cerimònies a l'exterior. Per aquest motiu el Partenó es va concebre com una figura escultòrica i volumètrica; la qüestió de l'espai es va tractar amb molta cura, així com la forma exterior més que no pas la interior. Per aquesta mateixa raó els temples grecs estaven policromats amb diferents tonalitats, per poder ressaltar les parts més decoratives.

 

El Partenó és la culminació estètica del classicisme arquitectònic grec del segle v aC.

 

 

 

 

 

AMPLIACIÓ DEL TEMA

 

 

 

DETALLS DE L'OBRA

 

 

 

1. PLANTA

 

El Partenó es va construir al lloc on anteriorment s'erigia un temple que havien destruït els perses, damunt d'un basament de tres graons. És un temple perípter perquè la seva planta rectangular està totalment envoltada per una renglera de columnes dòriques, el peristil (A). Té dues façanes iguals (amfipròstil) amb vuit columnes cada una (octàstil) (B). L'edifici consta d'un pòrtic hexàstil o prònaos (C), que precedeix la náos per la façana d'accés, i la náos (D), de grans dimensions, on hi ha l'estàtua criselefantina d'Atena Pàrtenos (E), d'onze metres d'alçada. A la náos es va dividir l'espai amb una filera de dos pisos de columnes dòriques en forma de U; d'aquesta manera, les columnes podien ser més curtes i, per tant, més primes i ocupaven menys espai en el basament. A continuació, però separada per una paret, hi trobem una sala rectangular amb quatre columnes jòniques, que era coneguda com el Partenó (F) o sala de la verge, ja que era on les joves d'Atenes servien la deessa durant les festes panatenees. A la façana occidental, hi havia un pòrtic també hexàstil o opistòdom (G), que proporcionava al temple una simetria anteroposterior i longitudinal.

 

Columnata que envolta el temple o peristil.

 

 

Columnes de la façana oriental octàstila.

 

Pòrtic anterior o prònaos hexàstila.

 

 

Náos o cel·la dividida en forma de U per una doble columnata dòrica.

 

Estàtua criselefantina d'Atena Pàrtenos a la náos.

 

 

La sala anomenada Partenó, amb quatre columnes jòniques.

 

Pòrtic posterior o opistòdom hexàstil.

 

 

 

 

2. LES ESCULTURES I ELS RELLEUS DEL PARTENÓ

 

El programa iconogràfic del Partenó es manifesta en forma d'estàtues i de relleus (alts relleus i baixos relleus). Aquesta decoració ocupava els dos frontons, les noranta-dues mètopes dels frisos (d'1,34 m per 1,27 m) i el fris de sobre la paret del temple (de 159,4 m per 1,06 m). El programa iconogràfic de la decoració va ser ideat per Fídies, però hi van treballar molts ajudants; el seu tema, la glorificació d'Atenes i de la seva deessa protectora, és unitari. Hi podem observar tres àmbits ben diferenciats; sobre els frontons hi ha l'àmbit diví; a les mètopes, l'heroic, i al fris, l'humà.

 

La major part d'aquesta decoració, però, no s'ha conservat i actualment tampoc no es poden veure els colors que la policromaven, com els fons dels baixos relleus, que eren de color blau. Aquests detalls els coneixem avui gràcies als apunts que va prendre un viatger anglès del segle XVII i que s'han conservat relativament bé, en què parlava de les escultures. Les figures i relleus que encara existeixen van ser espoliats per lord Elgin i transportats fins al Museu Britànic a principis del segle XIX. També hi ha un conjunt d'escultures al museu de l'Acròpolis d'Atenes, des d'on reclamen al Govern britànic que es retorni el patrimoni artístic de Grècia.

 

 

 

3. ELS FRONTONS DEL PARTENÓ

 

Als frontons del Partenó, s'hi van emplaçar estàtues exemptes de marbre i policromades sobre un fons blau, i se'ls afegien brides, regnes de cavalls, armes i altres detalls perquè destaquessin a distància. Les figures s'adapten al marc arquitectònic triangular del frontó i la relació que mantenen entre elles fa que la composició sigui molt unitària. D'altra banda, la reproducció dels vestits amb molts plecs i corbes permetia jugar molt amb els clarobscurs. La influència de Fídies es pot veure en la concepció dels vestits, que estan tractats amb la tècnica dels draps mullats, que permetia dibuixar la forma del cos a través de la roba. Al frontó occidental, s'hi representa l'enfrontament entre Atena i Posidó pel domini d'Atenes, i a l'oriental, el naixement d'Atena sorgint del cap de Zeus, envoltat de déus i deesses olímpics.

 

 

 

4. LES MÈTOPES DEL PARTENÓ

 

Les noranta-dues mètopes del fris exterior estan decorades amb baixos relleus que representen diverses batalles mítiques. Eren les primeres escultures del temple, d'estil i composició menys unitaris que la resta, i també s'hi poden observar grans diferències de qualitat artística. Tanmateix, hi predomina l'anomenat estil sever de la generació d'escultors precedent. Al costat sud, hi havia representat el combat entre els làpites i els centaures o centauromàquia; al costat oest, la lluita entre amazones i ateneses o amazonomàquia; al costat est, les lluites entre els déus olímpics i els gegants o gigantomàquia i, al costat nord, la guerra de Troia entre grecs i troians.

 

L'objectiu de l'artista és il·lustrar de manera simbòlica la victòria de l'ordre i la civilització, que estaven representades pels làpites, els atenesos, els déus olímpics i els grecs, per sobre les forces desenfrenades del caos i la desmesura, representats pels centaures, les amazones, els gegants i els troians.

 

 

 

5. EL FRIS INTERIOR

 

En el fris interior del Partenó, a la paret externa de la náos, que fa 159,4 m per 1,06 m, s'hi va esculpir un baix relleu que representava la processó de les panatenees. L'estil d'aquest fris és molt més unitari que el de les mètopes i s'hi pot apreciar l'art de l'escola dels deixebles de Fídies, amb l'anomenat estil Partenó. La processó s'inicia a l'angle sud-oest de l'edifici i després es bifurca en dues direccions, l'una cap als costats oest i nord, i l'altra cap al costat sud, fins que totes dues arriben al centre del costat est. S'hi poden veure nombrosos genets, homes dalt de carros, joves amb gerres d'aigua o hidròfors, altres joves que porten animals a sacrificar en honor de la deessa, músics, donzelles vestides amb peples, vells que porten branques, ciutadans, etc., i en el lloc on conflueixen totes dues processons, hi ha els déus Zeus, Hera, Atena i Hefest. En aquest fris, s'hi van utilitzar una gran varietat d'efectes plàstics i pictòrics per al tractament de la profunditat, l'escorç i el moviment.

 

 

 

6. REFINAMENTS ARQUITECTÒNICS O CORRECCIONS ÒPTIQUES

 

Els grecs, sempre a la recerca de la bellesa i el racionalisme, van aplicar unes correccions òptiques als edificis que es basaven en càlculs matemàtics i geomètrics. Aquestes correccions volien evitar que, per raó de les il·lusions òptiques que es produeixen sobre les línies rectes, els espectadors del temple hi veiessin uns defectes inexistents i, d'aquesta manera, es creava una sensació de perfecció.

 

Al Partenó, s'hi van fer les correccions següents: a) èntasi o convexitat lleugera del fust de les columnes per disminuir l'efecte de concavitat que produirien si tinguessin els costats completament rectes. b) més diàmetre en les columnes dels quatre extrems del temple perquè l'espectador no les percebés més estretes que les altres pel simple fet d'estar més exposades a la llum. c) distàncies desiguals entre els intercolumnis. d) lleugera convexitat tant de l'entaulament com de l'estilobat per evitar que semblés que feien panxa en el centre, ateses les grans dimensions del temple. e) inclinació de les columnes del peristil cap a l'interior perquè no fessin l'efecte de caure damunt l'espectador i per crear un efecte piramidal.