COLUMNA TRAJANA

Monument commemoratiu. Art romà. Imperi (113 dC). Pedra. 40 m d’alçària des de la base. Roma.

Es tracta d’un monument commemoratiu dedicat a l’emperador Trajà amb la finalitat d’immortalitzar les seves campanyes militars a la Dàcia.

Les mides del monument ens ajuden a comprendre'n la intencionalitat política i propagandística. El fust de la columna fa 29,78 m d’alçada i amb la seva base en fa prop de 40; el fust (d’ordre dòric) està compost de 17 tambors de marbre originari de l’illa de Paros i cadascun fa 3,83 m de diàmetre i 1,56 de gruix; els relleus, que segueixen tot el fust de la columna, tenen una extensió superior als 200 m i contenen més de 2.500 figures; respecte a la cinta, la part inferior fa 0,90 m i la part superior, 1,25 m. Els relleus estaven originàriament decorats amb colors vius.

El sòcol de la part inferior de 6,20 m estava destinat a rebre les cendres funeràries de l’emperador. A la banda interior, una escala de cargol permetia accedir a dalt del monument.

Al llarg d’aquests 200 m l’artista ha reflectit, amb una interpretació molt realista, les dues campanyes militars de Trajà a la Dàcia, que van tenir lloc la primera entre els anys 101 i 102 i la segona entre els anys 105 i 107. La narració només queda interrompuda per una niké alada que escriu en una tauleta, a manera de crònica, les dues campanyes. L’artista té cura de narrar no allò que ha vist sinó allò que ha sentit explicar i que li interessa posar de manifest.

L’escultor descriu les campanyes militars successivament i es deixa guiar pels fets que va narrant com si es tractés de relatar una crònica històrica damunt de pergamí. En totes les escenes l’emperador apareix com el centre de les narracions.

Durant l’època de Trajà es va iniciar una nova manera de presentar la figura de l’emperador no pas idealitzat com fins ara sinó més realista i amb la intenció de convertir-lo en un heroi. D’aquesta manera, l’art esdevé un mitjà publicitari al servei d’una causa política, és a dir, propaganda política. La intenció és presentar l’emperador com a màxim exponent dels ideals romans: estadista, guerrer i jutge. L’emperador és bo, legítim i resum de virtuts. Rep el seu poder dels déus que l’han escollit perquè és el millor d’entre els humans, el més just i el més savi. Aquests principis que configuren la nova ideologia imperial van continuar durant els regnats dels emperadors Adrià i Marc Aureli.

En aquesta mateixa línia hem de llegir la pretensió de glorificar els guerrers dacis dominats i vençuts, com llegíem les figures dels gegants i dels gàlates a Pèrgam. La Columna trajana representa, doncs, el punt d’arribada del relleu històric iniciat amb la narració de la història de Tèlef a l’altar de Zeus, a Pèrgam, de manera que ens obliga a veure la continuació i punt d’arribada de l’art de l’hel·lenisme.

AMPLIACIÓ DEL TEMA

DETALLS DE L'OBRA

1. L’EMPERADOR TRAJÀ REP L’HOMENATGE DE DOS CAPS DE LES TRIBUS BÀRBARES DERROTATS

L’emperador Trajà rep l’homenatge de dos caps de les tribus bàrbares derrotats i en actitud de vassallatge. La figura de l’emperador destaca per damunt dels personatges que l’acompanyen i mostra una actitud autoritària i paternal alhora.

2. SOLDATS ROMANS SEGANT LES MESSES

Soldats romans segant les messes, tal com es pot veure en un relleu de la Columna trajana.