Miró. Escultura exempta. Art grec. Classicisme. Segle V aC (460-450 aC). Marbre (còpia), bronze (original). 1,55 m. La còpia romana és al museu de les Termes de Roma.
El Discòbol és una obra de Miró que representa un jove atleta en el moment de màxim esforç de llançament d'un disc. El jove té el tors i el cap girats del tot, però d'una manera molt harmoniosa. L'escultura es va fer en memòria d'un jove que es va morir en una prova de llançament de disc.
L'original es va fer en bronze i no s'ha conservat, però podem reconstruir l'aspecte que tenia per les descripcions literàries i per les còpies romanes en marbre que es van fer. La composició i el ritme de la figura representen un trencament substancial amb l'estil arcaic del kûros. La posició estàtica d'aquell se substitueix per la contraposició i els canvis de direcció de les línies mestres d'aquest. El seu tors està girat i el cap inclinat damunt la cama de suport, amb la mirada fixa en un punt de terra. L'autor s'allibera de l'esquema compositiu de l'arcaisme i amb aquesta nova composició experimenta l'estudi del moviment, afavorit pel domini de la tècnica de la cera fosa. L'escultor es manté fidel a l'esquema compositiu de l'escultura clàssica que imposa la frontalitat com a punt de vista principal; per això, la visió d'alguns angles laterals, que no és gaire satisfactòria per a l'espectador, continua plantejant problemes, ja que el pit i les cames vistos des del costat no s'identifiquen gaire amb la figura humana.
La caracterització de l'anatomia de la figura és molt detallada i representa un cos robust i musculós, però rígid. En les formes i els volums s'aprecia una progressió cap al naturalisme, però les parts del cos són encara formes geomètriques ideals, com la forma esfèrica del cap. El naturalisme que aconsegueix està al servei de l'idealisme, és a dir, de la representació de la bellesa física i no del realisme.
El moviment del Discòbol està aturat com si fos un pèndol en el moment just de començar el descens. I el moviment que el seguirà queda indicat. Un instant fugaç del moviment ens suggereix tota l'acció que es desenvoluparà a continuació. Aquesta nova posició es pot anomenar de moviment interromput, que proporciona a l'espectador la visió d'un instant fugaç, cosa que evidencia un pas endavant en la llibertat de l'autor respecte a l'arcaisme grec.
AMPLIACIÓ DEL TEMA
DETALL DE L'OBRA
1. EL TORS
Els detalls anatòmics naturalistes es veuen més en la tensió dels tendons i l'aparició de les venes que no pas en el tractament dels cabells, que encara és excessivament geomètric per influència de l'arcaisme. En les estàtues de marbre es pintaven les pupil·les, els cabells, els llavis i la roba per donar més vida a les figures.
La cara també guanya en realisme, ja no es fan els ulls sortits ni el somriure arcaic, però tampoc no es representa cap expressió que reflecteixi la màxima tensió i esforç del moment. |
CIÈNCIES SOCIALS >
