EL JARDÍ DE LA VIL·LA LÍVIA DE PRIMA PORTA

'EL JARDÍ DE LA VIL·LA LÍVIA DE PRIMA PORTA'

 

Pintura mural. Art romà. Imperi. Classicisme d'August. Segon estil de pintura de Pompeia. Fresc. Segle I aC (20 aC). 11,70 m de llargada, 5,90 m d'amplada i 5,16 m d'alçària. Museu de les Termes, Roma.

 

Aquestes pintures murals decoraven el costat nord del tablinum de la vil·la d'estiueig de Lívia, l'esposa de l'emperador August. Són un exemple clar del segon dels estils de la pintura romana, que es van desenvolupar a la ciutat de Pompeia.

 

La temàtica correspon a una visió artificial d'una vegetació exuberant amb una gran varietat de fruites, flors, fulles i animals, i d'influència hel·lenística, coneguda com a paradeisos pels pintors grecs. Al sòcol s'hi representen una reixeta, un camí i una barana de marbre amb dibuixos geomètrics.

 

La tradició de pintar les parets de les cases venia dels etruscs, que també pintaven les tombes, per exemple, la tomba dels lleons. D'altra banda, la temàtica i la tècnica al fresc hel·lenístiques es fonen amb el gust romà pel realisme i la representació minuciosa i detallista. Un detallisme que sembla que s'utilitza més amb una finalitat en ell mateix, que no pas amb la d'obtenir una reproducció fidel de la realitat.

 

L'autor vol transmetre una sensació de profunditat -tot i que no sempre ho aconsegueix- per mitjà de la superposició de diversos plans d'arbres, i amb el predomini dels colors verds i blaus intenta produir certs efectes atmosfèrics o aeris. El contrast entre el detallisme del primer pla i la manca de detalls del segon pla contribueixen a donar aquesta sensació ambiental. Els efectes de profunditat tendeixen a eliminar el sentit i la funció de la paret i a accentuar l'il·lusionisme visual, perquè amplien l'habitació cap a un espai a l'aire lliure.

 

La composició s'estableix a partir d'unes franges horitzontals amb predomini del verd a la franja inferior i del blau en la superior, on gairebé no apareixen detalls o elements. Els motius vegetals, que cobreixen totalment l'espai pictòric (horror vacui), s'acumulen a la primera franja. El fet que es puguin veure les pinzellades transmet una sensació de vivacitat i de frescor natural a la pintura mural.

 

Aquesta pintura reflecteix el gust refinat de les famílies dels patricis de Roma, que decoraven les habitacions de les cases i vil·les amb el referent del món hel·lenístic com a font d'inspiració. A banda d’aquesta gran influència grega, hi ha característiques originals romanes, com la descripció dels detalls, la tendència al realisme i el desig de crear la il·lusió de realitat.

 

 

 

 

 

AMPLIACIÓ DEL TEMA

 

 

 

ESTILS DE PINTURA ROMANA

 

 

 

1. PRIMER ESTIL: DECORATIU

 

També s'anomenava d'incrustacions, i intentava imitar les plaques de marbre mitjançant un joc de colors i relleus. No hi ha elements figuratius. La Casa de Sal·lusti. Pompeia.

 

 

 

2. SEGON ESTIL: ARQUITECTÒNIC

 

Imita elements arquitectònics, com ara portes, columnes, jardins i pòrtics per crear la il·lusió de perspectiva i d'ampliació dels espais tancats. El jardí de la vil·la Lívia a Roma i la vil·la dels Misteris de Pompeia.

 

 

 

3. TERCER ESTIL: ORNAMENTAL

 

Abandona la perspectiva il·lusionista i reforça els motius purament ornamentals. Utilitza columnes molt fines i canelobres per separar l'espai pictòric. En aquestes divisions hi ha moltes formes dibuixades, com siluetes i paisatges. El color de fons és el groc. Paisatges de cases de Pompeia.

 

 

 

4. QUART ESTIL: ESCENOGRÀFIC

 

Barreja els elements de l'estil segon i tercer. Reprèn els colors vermells i vius i les perspectives arquitectòniques, combinades amb elements decoratius. Introdueix els temes heroics i mitològics. Casa dels Vetii de Pompeia.

Comments