EDUARD MUNCH: EL CRIT

Pintura expressionista (1895). Oli i tremp sobre cartró (0,91 x 0,73 m). Museu Nacional, Oslo.

L'obra de Munch, pintor noruec allunyat dels grups artístics, s'acosta al simbolisme, corrent postimpressionista, però les seves grans connexions estilístiques amb l'expressionisme fan que sigui considerada també com la primera obra d'aquest estil, i el seu autor, com un dels fundadors del moviment expressionista que es consolidarà pocs anys després (1905).

L'obra El crit presenta una figura femenina esquematitzada, dibuixada tota ella en línies corbes, sense cap recta, que crida desesperadament amb les mans al cap, en un gest d'espant i horror. Està sola enmig d'un pont. El gènere humà, representat per les dues figures que se n'allunyen girant-se-li d'esquena, l'han deixat en una soledat total. La barana del pont creua violentament i en diagonal el quadre i la protegeix, de moment, d'un fosc mar oliós, amenaçador, la textura del qual ja duu al vestit. Al fons, una cadena de muntanyes tanca el fiord, en les aigües del qual dos velers ancorats són massa lluny per sentir-la. El colorit del cel indica que és l'hora del crepuscle i que la llum del dia es va apagant.

La composició de l'obra està subordinada, com el color i el dibuix, al seu missatge o contingut dramàtic. Així, per tal de destacar la soledat del personatge en un medi hostil, la perspectiva s'aconsegueix amb rectes violentes com la barana i les línies del pont; l'oposició entre aquestes línies rectes i les corbes de la resta de l'obra és el recurs que el pintor fa servir per trencar l'harmonia de la composició i aconseguir un escenari adequat per a l'horror que vol transmetre. Els colors són agressius, molt contrastats, fets amb pinzellades gruixudes, continuades i ondulants.

La significació de l'obra està relacionada amb l'angoixa metafísica de l'home modern. La figura femenina és el símbol que representa la soledat i el destí tràgic de l'home, davant el pas inalterable del temps. També es fa palès, en el sentiment de Munch, un pessimisme ideològic que serà comú a tots els grups expressionistes: la desconfiança en el progrés material com a solució per pal·liar la trista condició humana, abocada sense remei a la violència i a l'autodestrucció. S'han assenyalat com a influències extrapictòriques de l'obra, d'altra banda, la filosofia de Kierkegaard i de Nietzsche i l'obra del dramaturg Ibsen.

Altres obres importants de l'autor són: La mort a la cambra de la malalta (1893), Pubertat (1895) o la seva escabrosa Madona (1902), en què el tema de la dona temptadora està reforçat, en el quadre, per una vora decorada amb formes d'espermatozoides que convergeixen fins a un angle de la composició on hi ha un fetus humà.

Des d'un punt de vista estrictament pictòric, Munch incorpora, com a influències, la distorsió de les figures que ja trobem en les pintures negres de Goya, el traç sinuós i continuat de Toulouse-Lautrec, i els colors contrastats i amb valor simbòlic de Gauguin. Les línies en espiral, característiques del seu estil, esdevindran, d'altra banda, element comú del modernisme, i les seves composicions, de perspectives distorsionades, influiran en les posades en escena del cine expressionista alemany.